La moto del finançament (Rac1)

Un dels pitjors morts que li poden haver tocat a un periodista aquest últim any és seguir les negociacions del finançament. No sé com porten el tema els oients però jo ja fa temps que m’he perdut. Tinc el cap com un timbal de tants terminis i tantes declaracions. El periodisme, teòricament, s’hauria d’ocupar d’explicar la realitat. El teatre hauria de ser terreny dels crítics teatrals. Si en aquest país els polítics no fessin tan teatre, potser es podria discutir alguna cosa seriosament. Quan penso en les energies que perdem dissimulant que no tenim poder, em poso les mans al cap. De vegades, em fa l’efecte que tanta imaginació valdria més dedicar-la a aixecar multinacionals, però aleshores me’n recordo de qui ens recapta els impostos. Tothom ja sap com acabarà això: es vendrà com un èxit i no solucionarà res. Aquest vodevil només ha tingut una cosa bona, i és que ha fet caure unes quantes màscares. Avui ja és impossible commoure’s quan Saura diu que l’oferta de l’Estat encara no és una oferta “digna”, ni indignar-se perquè Iceta diu que el final de la  pel·lícula serà “superguai”. Tant me fa si ens vendran la moto aquesta setmana o la que ve. Jo només espero que el nivell de buidor i de cinisme que ja acceptem en la vida política, no es filtri mai en la vida privada. Si això passa, aleshores sí que adéu país.

Advertisements

14 pensaments sobre “La moto del finançament (Rac1)

  1. Recomano, pel tema del finançament, l’article que sortirà, si Déu vol i la revista així ho estima, al número de juliol de la revista local “L’ESCALENC” i que es dirà “De la fil.loxera a les subprime”.
    La revista es pot adquirir a les llibreries de la vila de L’Escala.
    Salut i endavant amb tot.
    R.

  2. RAC 1, tot i el seu serventilisme i el del conde al poder dels socialistes (cada dia milers de diaris “col·locats” a escoles, universitats, presons…), continua sent la milor opció per estar informat, (curios cas és la relació -Jaume Roures (Sexta)Mediapro (drets futbol) Florentino Perez – Cristiano Ronaldo, i les últimes opinions a les tertúlies del món a RAC 1, (…CR9 no és tant antipàtic, ….no em cau tant malament…. es normal pagar tant….).

    • RAC-1 és una ràdio bastant fluixeta informativament. El programa ‘El món’ i el mateix Basté tenen un nivell bastant baix.

      Tot això del finançament i l’Estaut està ben caducat.

      Contra la buidor, Reagrupament.

    • 10 punts! Més curiós és la relació FP/IF… al final CR val tant com tan fàcil et sigui a tu aconseguir els diners. Avui per avui, el Reial Madrid (i tota la capital en general) esta molt més propera a les fabriques de diners (els bancs) que les nostres empreses petites industrials que desprès són les que innoven, i generen riquesa i ocupació. En fi. Sento el canvi de tema!

      Jaume Roures és un plotocràta impresentable com el senyor FP. D’aquí la amistat. Res més.

  3. Ens vam passar tres anys esperant un nou Estatut.
    Ens vam passar dos anys veient com degradaven el nou Estatut, els d’aquí els d’allà.
    Vam ser tan sòmines de votar sí a n’aquest Estatutet.
    I ara ens faran un finançament a mida d’aquest Estatutet, un finançamentet.

    Passarres, tenim el que mereixem. Som el que volem ser, i sembla ser que a n’aquest país fa temps que volem ser res o no gaire res més que una regió d’Espanya.

  4. Enric el confederalisme és una opció? Parlan’s un dia. Avera quan et puc escriure amb calma perquè no vull que pensis que t’estic proposant una tercera via a la roptura, o un gris més a inundar la taula del debat

  5. ¿Fer-ho o no fer-ho? No fer-ho

    Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 – Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

    Font: Vista al llibre ‘La mort de Miquel Bauçà’, d’Abel Cutillas (Editorial Fonoll, 2009).

    Diccitionari

  6. Per circustáncies de la vida ahir vaig tenir la oportunitat d’escoltar durant més d’una hora la conversa ,en una altra taula,entre un espanyol i un botifler, tots dos senyors de molt nivell, en la “lengua del imperio” , molt pagats de si mateixos i va sortir tota l’auca , en Galinsoga, Franco, els Gobernadors Civils, i tú…, em va semblar fantástic el terme que van emprar, segons ells ets un “cenutrio”, ja, ja…quina llástima, per el botifler, esclar.Endavant Company Vila

  7. Segona llegida de Josep Pla El meu Heroi. Sembla mentida lo imbècils que podem arribar a ser o millor dit lo imbècil que jo puc arribar a ser. Dir que un lector es pot sentir estafat per aquesta nimietat de Segarra, és tan baix, tan vil, que no sé com es pot arribar a ser tan pocasolta. Hi ha un amor per cada frase, per cada pensament, per cada idea, per cada paraula que només pot denotar amor, molt amor pel lector i una consideració sagrada envers ell. Hi ha un ressentiment per part del qui no és capaç – bé per manca de talent, bé per manca d’esforç, bé perquè no s’hi vol posar i prefereix escriure a raig sense mirar mai enrere -d’escriure amb aquesta suavitat i alhora amb aquesta força, que el du a dir estafador a qui només s’ha dedicat amb totes les seves forces a parir un llibre d’aquesta magnitud. Mare de Deu, si en podem arribar a ser de ximples…..[Gràcies noctas, això teu sí que és per treure’s el barret. Moltes gràcies]

  8. Jo també n’estic ben fart del finançament. Cada vegada que surt la noticia canvio de canal. Sempre el mateix… Els informatius són avorridíssims: o parlen del finançament o del futbol. Quantes hores de noticies ha ocupat el finançament? Quantes hores de notícies BONES I INTERESSANTS es podrien haver col.locat al seu lloc?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s