Botiiiiiijos!! (Rac 1)

El merder que s’ha organitzat entre el PP i el PSOE arran dels casos Gurtel i Palma Arena em recorda un article que el periodista Augusto Assia va publicar ara deu fer, aproximadament, uns 77 anys. Era estiu, plena canícula, i Assia estava a Alemanya, on feia de corresponsal. El periodista explicava que un extremeny havia irromput, de sobte, al carrer de Berlín on vivia acompanyat d’un ase i bramant: “botijos!, botijos!” Assia venia a dir que amb aquesta concepció del comerç potser es podia anar per Espanya però que, amb als alemanys, calia emprar una mica més d’intel·ligència. Aplicat a la política, fa dies que socialistes i populars em fan pensar en aquest extremeny. Cap idea, només una gran manca de sentit del ridícul; com a molt, una sòrdida avarícia de saquejadors discutint-se pel botí. La veritat és que veure PP i PSOE parlant amb tanta prosopopeia de la Justícia fa riure. Ahir, per exemple, un tribunal d’Itàlia va condemnar a cadena perpètua un oficial nazi, de 90 anys, per fer matar uns quants civils a la Toscana, durant la II Guerra Mundial. No sé si m’entenen. Un país és un sentit de la justícia, i el problema és que en tota la història d’Espanya la llei no ha tingut mai cap moment brillant. A Espanya la Justicia no ha condemnat mai dolents, només bandarres i encara gràcies; per això els polítics se la tiren pel cap com si fos un lluç podrit i per això el polítics semblen peixeteres.

Anuncis

4 pensaments sobre “Botiiiiiijos!! (Rac 1)

  1. El problema de la justícia a casa nostra és que fins i tot quan funciona més o menys be és burlada o ignorada per l’opinió pública. A sobre censura.
    Recordo un diari, que va de “wise”, que va publicar un escrit contra una sentència i que ni aquesta , ni la notícia del seu resultat, van ser publicades.
    He dit abans casa nostra i en realitat no la reconec.
    Perqué la tradició catalana va construir, des d’els acords de les assemblees de pau i treva de l’Abat Oliva, la constitució dels Usatges i posteriors, un Estat de Dret, amb divisió de poders i la sotmissió del príncep a les lleis i al procediment judicial, que fou cosa seriosa. Quan el setge de Barcelona, el 1714, es negocià la pau, que Catalunya acceptava sempre que Felip V reconegués les constitucions catalanes. Hi ha una carta de l’esposa del rei Isabel de Farnesio, pregant-li que no s’hi avingués, perquè amb les lleis catalanes no fora rei ni res.
    Per això, i com a miním per respecte als resistents catalans i a la nostra manera de ser, no podem conviure amb una justícia que sigui com un lluç passat.

  2. Sí, però l’oasi català se n’ha anat al País Basc i s’ha espanyolitzat. A escala espanyola no passarà res perquè, com dius, ho porten a la sang i el mes que ve ningú no se’n recordarà. Però encara que les relacions PP-PSOE anessin molt malament, ells tenen molt clar que ‘antes roja que rota’, ‘antes nos aguantamos que Euskal Herria’. És l’únic que hauríem d’aprendre dels espanyols, però no hi ha manera.

  3. El meu comentari no va sobre l´article de dalt. Acabe de llegir “El nostre heroi Josep Pla”. Felicitats i gràcies. Quin llibràs! Quanta faena! I ara l´objecció: no entenc la defensa que fas de personatges com Pericay i Toutain, si mal no recorde aquests individus defensaven l´entrada en el diccionari de termes com ara “bamba”, “jalar” i altres perles semblants. Senzillament aquests tios representaven un “blaverisme” barceloní, que també n´hi ha. La llengua catalana va més enllà de Montjuïc…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s