Dietari (valencians i xarnegos)

Dilluns

És admirable aquesta gent que sempre sap fer coincidir les seves opinions sobre els altres amb els seus interessos. Si no em fes por acabar d’estupiditzar-me, els imitaria.

Dimarts

Em pregunten si el meu amic valencià s’estima els seus pares. No falla: davant d’una frase intel·ligent la majoria sempre prefereix discutir sobre l’autor que no pas sobre la frase.

Jo crec que ser fidel als pares no consisteix en imitar-los en tot, sinó en comprendre el sentit essencial del seu esforç i continuar-lo. A.M diu que és fill de colons justament perquè es pot posar com a prova que aquest no és el tret definitori dels seus pares.

Com he dit sempre, el xarneguisme és un problema de mandra, no de sang. El xarneguisme és la deixadesa protegida pels ministeris de cultura i de defensa. Està ple de xarnegos amb  cognoms catalans -tot i que gràcies a l’Estat espanyol n’hi ha més amb els cognoms castellans. Que el xarneguisme fos un problema de sang és el que voldrien alguns polítics per poder viure eternament de la immigració i del bonisme.

Dijous

Principi: tota dona que estima –aquí el relatiu és important-, estima a través del seu pare, de manera que l’amor d’una dona no sols no depèn de dos sinó que depèn de tres. Val més pendre-s’ho amb calma.

El meu petit Schopenhauer em diu, parlant de les xerinoles sexuals que es claven en algunes conselleries: “El poder és anar a buscar a dalt el que t’ha mancat a baix”. És a dir, fer pagar als contribuents el que no has sigut capaç d’obtenir per tu mateix. Darrera la fira de les vanitats, hi ha el museu dels complexos. Exacte!

Un altre principi important: de vegades per no follar-te una noia hi acabes discutint. Posats a tenir remordiments, que sigui per haver-te-la tirat, animal!

Pensava en el cel de València. Cada ciutat té el seu cel. La característica del cel de París és el dinamisme, no s’està mai quiet. El d’Amsterdam és la desmesura, sembla que hagi de caure damunt de la ciutat, sobre les cases tan estretes i petites, com un gegant adormit damunt d’un nan. La característica del cel de Roma és aquesta profunditat espartana que li dóna el punt de verd, és a dir, el classicisme. La característica del cel de València és la claredat de la llum, em deia A.M. Jo el veig una mica caribeny, el cel de València, d’un blau humit i libidinós. Per això em fa estrany que els valencians vagin tan tocats i posats com a Madrid; aquest encarcarament no casa amb el cel; amb aquest cel, una samarreta senzilla ja queda bé. El cel de Madrid, com és?

Anuncis

6 pensaments sobre “Dietari (valencians i xarnegos)

  1. Molt ben dit! El xarneguisme va començar com la paradeta que es van muntar Lerroux i Pich i Pon per anar guanyant diners a l’esquena de murcians i aragonesos. I segueix essent això mateix.

  2. Mentres estic escrivint aquest comentari parlo amb un client Valencia. No és broma. Ell està xerrant i jo passant d’ell i escrivint el comentari. Com sempre em passa, el client és un imbècil. Us ho asseguro, tres de cada cinc valencianas que tracto són uns capullos…per cert el xarneguisme no existeix. Sembleu Valencians vosaltres també!

  3. I tant que existeix el xarneguisme. El xarneguisme és el García-Prieto amenaçant tot un conseller de cultura de promoure la desobediència contra una nova llei de política lingüística; és un Joan Ferran amenaçant periodistes i desmantellant Catalunya Ràdio; és el grupo Prisa criant Ciutadans i tot el seu discurs inframental. El xarnaguisme és, en definitiva, la navalla que el psc ha posat al coll d’aquest país, perquè no es mogui de la presó on el va deixar el franquisme. Però, tal com explica molt bé el SS aquests últims dies, el país poruc, encarnat en la figura de Jordi Pujol, el país que es deixava espantar amb la navalla d’aquests quinquis/xarneguistes, està deixant pas a un país valent que ha vist que la navalla està rovellada i només l’aguanten quatre fatxes que no s’aguanten els pets. I tant que existeix el xarneguisme, però no és res més que un tigre de paper que ha tingut força mentre ens l’hem cregut.

  4. El cel de Madrid és el dels quadres de Velázquez, sobretot quan surt i es pon el sol. S’ha de veure, és important, des de la Sierra -per exemple Hoyo de Manzanares-, amb les Kio al fons. Me’n vaig fer un tip, durant les colònies militars. Salutacions vallesanes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s