Dalí i Pujols

Sms del Víctor Fernández: “T’espero a la redacció”, em deia. Que m’esperin a la redacció de La Razón, em fa certa il·lusió; m’agrada que els automatismes del país no siguin, encara, del tot perfectes, que no estigui tot absolutament dat i beneït.

El Víctor m’havia de donar uns papers de part d’un amic de Dalí i de Pla. Està escrivint un llibre sobre Dalí i les seves relacions amb la dictadura. La tesi del llibre serà que el pintor se’n fotia de Franco i de la mare que el va parir, i que, senzillament, va aplicar davant de la desgràcia  aquest principi de felicitat tant català que és l’humorisme. O sigui que ens divertirem. Diu que té algun paper, i m’ha fet una sèrie d’interpretacions sobre alguns quadres de l’artista que em costaven de seguir perquè no tenia les imatges al cap. Hem parlat de Lorca i de l’afició de Dalí per la filosofia de Montaigne. A mi, de tot plegat, sobretot m’interessa el fet que un periodista de La Razón faci l’esforç d’empatitzar amb la tradició del país. M’agrada que tingui en compte que la història d’una cultura és la història de les seves pors, i que no segueixi l’exemple d’aquests saquejadors de tombes espanyols que dels nostres morts només en veuen el valor de la màscara funerària.

Li he dit al Víctor que es llegeixi una entrevista que Porcel li va fer a Dalí, i que està recollida en un llibre boníssim que es diu L’aguila daurada –no confondre amb L’agulla daurada, de Montserrat Roig, que també és molt bo.  L’entrevista es va publicar a Serra d’Or i hi ha un moment que Porcel explica, com si fos una pocasoltada, que Dalí passa ostentosament al castellà cada vegada que es dirigeix al magnetofon. La comèdia que Dalí li fa a Porcel recull tots els tòpics de l’univers de Francesc Pujols, que no era pas políticament innocent. De Pujols,  ara recordo allò que va dir en un acte, en plena guerra civil: “Como veo muchas medallas y guerreras entre el público daré la conferencia en castellano.” Porcel devia tenir poca notícia de l’obra del filòsof de Martorell,  i deixa Dalí per una barreja de boig i frivolàs. A mi, en general no m’ho sembla gaire, tot i que tampoc no li buscaria compromisos concrets, més enllà del clàssic compromís de l’artista amb  la pròpia llibertat, que aleshores no era poca cosa. Ara que parlo d’aquesta entrevista, recordo que em va frapar perquè s’hi veu molt clarament que Porcel i Dalí viuen en dos móns diferents, separats pel tall de la guerra, i que bona part de la màgia de Dalí ve de com aprofita aquesta llunyania.

I bé: a la mateixa redacció de La Razón, el Víctor m’ha posat  el vídeo d’una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Pujols ja és vellet i està malalt, però parla pels descosits, alliçonant Dalí amb la cara congestionada, una gesticulació de director d’orquestra i uns ulls fogosos, que sembla que llancin llamps. Aquesta ferotgia, combinada amb l’edat i les orelles de follet, i el cabell despentinat, li donen un aire d’ésser mitològic. Desgràciament el vídeo no té so (tant que m’agradaria poder escoltar el català de tota aquella gent!). Però veure Dalí callat, escoltant Pujols amb cara de bon minyó i fent de tant en tant que sí amb el cap, fa bastant efecte. Potser Pla tenia raó quan deia que Dalí era un individu perfectament seriós. Però no crec que hi hagués gaires persones capaces de fer-lo sortir d’ell mateix i parar atenció a algú altre, com sembla que va aconseguir Pujols en aquella trobada a la Torre de les Hores.

Anuncis

7 pensaments sobre “Dalí i Pujols

  1. Enric,

    Crec que amb els anys en Porcel va entrar de plè en aquesta pulsió pujolsiana que esmentes. La seva darrera novel.la és tan excessiva i irònica que frega el buf. Una forma molt pujolsiana de retratar un país buf com el nostre!

    Salut,
    Marc Arza

  2. Del Pujols:

    “Pobre noi, una cosa tan trista com la vida i haver-se-la de guanyar.”

    “Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema.”

    Autor: Francesc Pujols (Barcelona, 1882 – Martorell, 1962), escriptor català.

    Nota: “Un impresentable, un filòsof bufonesc, un enigma, un desvergonyit, un terrorista de l’esperit i de l’enginy, l’encarnació de l’art de la paròdia, un boig, un pensador incomprès, un autor genial, un tarambana, un cantamanyanes… De tot i més s’ha dit de Francesc Pujols […]” Així comença l’article de Ramon Palomeras a l”Avui’ en què parla d’un nou llibre, d’Iván Sánchez Moreno i Francesc de Castro i Piera: ‘Els hereus de Francesc Pujols. El pensament català brota i rebrota com un ceballot’ (Duxelm), que “vol recuperar de l’oblit la figura de Francesc Pujols”.

  3. Una altra sobre el follet despentinat. És de Pla i la trobareu al Gran Diccitionari:

    Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 -Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

    Citació completa: Ja se sap: en aquest país, l’aparició de qualsevol cosa important situada fora de l’habitualitat és combatuda presentant-la com a pintoresca. El català, que és tan mal·leable i plàstic per al comerç, té, per a les altres coses, un cap de ferro.
    La força del pensament en aquest país és tan fluixa i precària que tota persona que pensa fora de la religió habitual és considerada ridícula. Pujols sempre fou tingut per un boig. Quan veieren que escrivia amb el seu estil tan estrany (tan pintoresc) el canonge C. em digué:
    –No li havia dit que era un imbècil?

    Font: Vista a la pàgina Lletres.net a partir d’un dels enllaços recomanats a l’enviament diari del butlletí Minimalia.net: Josep Pla sobre Francesc Pujols. El text és extret de les ‘Notes disperses’ del Pla.

  4. Hola Enric,

    Em dic Albert Mercade i soc historiador de l’art. Estic llegint amb deleit el teu llibre sobre en Pla. Podria fer-te molts elogis pero per no fer-ho llarg el resumire en un: enhorabona per la valentia. El teu estil, directe i pla, amb sentit critic, m’ha recordat la transparencia critica que trobo en els diaris de l’epoca republicana (en el meu cas, quan llegeixo les critiques d’art a La Publicitat o el Mirador: una manera de parlar sincera i elegant, avui totalment en extincio).
    Acabo de publicar el meu primer llibre extens: es diu “Materia Reservada. Artistes catalans i les biennals de Venecia”, a la colleccio de l’Arquer, Grup62, junt amb el professor J.F Yvars (critic de la teva estimada La Vanguardia). Penso que et pot interessar perque entre altres coses faig una disseccio dels vincles intrigants entre Miro, Dali i Tapies amb el franquisme (ja que els tres foren representants de l’Espanya franquista al primer certamen d’art a nivell internacional: la Biennal de Venecia, encara en actiu). El teu llibre m’ha colpit perque jo vaig escriure el meu sota la influencia planiana: mentres escrivia les primeres ratlles vaig comencar la lectura del Quadern Gris, i des de llavors que ha sigut el meu company de viatge i de fatigues es clar. De totes maneres, es el meu primer llibre: quedi com advertencia.
    Com a recompensa pels bons moments que m’has fet passar aquest juliol, m’agradaria enviarte’n un exemplar. Si es del teu interes es clar. (Disculpa els errors ortografics, t’escric des d’un teclat anglosaxo). M’agrada aquesta nova modalitat d’intercomunicacio que es pot establir entre el lector i l’escriptor que permeten les noves tecnologies.

    A quina adreca t’envio el llibre?

    Cordialment!
    Albert Mercade [Et responc a l’email, però moltes gràcies!]

  5. És curiosa la foto enorme que penja d’una de les parets centrals del Teatre Museu Dalí de Figueres. Es tracta d’una fotografia del rei Joan Carles de jove. La meva curiositat regna per saber què hi fa aquella fotografia allà, si és que Dalí era un monarquic de cap a peus i lloava al rei, i li llepava el culet, o si Dalí se’n fotia del poder monàrquic per sobre dels demés i exemplificava així en plan ironia qui manava realment. En tot cas, l’herència de Dalí va anar a parar en mans de l’Estat per voluntat pròpia, perquè s’en refiava més de l’Estat que no pas ni de la Generalitat ni de ningú més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s