Dietari (Vocació)

Dilluns

Per una mena de llei antimonopoli, quan una societat allibera les dones immediatament comencen a proliferar els homosexuals.

Dimecres

A la Biblioteca de Catalunya a llegir Léon Bloy. Surt retratat a la tapa dels dietaris: front ample, ulls de fanàtic i un bigoti espès d’època –com el de Nietzsche però blanc. El bigoti li acaba de donar l’expressió de ferotgia, sembla l’home del sac. Segur que espantava les criatures però no crec que fos mala persona. La seva doctrina era “l’adoració del pobre”. Té frases tan boniques com aquesta: “No s’ha de pregar per obtenir, sinó per consolar Déu”. També en té bèsties: “El dimoni és un sentimental”. O aquesta: “L’aventatge de la lletjor sobre la bellesa és que la bellesa s’acaba i la lletjor no té final”. El seu somni era liderar una col·lecta per aixecar una creu d’or massis dalt de la torre Eiffel. Volia redimir França, era una andròmina medieval en el tombant del segle XX. Una altra frase que recullo: “El plaer del ric té com a substància el patiment del pobre”. Si ho digués un comunista no tindria la mateixa gràcia. El seu insult preferit és “porc”, que aplica a tort i a dret. De vegades envejo la seva seguretat, la llibertat amb què descarrega l’enuig. Quan mor Curie, el “diabòlic inventor del Radi”, escriu que és una jornada d’alegria i quan apunyalen el president del país -no recordo quin- es lamenta que la mala sort el persegueix perquè això resta protagonisme al llibre que ha publicat. El seu dietari va tan ple d’angoixa i de dolor que  resulta còmic. El seu sofriment arriba a provocar hilaritat perquè és sospitosament literari que algú pateixi tant i estigui sempre de tant mal humor. Un col·lega seu va escriure  que era una gàrgola d’esglesia vomitant insidies damunt dels seus contemporanis. El van insultar, el van marginar, el van ridiculitzar però res no va servir per estovar-lo, deia que era un “enderrocador” voacional. Si la França de primers del segle XX s’hagués imbuït de Bloy com Alemanya ho va fer de Nietzsche, el front de l’Oest hauria sigut encara més bèstia que el de l’Est, durant la II Guerra Mundial. O potser França i Alemanya s’haurien aliat: “Anglaterra és per al món el que el dimoni és per l’home”. Junger tenia una obsessió per Bloy i, de fet, jo he arribat als seus diaris a través seu. Té raó quan diu que per escriure com ell cal ser un boig o un geni.

Dijous

Truca A., que no sap què estudiar: 

Per tenir una vocació –li dic-, primer cal voler donar. La vocació només és un mitjà per donar. Si estàs massa pendent del benefici és impossible que trobis una vocació perquè mai no en tindràs prou i cap feina no et semblarà prou rendible. És igual que si busques parella sense voler-ne: a mi em passa, cada noia em fa somiar amb una de millor. Per això sempre dic que la vocació es troba treballant. Tu esforça’t per aprendre el que sigui, i la vocació ja vindrà.

Divendres

Els dolents sempre t’ataquen en nom d’allò que més estimes. És així com miren de desarmar-te o de rebaixar-te a la seva altura. Per això cal molta més intel·ligència per defensar la raó que la injustícia. És un bon moment per recordar-ho.

Advertisements

9 pensaments sobre “Dietari (Vocació)

  1. Per a “defensar la injustícia” s’ha de ser un malparit -o és un lapsus de redacció?- Defensar una veritat establerta acostuma a ser com picar en ferro fred, com Balmes -i servidor- pensa.[perdona però no entenc què vols dir]

  2. A part que volia dir “refutar una “veritat”” per “defensar” -divendres-, no havia entès del tot la teva reflexió, amb l’oximoron pel mig(injustícia-intel.ligència). Tenia clar però que els tres estàvem d’acord -Balmes-, o els 4 -Gracián-. Aquest dos ja parlaren abastament de les dificultats de la veritat per obrir-se pas. Amb matisos però em sembla que seria això.

  3. “Els dolents sempre t’atacaran fent servir d’escut allò que més estimes. ”

    Des de quan s’ataca amb un escut?

    “Els dolents sempre t’atacaran fent servir el nom d’allò que més estimes.” Imagino que és el que voldries dir. Tanmateix la frase és banal. [Caram company, que tens festa? Tot i així gràcies, està ben vist]

  4. No sempre estic d’acord amb tu. Però és un plaer no estar d’acord amb tu quan argumentes de forma brillant coses en les que discrepem.

    En altres sí que hi estic d’acord. En aquests casos, gràcies, també, per fer-me pensar.

  5. “L’avantatge de la lletjor sobre la bellesa és que la bellesa s’acaba i la lletjor no té final.”

    A quina obra pertany aquesta citació?

    El captaire ingrato (1892-1896), El meu diari (1896-1900), Quatre anys de captivitat (1900-1904), L’invendible (1904-1907), El vell de la muntanya (1907-1910), El pelegrí de l’absolut (1910-1912), En el llindar de l’Apocalipsis (1912-1915) i El portal dels humils (pòstum) (1915-1917)???? (Al dietari, però no sé la data)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s