Dietari (El cul de Dalí)

Dijous

Presentació a Figueres. El llibre cada dia va millor i, tenint en compte les ganes de matar-me que els ha agafat a alguns després d’això, val més que sigui així. Abans de la xerrada, el Pere Saló i uns amics seus m’han portat a passejar. He conegut el fisioterapeuta de Dalí. Aquesta anècdota:  

“Un dia li vaig demanar: 

– Senyor Salvador, i Lorca què?

– Era maricón, ves!

– Home, però n’està segur?

– Seguríssim. Va estar tres mesos dient-me: Salvadoooor, lo tienes que provar. Salvadooooor, lo tienes que provar. Salvadoooor, lo tienes que provar. I esclar!, un dia ho vaig provar.

– I què?

– Encara em fot mal el cul!

Dissabte 

Els Quaderns de Malte, de Rilke. L’exemplar que he agafat en préstec de la biblioteca està tot subratllat. M’agrada trobar llibres subratllats, però quina sorpresa, no esperava pas trobar-te aquí. Des de la primera marca he sabut qui eres!, i ara ja no només llegeixo Rilke, també et llegeixo a tu. Això fa el llibre doblement interessant, esclar. La teva vida, els teus fantasmes. La prosa que s’eleva, que s’escapa, que fuig del cor dels sentiments i dels problemes amb pretextos sofisticats. Rilke i tu enfilant-vos com una mongetera amb aquesta consciència tan precisa de la fragilitat i de l’abisme, construint refugis de paraules, amagant-vos com criatures -innocents!- darrera l’arabesc.

Diumenge

Francesc Macià, dos quarts de quatre de la tarda. Trobo la plaça deserta, buida, socarrimada per un sol de mil dimonis que ho satura tot d’una llum primitiva i asfixiant. Ni cotxes, ni persones. Cap ombra, cap moviment. L’únic senyal de vida és el rajolí del surtidor que hi ha instal·lat al jardinet central. M’ha fet pensar que potser allò que dóna poesia als paisatges no és pas que siguin més o menys naturals, o que siguin més o menys bonics, sinó la simple absència de persones. L’altre dia llegia un article sobre la massificació de l’Himalaia. Es veu que fins i tot un cec i un jubilat ja han aconseguit de fer el cim. L’autor de l’article repassava història de la muntanya i dels aventurers que hi han deixat la pell, i es queixava que avui és tan fàcil de pujar, i el trànsit d’escaladors és tan intens, que s’ha tornat un lloc vulgar.

 

 

Anuncis

5 pensaments sobre “Dietari (El cul de Dalí)

  1. El cul de’n Dalí ven, naturalment. Poso aquest naturalment com a sentit homenatge a un tal Xènius, que es veu que li donava molta importància.
    També ven ficar-se i menysprear als que toquen els collons fent llibres amb cara i ulls, com el de l’amic Vila.
    Fa temps vaig aprendre (tot i que poc i malament) que una cosa és ser rentable i una altra és ser rendible: rentable ho és una cosa que es pot rentar; rendible ho és una cosa que pot rendir. El cul de’n Dalí ´res rentable i rendible. El llibre de’n Vila no només és higiènic, sinó que hauria de ser rendible per un tipus de literatura que només aspira a donar-se el permís de pensar.
    Us diré una cosa: estic fent una canya davant del mar, no sé quin wifi agafo, però li estic agraït. Els turistes passen despreocupats per la barana de la platja, la crisis sembla un mite per editar telenotícies, i el contrast entre la vivor del mar i la forma i morenor de certes pells fa l’estiu imperdonable.
    Davant per davant tinc una roca que es diu Roca del Cargol: la Víctor Català la fa servir per la seva Mare Balena.-
    Salut i bona calor.

  2. Ja m’he finiquitat el llibre de’n Pla, m’ha agradat molt, sobretot els passatges personals, Pla i les dones, i tot el que fa referència a la Història i crítica de Catalunya.
    El que menys, tot l’apartat de referents i critiques literàries, ho sento però al ser un profà en la matèria (literatura), eren passatges que em costaven de seguir.
    Ara a buscar el de Companys.

    …frases que queden….

    Anatole France (p.nobel 21, =Zola)
    “El arte de ganar batallas consiste en colocar de tal modo a los soldados que no puedan huir”.

    Carta de Napoleón a su esposa Josefina. Paz de Tilsit (8 de julio de 1807).
    “Las batallas contra las mujeres son las únicas que se ganan huyendo”.

    Enric Vila “El nostre heroi Josep Pla” p.262. últim paràgraf (final capítol VI)
    “Els herois serveixen per prendre impuls, per avançar en aquella part del camí en la que encara ets feble per suportar sol el pes de les teves idees. Però hi ha un moment en el que cal desenganxar-se’n, com aquestes parts dels coets que salten automàticament un cop s’ha vençut la resistència atmosfèrica”.

    Josep Pla “Homenot Conde de godo”.
    “El català que com ha grup no té pàtria , ha trobat el diari exacte, purament comercial i sense pàtria: és La Vanguàrdia”.

    Enric Vila “El nostre heroi Josep Pla” p.291.
    “Cal comptar que aquest país és un país de xulos i xaperos,. L’aforisme que diu que si el poder corromp, la manca de poder corromp encara més, es dona aquí generosament”.

    Enric Vila “El nostre heroi Josep Pla” p.314
    “Els meus pares no van tenir tanta llibertat com jo … i per això jo sóc nacionalista, perquè els meus fills no ho hagin de ser”.

    Salut i Força.

  3. A mi Barcelona em sembla un lloc no sé si vulgar però sí decadent. I Francesc Macià, l’últim escull abans de fugir-ne sense prendre mal.

    El meu jefe, que és homosexual, sempre diu: “mariconades, les justes.”

  4. M’alegro moltíssim que el teu llibre EL NOSTRE HEROI tingui tant d’èxit. Jo mateix l’he penjat a la meva web : http://www.llesuy.com de tant que em va agradar…no canviïs mai que els diners no et facin vasall com d’altres periodistes que han estat comprats. No es compra res que no es vulgui vendre., Endavant amb el llibre.
    El teu llibre m’ha fet rellegir en Pla i fins i tot estimar-lo. Pla té una proma magnífica i tu , malgrat la teva joventut t’hi assembles….endavant…..coratge i força!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s