Els meus

Escric aquesta entrada com un llamp, mentre preparo les maletes. Demà al matí me’n vaig tres mesos de Barcelona, i me n’aniré molt trist. Veure com la Guàrdia Civil grapejava el Lluís Prenafeta i el Macià Alavedra m’ha sabut molt greu. No sé de què els acusa Garzon. Però el Lluís i el Macià són i seran sempre amics meus, això primer. Després, jo la justícia espanyola no la reconec. Aquí és ple d’ànimes pures, nornalment atees, que parlen de la justícia com si la impartís Déu. No, encara que sembli mentida, la justícia espanyola la imparteix l’Estat espanyol. La imparteixen els mateixos que il·legalitzen partits per guanyar eleccions, els mateixos que utilitzen el Tribunal Constitucional per frenar estatuts aprovats per referèndum, els mateixos que van enfonsar el banc de Pujol als anys 80 (per després quedar-se’l), els mateixos que van enfonsar el banc de Pere Coromines als anys 30 (mentre es redactava l’Estatut de Núria); els mateixos que van detenir independentistes indiscriminadament el 1992, els mateixos que no han aconseguit, encara, alternar-se en el poder sense polititzar la justícia de manera barroera i utilitzar-la com una arma contra l’adversari.

Ja ho he dit més d’una vegada: la justícia espanyola no ha condemnat mai cap dolent de debò, per això Espanya és com és. Fa un temps, quan tenia la columna quinzenal de l’Avui, vaig escriure un article que es titulava Torna l’ogre. Hi he pensat molt, aquesta tarda. En l’article hi deia que, davant la crisi que patim, amb un Estat que ha esgotat les reserves econòmiques a copia d’espoliar i de privatitzar, el govern exacerbaria el populisme. Ja tenim l’ogre aquí. En plena crisi, no hi ha res millor que jugar a perseguir corruptes per distreure l’atenció. Quan les coses no van bé, la terregada es torna molt receptiva als culebrots estil “Los ricos también lloran”. A més, no m’empasso que els atacs a la Trias Fargas i a la Fundació Catalunya oberta tinguin res d’innocents. Sempre que a Catalunya neix un brot d’intel·ligència que Espanya no paga i no controla sorgeix algun problema.

Si finalment el Lluís i el Macià són trobats culpables d’alguna cosa, només els podré retreure que hagin fet massa el Robin Hood. A diferència de la majoria de polítics actuals, el Macià i el Lluís s’haurien guanyat millor la vida dedicant-se a l’activitat privada. Tots dos han donat el millor d’ells mateixos al país, i no els embolico amb la bandera, parlo de coses concretes. Parlo del Copca i del finançament, parlo de TV3, parlo de Catalunya Ràdio, parlo la Fundació Catalunya Oberta, parlo de com han protegit la llibertat d’expressió d’una colla d’escriptors que, sense la seva tasca i el seu mestratge, ho hauria tingut encara més difícil per exposar els seus punts de vista: parlo del Jordi Graupera, parlo del Salvador Sostres, parlo de l’Astrid Bierge, i parlo de mi, naturalment. I d’un planter de joves del qual sentirem a parlar molt aviat.

No sé si s’han embutxacat alguna cosa que no és seva. Però si s’arribés a provar que ho han fet, els hauré de donar les gràcies per la part que me n’ha tocat. Jo no la penso pas tornar. L’experiència m’ha fet massa sensible als matisos perquè una toga bruta m’impressioni. Un país és un sentit de la justícia. Mentre no existeixi una justícia catalana, qualsevol que hagi treballat a favor de la llibertat de Catalunya és dels meus. El moralisme dels desesperats, vingui de la terregada o vingui determinats polítics sense idees, em fa vomitar. Enmig de tota aquesta merda, Lluís i Macià, la vostra superioritat. Aguanteu, que el final serà molt bonic. Ara és l’hora de fer servir Maquiavel.

Advertisements

26 pensaments sobre “Els meus

  1. Han detingut Prenafeta. Ha vingut Garzon amb tota la seva xuleria hispànica i l’ha detingut com si fos un delinqüent. Jo no sé si Prenafeta ha comès algun delicte. I mira, aquests empresaris que mouen tants diners, sempre deixen esquerdes que després els hi poden jugar males passades. Estic convençut que si Garzon investiga la cartera de qualsevol empresari que facturi més de sis milions d’euros, hi trobarà alguna maquinació propia de ser susceptible de detenció. Si no maquines, no ets empresari, ets un treballador que cobra a final de mes, i prou. I encara diria més. Si un empresari no li roba a l’estat, llavors és l’estat qui l’acaba robant a ell. Crea una empresa, ni que sigui petiteta, i ja em diràs el què implica voler ser plenament honrat. Al final tot es compensa. Tú em robes, jo et robo, així de senzill.

    Deia doncs, que no sé si ell ha blanquejat diners, però és vergonyós, indignant, miserable que un partit com Convergència s’hagi desvinculat, ara que venen mal dades, dels qui varen treballar de valent pel partit, i de retruc pel país. Ahir per la tarda, Felip Puig amagava el cap com un estruç i deia que Prenafeta no era ningú a Convergència, quan tothom sap que va ser la mà dreta de Pujol en la seva època més gloriosa, quan tothom sap que va ser ell qui va fer possible que Convergència brillés i fes brillar al país. Colla de semarrugues, sortir ara a dir que Convergència no hi té res veure, quan haurien d’engegar tota la maquinària per posar-se al servei dels seus il.lustres i donar la cara i dir- Eii aquests han estat i segueixen sent dos gegants de Convergència i per tant ens posarem a treballar i farem tot el possible per ajudar-los- Quina vergonya de partit, sempre amagant-se i jugant continuament a espantar les mosques.

    Cal dir també que la informació que anava posant el digital de l’Avui era deficitària. Inclús el Mundo Digital donava més informació sobre els fets. També cal comprendre que el Mundo deu estar fregant-se les mans amb aquesta detenció.

    I per últim hi ha Garzón, que és l’exemple de la importància d’imposar de forma immediata una avalució psiquiàtrica als jutges, abans de donar-li’s la corresponent llicència per excercir. Un tio que va voler entrar en política de la maneta de Felipe Gonzalez i com no aconseguí el càrrec que ell volia, començà llavors tota la batalla contra el Gal. Un home amb aquestes ganes de fer política, no hauria de ser mai jutge. No saps quan vol fer justícia i quan fa ús de la justícia per venjar-se. Això últim és la característica principal d’aquest fantasma.

    Ara bé, si jo no pago els meus autònoms, ve l’agència tributària i m’embarga la nòmina. Si el senyor Prenafeta ha comès excessos, ha de venir la llei i també penar-lo. De moment hi ha una cosa que es diu pressumpció d’inocència.

    Bon viatge!

  2. PD: Ja comprenc que és la llei espanyola aplicada per tribunals espanyols i que aquesta llei no té perquè ser justa. I és més, s’ha demostrat que en ocasions no és justa. Però tots sóm iguals davant la llei. Això és important tenir-ho en compte. Per molt que la llei no sigui justa, ni ho és per ell, ni ho és per mi. Si cal, lluitarem contra aquesta llei. Però mentres hi sigui, s’ha d’aplicar igual per a tothom. Tan sols aquest aclariment…Ahhhh i la merda m’està començant a ofegar!

  3. Quan CDC torni a la Generalitat, i això serà d’aquí a un any es posin com es posin, crec que s’ha de deixar de bromes. Estem en guerra des de fa 300 anys i el sectarisme salvatge s’ha d’imposar. Ja sabem cóm de legals i de boy-scouts serem com a pais independent, però TV3 ha de ser una televisió sectària i lliure de sociates, a qui cal embrutar a diari, amb raó o sense. Cal destapar i escampar merda del tripartit a cada telediari. A Espanya, la seva justícia, les seves lleis, la seva monarquia i la mare que els va parir, se l’ha de desprestigiar constantment. Oi que la premsa impresa i la digital reben tants diners públics? Doncs que es noti qui paga, també: com els sociates, però més encara. Volen guerra?? Honor pels nostres!!

  4. Ânimes pures vs. ànimes corruptes; puristes paralitzadors vs. càncers putrefactors… francament, la cosa pinta ben negra. Segurament tenim el que ens mereixem.

  5. Aquesta mateixa reflexió me la feia anit en colgar-me. Caldrà una justícia catalana i si no sempre tindrem la sospita més que fundada que sempre arruixa sobre mullat.

  6. És una llàstima que els catalanistes deixem dubtes en la nostra gestió, com no han fet el PNB i EA al País Basc, a on ningú els ha pogut acusar mai de corruptes. Malauradament i mentre no siguem independents (ja falta un any), els catalanistes haurem de ser més curosos que ningú amb les normes, perquè sempre ens cercaran la més mínima, amb o sense raó.

  7. No acostumo a compartir el sentiment de “els meus” molt sovint (doncs sempre hi ha una exclusió implícita), però hi ha vegades que he de perdre la innocència i ser conscient que hi ha qui busca destruir “els meus” i per tant destruir-me. I aquestes detencions i la forma de procedir en són un exemple.

    I parlant dels mitjans de comunicació en aquest cas, jo he preferit seguir l´actualitat per VILAWEB, que titolaven la notícia “Garzon causa un terrabastall…”. Aquesta és una frase inteligent, doncs podem llegir entrelínies les intencionalitats polítiques i l´arbitrarietat de la institució utilitzada per Garzon, l´Audiència Espanyola… amb reminiscències franquistes.

  8. Benvolgut senyor Vila,

    Hi havia una vegada un monjo ermita que vivia sol en una cova a la muntanya. Un dia al capvespre s’hi presentà un lladre que acabava de robar un diamant molt valuós i cercava un lloc segur a on amagar-lo. Ansiós li demanà al monjo que li guardés i que a canvi li donaria 5000 euros. El monjo, insultat s’hi va negar en rodó. El lladre insistí doblant el pagament a 10 000 euros. El monjo encara es va enfadar més i seguir negant-s’hi. El lladre, coneixedor de l’ànima humana, li va oferí 20 000, 50 000 100 000 euros. Arribats a aquest punt el monjo, fora de si, ben enrabiat, li va cridar: “Fot el camp d’aquí ara mateix, t’estàs acostant al meu preu !”.

    I no dubto gens ni mica que el monjo en qüestió era una bona persona.

    També recordo unes declaracions de la difunta Benazhir Butto, quan se la va acusar de corrupció en l’exercici del seu càrrec de primera ministre del Pakistà. Vingué a dir, més o menys això: “La meva família s’ha sacrificat molt pel Pakistà. Es lògic i normal que ara en retiri algun benefici.”

    No oblidem que haver treballat honestament per la pàtria i el país no immunitza contra les temptacions d’aprofitar-se’n del país.

    Espero que aquestes reflexions no em condemnin a formar part de conhort d’imbècils i moralistes que cremarem al purgatori…

    I mentrestant, com diu el Noctas, ha d’imperar la presumpcio d’inoncència.

    Que tingui un molt bon viatge.

  9. Senyor Vila:

    No entraré en les vostres mostres de suport amb en Prenafeta i n’Alavedra, vos en sabreu els motius. Ara, el que sí que puc criticar es això de què han fet tant per Catalunya. De n’Alavedra no en puc dir gaire cosa, però que jo recordi en Prenafeta va crear un diari (El Observador) en espanyol! Això és treballar per Catalunya? Perquè no el va fer en català, quan hagués estat molt necessari?

    La caiguda de personatges així representa un cop contra una Catalunya regionalista i mesella, que s’omplia molt la boca amb mots com Catalunya o nacionalisme però que a l’hora de la veritat eren un ramat de bens. És trist que hagin de ser espanyols qui ho facin, i de ben segur que no ho fan amb bones intencions, però és molt necessari fer una esbandida d’aquesta gent, perquè són la personificació de l’immobilisme.

  10. Viig a veure el Sostres si diu alguna cosa per ampliar la informació. Jo estic bastant perdut. Convergents i colomencs matxembrats, comptes a Guernsey, el Garzón fotent -ara- més merda a la merda, que dieu que no ho és tant… De fet no tenim massa dades, només intuicions. Milers.

  11. És un goig llegir posts com aquests. Sort en tenim d’oasis com aquest. Altrament, semblaria que Catalunya fa temps que va deixar d’exisitir.
    Molt bon viatge i, sobretot, molt bona tornada.

    Noctas,
    El que dius sobre Convergència em sembla errat a les totes. L’únic que han puntualitzat és que no és comparable el que pugui haver fet un càrrec electe, com és el que passa amb el PSC, amb el que puguin haver fet determinades persones a títol personal, que és el cas de’n Prenafeta i Alavedra. I han dit que no tenen cap informació com per obrar de cap altra forma que no sigui pressuposar la seva innocència. Cosa radicalment al que han fet els socialistes. Ells volen tallar colls, donant per fet que tothom l’ha fet grossa. Ull viu, doncs, a com s’interpreta el que apareix en la brunete mediatica, catalana o no.

    • Ja pot ser Dessmond. De fet em baso únicament pels titulars de l’Avui, i és molt possible que els hagi interpretat malament. Potser si hagués seguit la roda de premsa, no hagués dit aquesta tonteria. Però jo dic moltes tontades. Estic a la feina i m’apassiono i li dono a la tecla i després em poso a treballar i poca cosa més….salud company!

      • No cal que te l’envainis tant ràpid Noctas. Els nens del pinyol han fet el que tú has dit. Deixar-los tirats peró amb la boca petita. L’actitud habitual de CDC, ni aixó ni alló altre.

      • Noctas,
        No passa res. Els nens del pinyol, que diu aquest, han fet el que dic jo. És per això que he fet el meu comentari. Vaig sentir el que deia, per exemple, n’Oriol Pujol al respecte a RAC1 i em semblà impecable.
        Passa que n’hi ha molts que toquen d’oïdes. Masses i tot.

  12. A mi des que em van tancar una Farmàcia per decisió judicial (segons els il.lustríssims no hi havia els habitants en base a uns certificats d’habitants amb dates 10 mesos posteriors al dia de la sol.licitud), no em crec res i desconfio profundament dels estaments judicials. Per cert, no us heu adonat que la majoria d’aquesta gent es diuen de l’estil Fernández-González de García, doncs això.

  13. El que més m’ha sobtat és que les seves detencions hagin coincidit amb la de l’alcalde i el regidor de Santa Coloma. Hi ha hagut una gestió política de les detencions.

    Els catalans no sabem què és una llei, no sabem què és el poder i per això ens la saltem cada vegada que individualment creiem necessari. Tant se val: un semàfor, un ban municipal o la llei tributària. Ergo, Prenafeta i Alavedra som tots.

    Bona estada, Enric!

  14. Impunitat pels meus! per cert aixó “han protegit la llibertat d’expressió d’una colla d’escriptors que, sense la seva tasca i el seu mestratge, ho hauria tingut encara més difícil per exposar els seus punts de vista” que vols dir? els dinars a bons restaurants? els viatges en jets privats a París? amics, coneguts, saludats i convidats. O comprats? [Enric: pfffffffffffff. Tu deus ser d’aquests que es compren així, si ho penses així]

  15. Roda de premsa del PSC dos hores després de que es fes public?
    L’alcalde i vicepresident que no anava a l’ajuntament des del divendres?
    En les primeres hores TV3, T5, A3, Sexta… només parlant de Prenafeta i Alavedra, obviant els càrrecs publics socialistes?
    Menciona el fet de ser ex-càrrrecs de confiança de Pujol i obviant l’amistat de l’alcalde i vicepresident amb Manuela de Madre, Saragoza, Montilla, Bolanyo, Chacón, Corbacho…?
    No fa una mica de pudoreta tot això?
    Algú em pot dir la renda per habitant d’inspectors d’hisenda a Catalunya i a la resta d’Espanya?
    Al Fòrum de les Cultures i les Olimpiades nohi va passar res?
    A Madrid no hi passa res?

  16. Marc, molt ben dit. El més lamentable és que no constato gaire intel·ligència al meu voltant, la gent hi cau de quatre grapes i posa el Prenafeta i l’Alavedra al mateix sac que els quinquis del baix i del besós.

    No hi ha res a fer: ara mateix ells tenen els 4 poders. Tota l’esperança rau en què malgrat tot, CiU es faci amb la Generalitat l’any que ve, i amb l’Ajuntament de Barcelona el 2011, llavors tindrem 2 poders (locals). Llavors hauriem de convertir el PSC en Itàlia i aixecar moquetes i estirar de mantes i posar un o altre a la presó. What goes around, comes around, tot el que va, torna. Sociates, sou uns desgraciats i emmerdeu tot allò que toqueu, però la pagareu cara. Arriba un punt que el què més m’importa és carregar-nos el PSC. El pais pot esperar.

  17. IMATGE INSÒLITA (extret de Vilaweb)

    Fonts jurídiques han explicat que la imatge que s’ha pogut veure aquest matí a l’Audiència espanyola dels detinguts emmanillats i recollint les seves pertinences en bosses blaves de plàstic és la primera vegada que es produeix en la història de l’Audiència. Segons aquestes fonts, normalment els guàrdia civils que custodien els detinguts saben de l’existència d’una mampara que amaga els detinguts en el moment de recollir aquestes bosses. En aquest cas, els guàrdia civils que els han portat fins aquí, els mateixos que els van traslladar des de Sant Andreu de la Barca, no han aplicat aquesta manera de fer i directament han optat per donar els mateixos les bosses a la vista del públic.

  18. Ahir em va caure a les mans un exemplar d'”El periódico”. La manera com presenten la informació sobre el pas dels detinguts a la presó em sembla absolutament morbosa, de mal gust. I qui disfruti llegint la portada o veient les fotos em sembla equiparable als que disfrutaven veient penjar o cremar algú, o bé els qui disfruten a les places de toros. Tot plegat no és fet per a la meva sensibilitat. Ho trobo horrorós. I després, si resulta que és mentida, una calúmnia, ningú els farà res, com sol passar a l’estat espanyol. De fet no em va caure a les mans, el diari, sinó als peus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s