València capital (Catalunyaoberta.cat)

València té forma de ceba. El cor de la ciutat és el casc antic i és l’única part que val la pena veure. Fora del centre tot són anells suburbials cada cop més depriments. El centre va estar degradat durant molts anys. Hi ha un llibre de Théophile Gautier, Voyage en Espagne, que s’acarnissa amb la decrepitud dels palaus caient a trossos. El llibre és de mitjans del segle XIX i la deixadesa es va allargar fins no fa gaire, tot i que el modernisme va remuntar una mica la ciutat. El modernisme valencià és més ensucrat que el català però la seva exuberància és de qualitat i té estil, encara. Des d’aleshores no veig que s’hi hagi construït res amb cara i ulls, a València. La part aixecada per l’arquitecte Calatrava és una façana buida, futurisme de bijuteria. Calatrava té bon gust i viu en una casa molt bonica del centre històric. Però la “ciutat de les arts i de les ciències”, que ha dissenyat per als seus compatriotes, és una estafa. Hi ha persones que l’anomenen -en castellà, per marcar distàncies-, “la ciudad de los bultos i las cosas”. Tenen raó, perquè és d’unes pretensions tan coents que sembla feta per impressionar aquests àrabs que van amb noies rosses, i que encenen puros amb bitllets de 500 euros.

La debacle valenciana es copsa de seguida comparant la part antiga amb la part nova. La València medieval vol agradar més que demostrar. L’arabesc és una filigrana sensual i lluminosa. Les elits eren cultes, i es nota el gust per la bellesa i el refinament. La pedra pàl·lida, les formes delicades, la consciència de misteri i l’ambició d’eternitat. A la València moderna tot fa ferum de populisme. Hi ha un ambient de Rolex i de república bananera que segur que agradaria als franquistes de Barcelona. El gran premi de Fórmula 1, el pagarà la Generalitat a partir de l’any que ve. La commemoració del centenari de l’Exposició Regional de 1909 és un cant inconscient a la pèrdua d’ambició de la ciutat. Fora de les pedres res no evoca els cavallers, ni les arpes ni els poetes, ni tampoc la vella burgesia modernista; a l’horitzó només s’hi veu la Santíssima Trinitat de la província: el botellón, el bombo i la pandereta. 

El nacionalisme valencià hauria d’acceptar més obertament que València ja no és referent de res, que no exerceix de capital, que ha dimitit, que ha deixat el país orfe, i demanar a crits l’ajut de Barcelona. A València només s’hi poden admirar les ruïnes, és Hospitalet però amb quatre monuments i quatre pedres. Una nit vaig sortir amb una colla de valencians i va venir un noi del PSPV. “Nos volen exterminar, nos volen exterminar”, m’anava dient. Em va explicar que a un amic seu del Bloc l’havien apallissat. Em va dir que al seu barri està mal vist parlar valencià. També em va assegurar que a Cuenca, on sol estiuejar, li diuen que si no parla en castellà és “per elitisme”. Ara: ell no renuncia a transformar Espanya en un estat plural i li costa tenir en compte Barcelona, d’on mai no li han vingut desgràcies i que faria un tàndem econòmic imbatible amb València.

La prudència mesquina dels catalans i la vanitat dels valencians ha afavorit una separació nefasta. El paisatge està destrossat, els pobles han quedat orfes de referents cosmopolites, i els intel·lectuals tot el dia parlen de Fuster, que a mi m’agrada molt, però que no és l’únic autor de la nostra tradició. Els ponts econòmics amb Catalunya malviuen desaprofitats i el món acadèmic fa pensar en el Felibratge de Mistral, que tant servei va fer a França per destruir l’occitanisme. Ja veurem si els catalans tenim futur, però hi ha una cosa evident, i és que l’única salvació dels valencians és obrir-se a Catalunya i aferrar-s’hi, aconseguir que el seu problema sigui el nostre. Si jo fos valencià no em preocuparia de res més.

Anuncis

5 pensaments sobre “València capital (Catalunyaoberta.cat)

  1. Potser l’única salvació que tenen València i Barcelona (dues capitals que, per una cosa o altra, estan descatalanitzant-se perillosament) és recuperar els PPCC com a referent únic. Veig, pels teus posts i pel llibre Vila-Pla, que la idea dels PPCC no t’interessa gaire. Potser m’equivoco.

  2. Una cosa és València i una altra el País Valencià. València ha volgut sols ser capital d’ella mateixa i s’ha anat desempelluncant dels valencianets a través del descrèdit de la pròpia llengua i dels seus costums. Després ha volgut imposar els seus símbols i la seva ideologia falsament cosmopolita que l’ha abocat al provincianisme per passar-se de rosca. Ara els valencians ja no tenen referents ni a Catalunya, que viu un procés semblant, ni a la pròpia capital.

  3. Com a persona que ha viscut i viu la ciutat de València, estic d’acord amb bona part de la visió que n’ofereixes. Quant a això que no exerceix de capitalitat del País Valencià, em recorde ara d’un gac de Xavi Castillo (humorista que deus conéixer) que crec que és bastant simptomàtic d’aquesta falta de connexió entre la capital i els pobles i ciutats del país: recorde com enmig d’un show es va posar a parlar un poc de la seua vida, i va dir, com si fóra una tragèdia, que malgrat ser d’Alcoi ara li havia tocat viure a València. La gent reia (réiem) potser perquè la vida de la capital implica un contrast respecte de la resta del país. S’entén fàcil si ho conceps com a un joc de dualitats: ruralitat/ciutat, valencianoparlants/castellanoparlants… etc. Xavi s’hi referia també perquè VLC capital és el feu més important del PP. Aquestes dualitats, doncs (i altres problemetes) allunyen les possibilitats d’una cohesió de país. Si vas parlar amb Torrent t’ho deu haver explicat.
    Ara bé, crec que la descripció arquitectònica o urbanística que fas de la ciutat no li fa justícia en alguns aspectes i és un tant exagerada. Això que fora del centre no hi ha més que barris suburbials depriments, per exemple, no sé ben bé a què et refereixes. Primer de tot, tot és relatiu: la bellesa d’una ciutat depén de amb què la compares (tant si la compares amb una urbs com BCN, o amb una ciutat medieval com Toledo, VLC eixirà guanyant en uns aspectes i perdrà en altres) i del punt de vista (de turista-visitant o de persona que viu la ciutat).
    En qualsevol cas, si parlem d’urbanisme crec que has obviat per exemple el pulmó verd que és el jardí que corre al llarg de l’antic riu del Túria, amb els camps de futbol, el parc de capçalera… són coses que altres ciutats no tenen. I parlant de barris residencials, trobe que deu passar com a qualsevol ciutat: potser no són llocs especialment bonics per a veure’ls, però sí per a viure. Et recomane que passes pel barri de Russafa, que faces una ullada a l’urbanisme, que prengues un té amb pastes a una teteria oriental; o pel Pla del remei o la Gran Via, un eixample com el de Barcelona; o per la part antiga del barri de Benimaclet, ple de barets i botigues de barri; o pel carrer Túria; o que passeges per l’Albereda…
    Vaja, que València són moltes més coses; té parts molt fosques i té parts que sorprenen. Et convide que hi tornes sovint i que descobrisques les coses bones, que n’hi ha.
    Quant a la política i que «l’única salvació dels valencians és obrir-se a Catalunya…» no sé què dir-te. Probablement siguen moltes més coses, les que cal fer.

  4. Ho corroboro el pulmó verd és una canya. Ja ens agradaria a Barcelona! Per cert, ja posats a fer precs perquè les nostres ciutats millorin: algú sap com ho hem de fer perquè l’eixample de Barcelona deixi de fer olor de pixat?

  5. “L’una salvació dels valencians…”
    Hi ha gent que així ho creu, més que res, perque veuen que València ha perdut l’esma de la propia civilització, i Cat. n’es el referent més inmediat, que bàsicament es la tesi de Fuster. Però ara mateix, Catalunya no té res a ensenyar-li, i el poc que té, és tan debil que no es capaç de oferi-ho. No te un programa definit de “salvació”, i per tant va endavant el programa assimilista, molt més definit, segur, i estratégicament ben portat pels interessats.

    Però no us enganyeu, els tics feixistes a València son un simptoma de que encara cal ajudar amb la coacció el programa assimilista, que d’altra manera, tindría mes dificultats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s