Jordi Cortada a Vilademuls

Ahir a la tarda vaig anar a Vilademuls a escoltar el Jordi Cortada cantar ópera. El Vicenç Pedret, que té la casa més gran del poble -amb un jardí de gespa encara més gran- li havia organitzat un recital, seguit d’un sopar a la fresca. Vilademuls és un poble de pessebre. No fa gaires anys encara hi vivien més vaques que persones. És un manyoc de carrerons i de cases de pedra, avui perfectament restaurades, apilades dalt d’un pujol, envoltat de camps. Enmig d’aquest garbuix, hi ha una petita església –just al costat de la casa del senyor Pedret-, on el Jordi va fer el recital.

Vaig arribar a Vilademuls per una carretereta idílica, una mica humida i ombrejada, amb regust de camí romà. L’Alt Empordà està ple d’aquests caminois asfaltats que travessen paisatges horacians, i que conviden a fer-los dalt d’un ase o d’una mula. N’hi ha que fan via al descobert, amb l’asfalt molt desgastat per la metereologia, i n’hi ha de recollits per la vegetació, que s’omplen de medallons daurats, quan el sol és fort.

Vaig deixar el cotxe als peus del poble, davant d’un pla inclinat de camps de palla que anava a morir en un petit bosc. Estava sol. El dia queia i semblava que el cel volgués abraçar els arbres. S’havia animat un ventet suau i net, que començava a refrescar la terra. A mesura que el paisatge s’enfosquia, guanyava profunditat.

Com que no vaig trobar a ningú, vaig tirar cap al centre del poble, buscant l’església. De seguida vaig sentir les notes d’un piano i la veu del Jordi que estava provant el so. El vaig trobar suat i nerviós -duia la camisa oberta-, i, després de saludar-lo, vaig anar a presentar-me al senyor Pedret que havia sortit a la porta de casa, a rebre els convidats. El senyor  Pedret és el típic empresari català amb cara de despistat que sempre sura perquè no és avariciós però, alhora, tampoc no dóna mai cap pesseta per perduda. Va ser el primer que em va parlar de la crisi que vindria i, recollint alguna vela, em sembla que se n’està sortint prou bé. 

L’actuació del Jordi va ser un èxit. A la plaça de l’església, després del recital, es va desencadenar un moviment electritzat d’eufòria. La plaça era petita i, agombolats sota les estrelles, tothom l’abraçava i el felicitava, sense gosar moure’s de la plaça com si esperés que tornés a començar. Alguns entesos deien que ja està a punt per fer un Liceu. Jo no ho sé, perquè al Liceu sempre m’hi he adormit, però dins l’església va cantar com un gegant. El Kuda, Kuda, amb les seves pujades i baixades tan difícils, va ser un viatge en muntanya russa deliciós, ple de lleugeresa i de lirisme, i les versions que va fer de les nostres cançons populars em van tornar a la pàtria medieval, la de les arpes i els poemes, que els bàrbars van destrossar. La seva dona, a primera fila, seguia el recital tan concentrada que semblava que li fes d’apuntador. Quan venia un tros difícil, el Jordi tancava els ulls, obria les mans i somreia, exactament com si sentís baixar del cel les pessigolles de la inspiració divina. La pianista va començar un pèl garratibada, però el Jordi va tirar pel dret i la va arrossegar amb la força del seu cant. 

El Jordi té bona veu i té ritme, però sobretot canta amb amor, amb una virilitat neta, que celebra la vida. Per cantar bé, igual que per escriure bé, has d’aconseguir aquesta llibertat que et desenganxa de l’ego i et permet posar les hormones al servei del món. El Jordi té un despatx d’advocat i és el productor del documental Catalunya-Espanya. Té una veu que trona i un aire de tenor italià,  -ho subratllo- passat pel sedàs del Berguedà o del Solsonès. Vull dir que res de quicades i que poca broma: és pelut i robust com un ós, té la pell del color de la terra molla, i un cabell espès i negre de playboy.

Advertisements

14 pensaments sobre “Jordi Cortada a Vilademuls

  1. Trobar-se un text així és fantàstic sempre. L’Alt Empordà és realment un lloc especial. La meva familia és d’allà i estan tots sonats d’una forma encantadora…sempre diuen que és culpa de la tramontana!

  2. És tant el plaer de llegir un text així de planià. És com el veig. D’aquesta manera ens acompanyaras sempre. A voltes, intento de transcriure el que sento quan trepitjo els paisatges en les curses d’orientació, de muntanya, de bici, pel nostre país. Costa. Moltíssim. Seguiré llegint en Pla i a tu també, és clar.

  3. També m’afegesc als elogis, tot fent-hi una petitíssima esmena a la frase final del primer paràgraf. Diria que el pronom possessiu “meu” hi és sobrer en català. Des que ens barregem tant amb ‘mesetaris’ la malaltia possessiva, no gaire present en català, s’hi ha encomanat com la pesta.

  4. Enhorabona pel texte. Hi ha contextos que fan les coses més veritat. La música neix cada vegada que s’executa. Cantar és assumir la partitura, oblidar-se de que hi ha un compositor. El timbre de la veu és l’ànima de les notes, i la tècnica només una eina al servei de la sensibilitat. A l´hora d’interpretar, fugir de la vanitat dignifica l’obra.
    Sigui en òpera, sigui en altres gèneres, la qualitat mai s’amaga. D’Aragall a Callas, de Sinatra a Brel, sempre hi un moment en què alguna cosa ens diu que la música és allò.
    Salut i bon estiu.

  5. Jo que soc mig estranger, i puc tenir una visió sobre “el arbre” que vosaltres dificilment podeu teniu, us diré una cosa. En aquest blog, que per altra banda, m’agrada seguir, sovinteja, amb l’argument d’autoritat del pla-ísme, un romanticisme fora de la realitat i trastornat.

    El país de Plà ja no existeix més que en les vostres ments i te totes les característiques d’un paradis mental perdut o molt residual; es tracta no ja d’el tipisme burgès d’en Plà, que si tenia uns arrels fermes, si no un refugi sentimental fet de recosits per a una gent que ben segur, ni els seus besavis eren ja pagesos.

    Per una altra banda em sembla un recurs d’evasió perfectament lícit, però dubto molt que sigui capaç ni d’arribar a construir una cosmovisió minimament útil i recomfortant per al día-a-dia. Si, direu, i còm fem per a poder humanitzar una civilització urbana agressiva i construida, en gran part, contra el sentir i els interessos del país i la seva gent, si ni tan sols ens veiem en cor de dir no a allò que no ens agrada o ens fa mal directament?

    No us acusaré de dretans, perque “dreta” en el contexte d’Espanya vol dir una altra cosa, però si d’un xic petit-burgesos conservadors; i dic “acusaré”, perque en les circumstancies que vivim, hem d’assenyalar amb el dit les postures passives o no-constructives. I quan de temps us penseu que durarà aquesta Catalunya “lliure, culta i civilitzada”, soposant que encara existeixi, en mans dels grans grups d’interesos dominants, cap dels quals (a diferencia dels anys 30 de Plà) no vol un país ni lliure ni cult ni civilitzat?

  6. M’agrada el to de l’article. Evoca un paisatge i un fer molt característic d’un món mig urbà mig rural, però cult. Potser si que això es sentimentalisme, però no puc admetre que siguin postures passives o no-constructives com diu algun comentarista. Crec que també es una forma de fer pais, expressar allò que agrada i que surt de dins, en un àmbit rural i urbà com ha estat sempre i és Catalunya. Es clar que aquestes evocacions són més dificils de trobar en un altre context com el Baix Llobregat, on sembla que ja no hi ha res autòcton de la pagesia que hi havia fa uns quants anys. Si a Vilademuls i altres indrets encara saben d’on venen és molt probable que puguin integrar la modernitat en llurs vides. Els que no saben dels seus orígens ho tenen més dificil i es quan perden la seva autenticitat i són una mala còpia d’alguna altra cosa.

  7. Un text bonic, i un poble bonic Vilademuls. Ara que hi tens contactes no pots mirar que tornin a obrir el restaurant on he tastat la millor vedella amb foie de la meva vida? Segur que l’amfitrió en sap alguna cosa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s