Dietari (més sobre l’amor)

Dilluns

D’El convit de Plató, en trec aquesta conclusió: amor és desig d’autoperfeccionament, necessitat de donar el millor d’un mateix per acostar-se a Déu. L’amor és el mitjà a través del qual expressem la nostra necessitat de crear bellesa, és el camí de depuració que ens acosta als altres alhora que ens acosta a nosaltres mateixos. Ens reconeixem en la bellesa, per això estimem les persones que són capaces de crear-ne i volem estar prop seu i recordar-les. Hi ha l’amor material i l’amor espiritual: el primer va lligat a la procreació, el segon a l’art. En tots dos casos l’amor demana intel·ligència, esforç i creativitat. Demana intel·ligència per destriar el bé del mal; esforç per resistir la temptació d’abandonar o d’aturar-se; i creativitat per expressar la bellesa que anem descobrint o generant dins nostre.

 Dimarts

Dinant amb J. apareix un amic seu planxat com un escolanet. En el moment que se saluden sona el mòbil de J. i em quedo sol amb ell. “Sóc l’amic pepero de J.”, es disculpa. M’explica que dóna suport a la Nebrera i que és partidari del concert econòmic. “O sigui que ets una mena de ciutadans pel canvi del PP”, li dic. Replica que sent molt espanyol, però que això no l’obliga a acceptar el centralisme ni a deixar-se robar els diners. L’aviso que en el fons del nacionalisme no hi trobarà pas sentiments, sinó interessos i voluntat de poder, i que per això ningú intel·ligent mai no tindrà res a pelar en un partit madrileny a Barcelona. “Si la Nebrera pogués liderar el PP català -li dic- Espanya seria Suïssa”. Em diu que la vol convèncer perquè es presenti sola, i que seria divertit veure un parlament amb la Nebrera, el Carretero, el partit de la Rosa Díez i l’Anglada. Això no ho diria mai un espanyol, responc. Arronsa les espatlles. Li demano quina és la seva llengua: els pares li parlaven català però “s’expressa millor en castellà”. Un altre que ha descobert la sopa d’all i es pensa que pot sortir del camp de concentració fent-se passar per alemany. 

Dijous

El meu petit Schopenhauer em diu: La condició femenina és una dona esperant que un home li faci la cort gratuïtament, pel pur gust de crear, a través del seu somriure, un moment de bellesa.

Resposta: La condició masculina és un home esperant que una dona es tregui les calces per la cara, pel pur capritx de convertir-lo en un instrument de plaer. En el fons, la dona té vocació de musa i l’home de consolador.  Perdó.

Advertisements

7 pensaments sobre “Dietari (més sobre l’amor)

  1. Casual i al punt: l’entrada de Balmes a l’Enciclop. Micronet, em va portar a Xirau (?) i l’Escola Filosòfica de Barcelona (?) -em va donar la impressió que hi havia molt i interessant que remenar,al menys a mi-. Mireu que pensava ja fa molts anys! Xirau de la crisi i de l’amor.

    “La preocupación inicial y central en las inquietudes filosóficas de Joaquín Xirau estuvo en torno a la crisis de nuestro tiempo, que para él era, ante todo y sobre todo, una crisis de valores. El relativismo autodestructor del pensamiento contemporáneo, proveniente de la ruptura de la unidad tradicional entre el ser y el bien, es para Xirau lo más característico del pensamiento contemporáneo. Las exigencias de la razón especulativa durante la Edad Moderna han acabado por romper la armonía entre logos y eros, característica del mundo clásico, muy especialmente marcada después en la tradición platónico agustiniana. La línea central del pensamiento de Xirau va en una dirección humanística de una tendencia que TIENE EN EL EJE DE SU MEDITACIÓN, EL AMOR en sus múltiples manifestaciones, bien entendido que la manifestación máxima de ese amor es el Dios cristiano.

    Joaquín Xirau pasó en 1939 al exilio y se instaló en México, donde murió a los cincuenta y un años, con ello no sólo se interrumpe su labor personal, sino que la Escuela de Barcelona sufre un duro golpe. En el exilio mexicano también se instaló Jaume Serra i Hunter…”

    Enciclopedia Universal Multimedia ©Micronet S.A. 1998

  2. Els que segueixen posant en Carretero al costat de Nebreras i companyia s’emportaran una sorpresa bastant gran. Falta un any per a les eleccions i en Carretero ja ha omplert el palau de Conressos.

  3. Doncs a mi només m’agradaria legir-l’hi un llibre que parlés sobre l’amor material, lligat a la procreació. L’amor espiritual és pura entelèquia o el que a la feina en diem bla, bla, bla.

  4. Després de pujar els fills, és certament plausible que la dona estigui més interessada en l’amor espiritual. No sé quina serà l’explicació evolucionista sobre els aparellaments que es fan a edats (post-)menopàusiques i (post-)andropàusiques: el fenomen és molt recent, en només 100 anys l’esperança de vida s’ha allargat espectacularment gràcies als avenços mèdics i farmacèutics. No sé si ha agafat a tothom una mica amb el cas canviat i ens hi estem intentant adaptar-hi. La píndola també ha trastocat a més d’un i una (evidentment, celebro que l’hagin inventat).

  5. No es que es pensin que poden ‘sortir del camp de concentració fent-se passar per alemanys’; només és una excusa per anar fent. I ara, pobrets, que han vist reduïts un 30% dels seus ingressos, ara surten a somiquejar que no els agrada que els robin. Pobrets.

    Enric, al Sostres se li acaba la paciènica. I a tu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s