Burgesia catalana (Rac 1)

Veig que tothom, començant pel president Montilla, té molta pressa perquè el jutge prengui declaració a Fèlix Millet i emeti una sentència exemplar. Molt bé, a mi Millet no em fa pena, tot i que aquest ambient de Plaça de la Concòrdia durant la Revolució Francesa em posa la pell de gallina. El que em treu de polleguera és que es relacioni Millet amb la burgesia catalana, i l’enveja implícita que acompanya aquest discurs d’espanyol que al cap de quatre dies d’estar a la Xina es pregunta com és que els xinesos encara no han après el castellà. La burgesia catalana és i ha estat sempre el senyor que obre la fàbrica a les set del matí i no la tanca fins a les vuit de la tarda, deixem això clar. Suposo que entre aquests senyors també hi pots trobar lladres, perquè al món hi ha de tot. Però la burgesia catalana, si roba, té poc temps perquè està ocupada treballant i enriquint el país. Millet pertany més aviat a la burgesia espanyolitzada i sociovergent, a la famosa burgesia de la pedanteria empordanesa que els barons del Llobregat han començat a liquidar d’uns anys ençà dins el seu partit, per alegria meva i de tots els independentistes. Ara el president Montilla vol relacionar Millet només amb convergència. Però Millet era espanyolista de cap a peus, com ho són els dirigents de la majoria d’insignes institucions del país que cobren de Madrid per recomanar seny als catalans i prevenir-los contra les aventures separatistes.

Anuncis

10 pensaments sobre “Burgesia catalana (Rac 1)

  1. Va home va, deixa de dir tonteries. L’alta burgesia és el que és. Aquí i a tot arreu. L’altra burgesia no és més que classe mitja que es guanya les garrofes a base de suor. I no tota aquesta comèdia de cultureta i bandereta i catalunyeta oberteta i patronets d’estar per casa. Per favor, una miqueta de respecte pel país i una mica més d’autocrítica, que tots aquests convergents que varen dirigir el pais durant més de vint anys varen robar -roben- i molt, molt però molt. I parlo de convergents, sociovergents, convergents purs i impurs. I també, per suposat, de convergents catalanistes istes istes i anti-espanyolistes. [HO SENTO NANO: el Millet original i aquest Millet no són el mateix, igual que no és el mateix l’avi Maragall que el nét Maragall. Ni són el mateix l’Antoni Vila Casas i el senyor Samaranch. Això és així per més que irriti la teva víscera l’anarquista envejós i ressentit.]

  2. Hola Enric,

    Un dels problemes que veig en la teva formulació de l’independentista és que acostuma a negar l’existència dels arguments dels dits, per tu, autonomistes, “unionistes” per el López Tena, “nacionalistes” per CDC, “catalanistes” pel PSC i “regionalistes” per ERC, (els d’UDC en diuen “democratacristians”, que és una forma de no dir res en un país on gairebé totes les formulacions polítiques són profundament cristianes, copiades moltes vegades directament de sermons de capellans de parròquia).

    El que vull dir és que els autonomistes tenen raons, i si hem de ser serà perquè sabem raonar la seva insuficiència o irrealitat. El Sr Millet possiblement era només un lladre, però que la seva idea del país fos dependent del que li paga Madrid és una mitja veritat que oculta el veritable escenari, on hi són les raons de Millet i les raons de molts catalanistes autonomistes, començant pel Pujol. Potser està influïda per la por, però (ara que estic llegint Hobbes) penso que cal no oblidar que l’existència de la política en sí mateixa és fruit de la por. La por a morir, concretament. Si dius que els autonomistes són covards, perquè tenen por de morir socialment, econòmicament, culturalment no estàs dient res més que “fan política”, i exactament per les mateixes raons que tu.

    Entenc, però, si no m’erro, que part de la teva manera d’argumentar-ho té la intenció de “despertar” la gent, i de fer de contrapès en un context molt hostil, i en conseqüència -com tu dius- no tens la intenció de fer la revolució universal abans de la local. Seria estúpid que després d’enfrontar-nos a la demagògia des de la marginalitat, ara haguéssim de tenir la càrrega de prova. Però que sigui estúpid no vol dir que no sigui necessari. Tota l’arquitectura política es basa tant en la demagògia -que en realitat és una qualitat del poble, que els polítics expressen en els seus discursos-com en aquestes estúpides pretensions universals. El poder és un mitjà d’amillorament, igual que l’egoisme. Cal que encarem els fets i les espectatives que hi ha darrere de les raons per triar aquesta forma d’articular el poder que tenen molts catalans, com has fet amb Pla. La víscera mai no va sola. [La Por feta política és Prat de la Riba i el primer Pujol. La resta són les raons són l’exèrcit espanyol i la covardia, és el tot pagat que deia Francesc Pujols, no cal donar-hi tantes voltes.]

    Abraçada

  3. No són el mateix, esclar que no són el mateix, esclar que hi ha alta burgesia que ha fet molts diners a base d’un treball honrat. Almenys així ho he de creure, perquè encara tinc un respecte per la presunció d’inocència. Però el que ÉS INCONCEBIBLE ÉS DIR QUE LA BURGESIA QUE ROBA ÉS LA ESPANYOLISTA PERQUÈ LA CATALANA ESTÀ OCUPADA TREBALLANT I TENIR ELS OUS D’EMPARENTAR LA BURGESIA QUE TREBALLA, AMB CONVERGRÈNCIA, COM SI ELLS HAGUESSIN ROBAT MENYS. I DE RESSENTITS I ENVEJOSOS MILLOR NO EN PARLEM. EL MON N’ÉS PLE I NO SÓM TAN DOLENTS COM ALGUNS ES PENSEN!
    [Tornes a deixar-te portar per la ràbia. Jo no emparento la burgesia que no roba amb convergència, més aviat dic que una part de la que roba es troba a convergència, però l’altre al PSC. Tampoc no dic que la burgesia espanyolista robi. Dic: Montilla i els seus vinculen Millet al catalanisme, però resulta que és espanyolista. Dic: la terregada parla de Burgesia catalana però la burgesia catalana és la que ha fet alguna cosa pel país, perquè la burgesia és classe dirigent i per adscriure-la a un país ha d’haver fet alguna cosa per ell i Millet només ha fet coses per mantenir el corralet sociovergent. No costa tant d’entendre. Una altra cosa és que la barreja d’autoodi català i de ressentiment murcià es complementin i es generi aquest clima patètic per un puto lladre. Hem de recordar que l’antecessor dfe Millet al Palau era un Maragall?,]

  4. Es cert que el ressentiment m’acompanya. I l’enveja també. Un ressentiment i una enveja pels qui viuen en l’abundància. A mesura que el temps avança cobejo amb més ànsia aquesta cosa tan vulgar dels diners. És cert i no me n’amago. Voldria un sou prou elevat per tenir dos o tres criatures. I poder pagar les factures sense mals de caps. No és que el ressentiment m’ofegui a totes hores però de vegades quan veig aquests homes amb un cotxàs i les nenes que van a bones escoles i les neveres tan plenes de menjar, em sento petit i voldria matxacar-los i posar-los al meu lloc i que fossin uan mica més pobres i que les coses fossin molt més difícils per ells. És un sentiment merdós, aquest de l’enveja. Henry Miller, el gran escriptor, deia que havia sentit tota mena de coses, menys l’enveja. Doncs com t’envejo Henry Miller. El que mai he sentit, això és cert, és enveja per ser com una altra persona. L’autoestima en els afers espirituals l’he tinguda sempre ben alta. I mai de la vida he volut ser ningú més que jo mateix. Però altra cosa són els diners. Ahhh els diners. Encara me’n recordo com els menyspreava quan era jo qui nadava en l’abundància. Quan tenia un pare i una mare que m’ho donaven tot. Quan res del que tenia venia precedit per un esforç personal. Quan l’únic que havia de fer era estudiar i treure bone notes. Què fàcil era menysprear els diners i anar de hipiie per la vida. I no és que ara m’enlluerni amb un bon cotxe. De fet m’importa un bledo anar amb un Ibiza que amb un Bmw, ho dic en serio, m’importa una merda. El que ja no m’agrada és aquesta limitació econòmica alhora de tenir fills i no poder dur-los a esquiar perquè no tinc prou diners. Aquí és on el ressentiment aflora i llabvors la ràbia m’ofega i em fa dir estirabots contra tothom, contra mi el primer, però també contra els altres. I en fi, ningú es culpable de res i cadascú té el que es mereix………

  5. noctas: no sé si has treballat a l’estranger. El què et vull dir és que hi ha països amb sistemes econòmics millors per a progressar, que premien un mica més els mèrits i l’esforç, que tenen una justícia que funciona millor. No et diré que siguin la bicoca, perquè en el comerç el ser professional i treballar dur no es tradueix en fer-se ric. Hi han tants altres factors tan importants com saber-se vendre, tenir sentit de l’estratègia, invertir temps i esforços en els sectors que ho permeten i que tinguin potencial de guanyar-hi alguna cosa, etc. Ja sé que hi han multinacionals i tenen molt de poder, però com més grans, més s’assemblen a un Estat, amb tota la política i egos pel mig, l’ineficàcia que aquestes comporten, i el curtplacisme de la borsa (equiparable al curtplacisme electoral). Els mercats nínxol són la nostra oportunitat. Si et serveix de consol o dutxa d’aigua freda, des d’una perspectiva evolucionista, estem aquí per sobreviure. N’hi ha però que tenen la sort del do de la creativitat (com ha dit en J. López Burniol: es redueixen a 3 tipus que són els escriptors, els intel.lectuals, i els artistes): aquests sí que em fan enveja.

  6. Jo em trobo una mica com el Noctas, sento aquesta enveja impotent. Per aquest motiu, fa temps que vaig fer números i vaig veure que el que més ens convé és la independència. I en tot el que puc miro de contribuir-hi. Ja em perdonaran, però és que estic fart de fer el ploranoctas.

  7. Aviam noctas, per entendren’s, això són com les quotes. Oi q a les sèries hi ha una quota (per exemplificar, no qualifico) de negres, xinesos, inmigrants i tutti quanti. Bé, sembla q com q queda malament associar personatges negatius amb aquests grups a les sèries només hi surten negres bondadosos, sudamericans de bonhomia exemplar i romanesos de tracte exquisit. Ho trobo particularment ridícul, com totes les excrecències del q s’en diu “políticament correcte”. Com igualment ridícul és emparentar la burgesia q fa de policia del guetto amb l’independentisme o els ismes q vulguis de forma extensiva com fas tu. Vull q hi hagin independentistes violadors, assassins, lladres i viciosos. Igual q hi ha búlgars cabrons, argentins mentiders i tailandesos traficants. Pq d’independentistes honestos tb n’hi ha. I això és un exemple de normalitat, q hi hagi de tot arreu. Però relacionar les metràfiques q han fet convergents durant anys amb estar d’acord en haver d’ad aeternum demanar permís a Madrid per anar a fer caca i q amb sort et deixin una mica de paper és com barrejar els mamuts amb el petroli i exigir als elefants responsabilitats pel canvi climàtic. S’en diu fer trampa.

  8. Potser sí que hi ha quotes per a cada col.lectiu, però casualitats de la vida, com és que hi ha una comunitat com la jueva que pels pocs que són, tant han contribuït al coneixement o al comerç? Jo ho associo a aquesta adaptació a l’haver de viure sense patrimonis (perquè per llei els hi fotien), amb objectes que siguin difícils de robar: com el coneixement, com els diamants que porten en paperines guardats a la butxaca, com els diners en metàl.lic.
    El que hi ha és un poble català amb moltes carències de coneixement sobre la pròpia història, sobre l’economia, i com bé diu l’Enric, diàriament adoctrinat per la premsa barcelonina. El “sistema” modela moltíssim una societat, i fa que el mateix barrut a Catalunya no s’ho pensi a l’hora de fotre’t, i en canvi a Suïssa s’ho pensi almenys una vegada. Sinó, que carai estem fent aquí? Escriure per escriure, relativitzar-ho tot i posar-nos fatalistes, o intentar millorar les coses?

  9. L’odi i el ressentiment són molt poc atractius.

    El quid del text de l’Enric és 1: posar el saqueig del Palau com exemple de la falsetat i manca d’autenticitat col·lectiva en que vivim i que és una consequencia de ser una merda de colònia I 2:
    la contraprogramació que fa la secta del cas Millet-xoriço (la familia Millet que porta centuries servint al país no té res a veure amb aquest pàjaru, llevat del cognom). Com a exemple del que diu l’Enric: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2009/09/25/millet-fernandez/359373.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s