La gran prova (Rac 1)

A mesura que diguem adéu-siau als tòpics del franquisme i de l’exèrcit espanyol les oportunitats de plantejar debats polítics seriosos s’aniran multiplicant. El plebiscit d’Arenys de Munt és la punta de l’iceberg d’un fenomen que anirà emergint amb força. Hi ha un país clandestí que comença a bellugar-se. Hi ha un país clandestí que no apareix als diaris, ni a la tele ni als debats electorals, i que ara ha començat a caminar. Hi ha un país que no es va rendir el 1714, ni el 1939, i que esperava molt més de l’Espanya democràtica. Hi ha un país amb 300 anys de paciència a la memòria que no ha oblidat els seus afanys. La transició ha servit per civilitzar la dreta i l’esquerra, però no ha servit per consolidar la unitat de l’estat. Es pot ridiculitzar el plebiscit o convertir-lo en un escandol. Però en política l’important són els conceptes i el fet que cal considerar és que, malgrat les lleis i les admonicions, l’independentisme ha passat de ser un pecat de radicals a convertir-se en un motiu de festa. Hi ha un país que ara veu que pot sortir d’Espanya per la via democràtica. Per més que vingui la falange, per més que treballin els fiscals, per més que els polítics facin els seus discursos automàtics, el procés que s’ha posat en marxa té la força de la història i dificilment s’aturarà. 300 anys de por, s’han acabat amb una urna. Catalunya és la gran prova que Espanya té de pendent de superar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s