El cul del toro (Rac 1)

Això d’Espanya és una cosa tan pobra que t’esgota totes les metàfores. El soroll que els polítics fan a l’estiu només és comparable a la música que els quinquis posen a la platja. Aquest any, a més, s’estan batent rècords de tonteria. La setmana passada ja vaig parlar de la polèmica que el PP i el PSOE mantenen pels casos Gürtel i Palma Arena. Ja vaig dir quin efecte em feia veure’ls parlant amb tanta prosopopeia de la Justícia. Ja vaig dir que el problema de la Justícia espanyola és que no ha condemnat mai cap dolent, i que per això els polítics se la poden tirar pel cap com si fossin peixateres. La violència verbal que genera Madrid explica molt bé quin paper té Catalunya dins d’Espanya. Catalunya, i ara perdonin l’expressió, és el cul del toro. Vull dir que és una vàlvula d’escapament en tota regla, el punt per on Espanya alleuja les tensions i el mal de panxa. Sense nosaltres, no sé com s’ho farien. Mirin la Cospedal i el José Blanco. La política espanyola és com aquell programa de Moros i Cristianos, dos equips perfectament uniformats, afartant-se de discutir i d’insultar-se. Després arribem els catalans amb la nostra retòrica de tieta verge i s’acaben els problemes. Aquest estiu PP i PSOE poden dir-se el nom del porc tant com vulguin. Al setembre vindrem els catalans amb les nostres reivindicacions tan prudents i deixaran de barallar-se.

Anuncis

12 pensaments sobre “El cul del toro (Rac 1)

  1. Seria ben bonic de veure com s’ho farien sense nosaltres. Segurament continuaríem sent el seu objectiu, al vàlvula d’escapament, però llavors encara farien més el ridícul que ara.

    Ara bé: quan siguem independents, alguns suposats nacionalistes, sobiranistes i independentistes tindran una gran depressió.

  2. A l’estiu estem acostumats arreu als substituts: diaris, programes de ràdio i televisió, administració, empreses… i donar un marge per la novetat, perquè no són els “titulars” i acceptem una certa baixada de la qualitat de servei. Amb la política passa el mateix, el problema és que qui baixa el nivell són els mateixos titulars d’hivern.

    Vaja, que sóm un cul (de brau).

  3. Jo crec que Espanya és Espanya perquè la vam fer els catalans i encara la mantenim com a tal. Des dels primeitius catalans romanitzats de la tarraconense, passant per les hosts de Jaume I i acabant amb Pi i Margall i altres hispanòfils. Quan els catalans desmuntem aquest tinglado, d’Espanya no se’n cantarà ni gall ni gallina.

  4. A la pràctica i per consolar-te penses que els que realment volen la independència som quatre matats. Sinó, no s’entén tanta ressignació col·lectiva. Catalunya no és independent perquè no sap abordar els propis tabús i busca els problemes a fora. On realment hi ha la discrepància profunda és entre uns catalans i els altres catalans.

  5. Una mica d’humor “castizo”.

    En el Museo del Louvre
    > Después de otra reunión de la CE, algunos ministros decidieron pasar
    > por el Museo del Louvre para “aliviar” el estrés y se paran
    > meditativos
    > ante un precioso cuadro de Adán y Eva en el Paraíso.
    >
    > Suelta Angela Merkel:
    > – Miren que perfección de cuerpos: ella esbelta y delgada, él con
    > cuerpo atlético, los músculos perfilados … Los estereotipos son
    > necesariamente alemanes.
    >
    > Sarkosy respondió de inmediato:
    > – De ninguna manera. Es evidente que el erotismo que se puede ver
    > desde ambas figuras… ella tan femenina … él tan masculino …..
    > saben que pronto llegará la tentación … Sólo pueden ser franceses.
    >
    > Moviendo negativamente la cabeza, Gordon Brown arriesga:
    > – Of course not! Miren atentamente … la serenidad de sus rostros, la
    > delicadeza de la pose, la sobriedad del gesto … Sólo pueden ser
    > Ingleses.
    >
    > Después de unos segundos más de contemplación, Zapatero exclama: – NO
    > ESTOY DE ACUERDO. Miren bien: no tienen ropa, no tienen zapatos, no
    > tienen casa, sólo tienen una manzana para comer … no protestan y
    > encima piensan que están en el paraíso … No tengo la menor duda, son
    > españoles
    >

  6. Quina sort, pertànyer a una ètnia superior i oprimida a la vegada, oi, Enric? Així, la culpa de la teva mediocritat absoluta sempre serà de l’ètnia inferior i opressora, no? Què xulo, no tenir cap responsabilitat i sentir-te el rei del mambo sense necessitat de currar-t’ho com hem de fer els pobres desgraciats de les ètnies inferiors.

  7. T’equivoques, bofarull. Els d’ètnies inferiors ens hem de buscar la vida d’altres maneres. No podem viure d’escriure com de superior és la nostra ètnia. [Sí, us heu de fer paletes, skin heads o inspectors d’hisenda. Mira, Vargas, és l’últim comentari vidalquadrista que et publico.]

  8. Molt acurat, sr Vila. Altres metàfores serien “el pito del sereno” o “el niño de los azotes”. O, seguint Freud,seriem la projecció dels traumes espanyols.O, biblicament, Job, el boc espiatori.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s