L’afer Millet explicat pel Sostres

Sí senyor! Com diu el Salvador Sostres, més pudor que el robatori de Fèlix Millet, fan les ganes que la gent té de parlar-ne. Perdoneu, eh, però em resulta tan feixuc viure en aquest país d’imbècils i em fa tanta por haver d’acceptar que, efectivament, la majoria de catalans (i catalanes) són encara més imbècils que jo que, davant les poques expressions de superioritat manifesta que es produeixen al meu voltant, sovint m’agafen ganes de resar. Quan dic que el Sostres anirà al cel i que vosaltres us podrireu al purgatori, rucs, pedants, miserables, moralistes de caverna, traficants d’innocència, violadors de bíblies i diccionaris, poca vergonyes que no us heu mirat al mirall, vull dir exactament això:

http://www.salvadorsostres.com/

Advertisements

30 pensaments sobre “L’afer Millet explicat pel Sostres

  1. I una merda. El Salvador Sotres ha fet, com de costum, demagogia pura en relacio a l’afer Millet. I aquest pais i a aquesta causa no se la defesnsa amb demagogia. Escolta: els lladres, a la preso; siguin qui siguin i vinguin d’on vinguin. Que no tot es justificable per la patria, collons. A mes, escolta de nou: que aquest personatge ja havia estat imputat (condemnat?) fa uns quants anys per activitats similarment delictives!

    Quant als enemics de Catalunya que usen aquest afer per atacar el catalanisme, o una classe social, o el projecte d’emancipacio nacional d’aquest pais; doncs be, que vols que et digui? Que esperaves? No haviem quedat que estavem en guerra amb els nostres enemics??

    Aquesta guerra l’hem de fer amb intel.ligencia i rao, i no defensant causes o persones indefensables. Deixem de perdre energies amb aquest desgraciat, que el fotin a la preso, i dediquem els nostres esforcos a coses mes eficients i dignificants.

    I no em vinguis amb histories de que soc moralista o innocent. Aixo es de sentit comu i de justicia. I no ho puc escriure a can Salvador Sostres perque no em publica els comentaris.
    Salut i peles.

    [RESPOSTA: Jo no he llegit a l’article que defensés la seva innocència ni que no havia d’anar a la presó. Jo dic que MÉS PUDOR QUE MILLET, FAN LES GANES QUE TÉ LA GENT DE PARLAR-NE. I tant!]

  2. Estic d’acord amb l’anterior post d’Albert. Ho posaré senzill, perque crec que l’assumpte es bastant senzill.
    Aviam, senyor Sostres i senyor Vila. Millet no te perdó. O si? Esteu dient que els altres roben més, molt bé. Que d’això en treuran partit els sociates, si, que en treurà partit la caverna, també. Però això no el treu de lladre, lladre mes petit, però lladre. Si vosaltres el treieu de lladre es perque feu servir un altre criteri afegit per a jutjarlo moralment, que em temo que deu ser, “perque es mes nostre”, o quelcom semblant, un criteri ètnic i/o de classe. Impresentable, Vila, t’ho miris com t’ho miris.

  3. Ufff vinga, posem-se serios. Clok Clok estan les portes del cel obertes? -Gràcies, gràcies.
    Depèn de qui sigui el que parla de Millet. Que la Generalitat i l’Ajuntament volguessin apuntar-se al carro i es personessin com a acusació particular, és deplorable. I per això el jutge els ha enviat cap a caseta. Ells, naturalment, han interposat un recurs. D’això no se’n diu res i és un símbol per apreciar fins a quin punt el govern està interessat en què es posi llenya al foc i es focalitzi tota la misèria d’un país en Don Millet. Està molt clar i es veu d’una hora lluny com la premsa li segueix la veta al poder i com només alguns, molts pocs, diuen -eiiii obriu els ulls, que Millet és només un am, un anzuelo-Però, què vols que et digui, jo hi disfruto molt amb tota aquesta merda, segons tú perquè sóc un envejós -error com la copa d’un pi- en realitat perquè com sé que als grans de debò, mai els enganxaran- això ja seria orgàsmic- almenys em puc divertir amb aquest pillastre…las migajas del pueblo, s’ha de ser home, baixar i confondre’t amb la massa. Ja us ho he dit. No sabeu el què us perdeu…

  4. No t’entenc, Enric. Jo crec que tothom en parla tant del cas Millet per la naturalesa del personatge: acumulació de càrrecs institucionals i empresarials, condecoracions, diners públics robats, impunitat després de tants anys, etc. Enveja? Potser sí, però una cosa no treu l’altra. Politització per part del PSC, per embrutar Convergència? Potser sí, però no per això en Millet deixa de ser menys culpable. Dius que se l’ataca per atacar els valors que representa. Però per a mi aquest personatge no representa cap valor positiu (ni burgesia, ni encara menys catalanisme, ni patronatge, ni res de res). Estic d’acord amb tu, però, respecte la creu de St Jordi. Amb el nou decret, un govern qualsevol pot dedicar-se a treure les condecoracions a aquells que no siguin de la seva corda (ja sé que és poc probable, però podria arribar a passar, i amb els sociates mai se sap). Enlloc de canviar el reglament jo hauria pressionat amb tots els mitjans el Sr Millet perquè tornés la condecoració, per decència, si és que coneix què significa la paraula.

  5. Tampoc us acabo d’entendre perquè continueu parlant d’aquest tema, a més, no representa que en Millet era més afí als de les FAES?

    No serà que en aquest país es xerra massa, perquè es fa poca cosa?

    D’acord amb que el tema principal és l’us polític per part dels sociates de cara a les eleccions que estan a la cantonada. D’acord que quan es fan els balanços, la conclusió surt negativa per als sociates. Però és que si fem el balanç més important dels darrers 30 anys, el resultat torna a ser negatiu: ni gestionem els propis diners, i les poques competències que tenim (educació i sanitat) no són pas cap model d’excel.lència, i la prova és l’ingent quantitat de mesells acrítics que tenim a Catalunya.

    I aquesta fixació en la burgesia com a tema a assajar, reivindicant els seus valors la trobo anacrònica en el context mundial. Aquesta és una classe en fase d’extinció, perquè això de viure de forma ociosa i de rendes, o que l’empresa funcioni sola, en els països d’economia liberal i competitiva, amb altes càrregues fiscals i una vida cara, pot ser molt complicat. El món que s’està movent ara és el dels emprenedors, gent que surt de la classe mitjana, i no d’aquesta burgesia de la Belle Époque. I la prova és que els alts directius –tampoc sant de la meva devoció- ja han pres la mida als accionistes de les empreses.

  6. A mí també em cansa el tema,i prefereixor incidir en la imbecilitat que esmenta en Vila, que s’ha apoderat de quasi tot el país. Tot i que sembla que es comencin a moure coses, a caminar -amb rumbs clars vull dir-, encara que per camins diferents. Precisament avui he escrit de la imbecilitat general,inclosos els “savis” que calguin,sota el títol “Qui és o ha estat el més intel.ligent del món”-amb rànking – que precedeix a “Patologies mentals del caràcter català”. Merci.

  7. “Què és robar un banc comparat amb fundar-lo?” (Brecht).

    Què és robar com ho ha fet aquest home, comparat amb el que ens roben “aquells”?

    Espero que no em vulguin posar a la presó a mi per tenir aquesta mena d’idees!

  8. El Millet és un malparit perquè quan ha petat, ho ha fet a la línia de flotació del país. No ens enfonsarem perquè aquest imbècil amb trets de psicòpata s’hagi aprofitat del càrrec de forma indecent, però a un país tant precari com el nostre, aquestes coses li fan molt de mal. Als traïdors, ni mirar-los.

  9. Enric, jo de tu despres de llegir els comentaris a aquest teu post estaria a un punt del suicidi. Que podem esperar d’un pais on ni els teus mes fidels lectors saben llegir el que tu i en Sostres els hi escriviu? Fa la impressió que us hagin llegit com si ho haguessiu escrit en xines. [Exacte. PERÒ LA MEVA FILOSOFIA SEMPRE ÉS: QUE SE SUICIDIN ELS ALTRES.]

    • Sento no ser prou intel.ligent per entendre les preclares ments d’en Vila i d’en SS.

      Jo el tema el veig aixi: es Sr Felix Maria Millet i Tusell roba diners (molts diners) d’una institucio emblematica del meu pais; d’importancia historica i simbol del bo i millor del que hem estat i volem esdevenir. Al mateix temps, i per extensio, denigra i afebleix la reputacio del catalanisme i del pais (del pais concret en el qual nosaltres creiem i volem creure).

      Evidentment, qui estima i se sent part d’aquesta institucio, d’aquesta historia, del catalanisme i d’aquest pais, te dret a sentir una profunda vergonya; te dret a sentir que el mal que aquest senyor ha fet no es limita unicament a la institucio en concret, sino que l’afecta a ell personalment i a les idees i als valors amb les quals ell creu. I te dret a emprenyar-se amb aquest senyor i a voler que la llei el castigui pels delictes comesos i que l’enviin a la preso el mes aviat possible.

      Hi ha (naturalment, sempre hi son!) aquells que fan servir aquest escandol per atacar el catalanisme, la so-called burgesia, alguns partits politics etc. Sempre hi ha gent que vol atacar-nos i atacar les nostres idees. (Essent sincers, pero, haurem d’acceptar que aixo tambe es el que molts dels “nostres” fan amb Espanya, o la cultura espanyola/castellana etc…).

      A mi em sembla que, arribats en aquest punt, la meva reaccio pot ser: d’una banda, em puc escandalitzar i enfadar pels actes delictius comesos pel Sr Millet, perque denigren la reputacio de quelcom que jo estimo i que en part considero meu. D’una altra, em puc escandalitzar i enfadar per l’utilitzacio feta per certs interessos politico-mediatics que, tractant del tema del Sr Millet, miren d’atacar el meu pais, les meves idees etc…

      Jo soc del parer que, primer, passem comptes amb el Sr Millet (i es clar, amb tots els Millets : ell, suposadament un dels nostres, ens

    • Macasum dena! Se m’ha enviat el comentari anterior abans d’acabar-lo i d’editar-lo! Punyetera teconologia. En fi, mirant de ser breu: ara no toca mirar de defensar-nos a traves d’un personatge i d’una historia com aquesta. Ara toca fer neteja i passar comptes amb els nostres “prohoms” que, com en Milet, denigren i afebleixen les nostres idees, la nostra historia, i els nostres projectes. I centrar-se o queixar-se del tractament partidista o anticatalanista d’alguns secotrs politico-mediatics es una actitud, em sembla a mi, immadura i moralment poca ambiciosa.

      Sento haver-me allargat tant. I nomes vull acabar dient que el 99.9% del que llegeixo d’en Vila em mereix el mes gran respecte i consideracio. Soc plenament conscient que no he llegit tant com ell ni tinc els seus coneixements d’historia, ni la seva capacitat d’analisi i raonament abstracte etc. Tambe soc conscient que es motl mes dificil fer un article en un blog com fa ell, que fer un comentari sobre allo que algu altre ha escrit.

  10. Sí, si-us-plau, il·lumineu la nostra fosca estultície. Expliqueu-nos perquè hem de fer veure que no hi ha Millet i com això ajudarà el país. Ja que hi som, i per evitar futurs errors, podeu fer una llista dels prohoms nostrats que caldria indultar si es donés el cas que de prohoms passessin a xorissos?

  11. Criteri i Joan, per favor, no insistiu que si no es suicida l’Enric m’acabare suicidant jo. On cony llegiu que s’hagi d’indultar en Millet? Perquè nassos m’hauria de molestar a escriure per qui encara no ha apres a llegir?

  12. Preclar Josep, cito de SS: “El senyor Millet és un lladre. Pot ser. I què? Com a mínim el Palau que presidia funcionava, i aquells nens de l’Orfeó, tot i que no tenien entrepà per berenar, doncs també cantaven.” “Però el que el senyor Millet ha robat és una broma i aquesta atenció que se li concedeix és una altra concessió a la propaganda socialista.” Dir que això no és, de fet, demanar l’indult moral és de cínics.

  13. Joan, això no és demanar l’indult moral de ningu. Potser si copies tot el text i no només dues frases ho acabaras entenent. I si copiant-lo al word no et funciona, potser ho pots provar copiant-lo a ma a poc a poc i fent bona lletra en una llibreta de fulls quadriculats.

  14. El Millet ha tocat l’animeta dels catalans, però no la butxaca. Que us sembla si tots aquests diaris provincians dediquessin una portada cada dia a l’espoli fiscal, a tots aquells que viuen de la rifeta sociata i a denunciar les milions d’euros diaris que maneguen uns analfabets que han usurpat les institucions? Una cosa no exculpa l’altra, però aquí ens posem les mans al cap quan li convé als sociates.

  15. Albert, Joan, els articles són de l’Enric i d’en Sostres i no meus, i el tema central dels articles no es en Millet sino que son la gent com vosaltes dos. El fet que encara ara no us hagueu donat per aludits pels seus articles, els hi dona tota la rao. Jo pobre de mi, soc tant idiota que ni tant sols em veig en cor de mantenir un blog.

  16. En definitiva crec que caldria preguntar a l’Albert i el Joan si s’han adonat que Millet serveix de cortina de fum, d’esquer, un globus que inflen mitjans i oposició-globus important, això sí-. Jo crec que s’en havien adonat, potser no ho deixaven prou clar, i el to del Josep hauria provocat la polèmica que no hi era en el fons.

    • Sí, ens n’adonem, però no m’empasso que per això haguem de fer la vista grossa o ser menys exigents perquè és de “casa” o perquè els sociates són dolentíssims. El nivell és de putu pati d’escola: aviam qui la té més grossa o qui es fa més el xulo. En fi, ho deixo estar.

  17. Ni l’enric i el Salvador han dit que es faci vista grossa, només pretenen fer-nos veure aquest enorme globus que la maquinaria socialista infla. Millet a la cangrí? D’acord! Empassar fum sociata? Vosaltres mateixos, així guanyà la Chacón.

  18. Per què es parla més del mal que fan a Catalunya els traïdors d´Esquerra i no pas de l´enveja que li teniu al senyor Millet.Trinxeraires i destralers que mai no heu menjat calent, és el que sou.

  19. Estic veient que cert esperit de classe es el fil conductor dels seguidors d’aquest blog, i per molt que volgueu dir el contrari, hi ha una disculpa a n’en Millet, tant en l’article de Sostres com el d’en Vila.
    No diré que sou igual que els de la caverna, però si que de vegades us salta un resort d’autodefensa que te el mateix mecanisme. Hi han valors i segons per a qui, uns son devant dels altres. Amb aquest assumpte us heu quedat al descobert.

  20. Benvolgut senyor Vila,

    Sincerament, aquest cop crec que voste desbarra, no tant com el senyor Sostres (es dificil superar la seva demagogia llardosa), pero Déu n’hi do… El primer comentari del senyor Albert Llussa es prou clar.
    Jo tan sols hi afegiria que si hem de defensar el pais amb demagogies i cinismes sostrians, vol dir que l’enemic ja ens ha guanyat la partida per golejada.
    No vull ni tan sols imaginar que podeu acabar escrivint si finalment els senyors Alavedra i Prenafeta fossin condemnats per un tribunal dels càrrecs que se’ls imputa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s