Viatge de noces

Dimarts el Sostres va presentar al Velódromo el seu últim llibre, Viatge de noces. Jo diria que el principal valor del llibre és que no es pot copiar. Avui, escriure un llibre de viatges és tan fàcil que si no tens una personalitat molt treballada val més que no t’hi posis. El gènere està gastat. Cada dia ens queden menys coses per veure. Abans, calia anar pels llocs ben documentat i saber descriure qualsevol detall amb un talent de microscopi. Avui, si l’autor no sap  molt bé què vol, si no és capaç de menysprear una mica l’escenari, val més que ho deixi estar. Avui tothom va amunt i avall i es poden comprar postals a tot arreu, el que compta és la mirada. Els llibres de viatges ja no poden ser llibres d’acció.  A tot arreu la gent s’assembla molt  i explicant  l’encant d’una ciutat o d’un paisatge, relatant un itinerari, difícilment enganxes a ningú  -si no és que vas al cul del món a provocar una tribu caníbals. El Sostres ha donat la volta al món però no ha anat a l’aventura, com tothom es pot imaginar. Un hotel decepcionant, un plat o un vi sorprenent, no hi ha pas emocions fortes en el llibre, i és una sort, tractant-se del seu viatge de noces. El llibre té un ritme reposat. Tot al contrari que als articles, hi ha una voluntat expressa de ser amable amb el lector. Els pensaments entren sense fer mal, la prosa és lleugera i relaxada, les arestes ben llimades, cada frase cau amb peu segur. El viatge és interior. Hi ha el luxe extern, esclar, i algunes teories per escandalitzar els imbècils; però el llibre és, sobretot, el viatge d’algú que busca al fons de si mateix una possibilitat de calma i la dibuixa literàriament. Una evidència que no es tracta d’un llibre superficial és que el Sostres no ha comès l’horterada de posar, en el títol, cap al·lusió a la volta al món. El viatge explica un balanç i una adaptació, i és aquesta intimitat la que et bressola. Els escenaris passen i la literatura queda, i per molts anys.

 

Anuncis

4 pensaments sobre “Viatge de noces

  1. Enric,acabo de tornar de sopar amb els meus amics suposadament intelectuals i hem estat discotint el teu llibre sobre Lluís Companys. He regalat 14 exemplars d’aquest llibre, per això em considero la teva gruppy number one, i encara n’haig de sentir critiques, i em posa molt nerviosa. Només volia fer un cometari per agrair-te a tu i a gent com el Sostres que existiu, i animar-vos a que els intelectuals d’aquest país us animeu a fer alguna cosa conjunta per treure’ns del pou encara que segurament us trencaran la cara algún dia pel carrer. Gràcies! [Gràcies a tu per comprar els nostres llibres]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s