Ernest Folch a El Periódico

Una doble bufetada

¿Un dietari a les llistes de llibres més venuts? He intentat indagar en aquest fenomen paranormal i per això he llegit, he devorat, m’he cruspit literalment El nostre heroi Josep Pla, d’Enric Vila (A contra vent). En pocs dies me l’havia recomanat tanta gent que gairebé m’havia fet desconfiar, i he tingut la sensació que aquest és el llibre del moment de l’elit catalana que freqüenta el nacionalisme.  Polítics, periodistes, escriptors, tothom parla d’aquest assaig, però gairebé tots, sense saber-ho, li fan mal. Perquè aquest no és un llibre que es pugui apropiar cap ideologia, ni hi ha cap ideologia que se salvi en aquest llibre, ni és tampoc un llibre que reflexioni sobre Josep Pla tot i que ho faci, i encara menys és un dietari tot i que en tingui la forma. El més interessant d’aquest llibre és que ens propina una doble bufetada. La primera és divertida perquè és formal: és una desconstrucció radical i valenta de l’assaig, fins al punt que a la meitat del llibre tenim més la sensació de ser en una novel·la que en una biografia. La forma de dietari és només un pretext, i un dels enganys amb què l’autor juga amb nosaltres: com diu ell al final «posats a quedar atrapat en una forma, que la forma sigui meva». La segona bufetada és més dolorosa perquè aquest llibre no és un assaig sobre Josep Pla per molt que ho pretengui un títol que encara no entenc ni l’intent de fer de l’escriptor català el protagonista del llibre. La segona bufetada és una reflexió explícita i implícita sobre el nostre país, la ignorància que tenim del nostre passat i la incapacitat que tenim per anar endavant tots plegats. El llibre comença sent un dietari i acaba tenint una forma nova; comença sent una reflexió sobre Josep Pla i acaba sent una mena de novel.la. Tot és arbitrari i fins i tot capritxós, però almenys és el producte d’algú que se sent lliure i no està disposat a sotmetre’s a cap forma i molt menys a cap idea. Quan el lector arriba al final, respira tranquil perquè se li fa evident una gran paradoxa: no devem estar tan malament com pretén Enric Vila quan ell mateix ha estat capaç d’escriure un llibre com aquest.

Advertisements

14 pensaments sobre “Ernest Folch a El Periódico

  1. El que demostra que no estem tan malament no és pas que l’Enric Vila hagi estat “capaç d’escriure un llibre com aquest”, sinó el fet que un llibre com aquest es vengui bé i generi interès. Encara hi ha pàtria.

  2. Estic començant el tram final del llibre. EStic content, content de que resisteixi gent com tú. Content perquè potser algun dia quan passem per sobre de la mediocre classe política, l’il.lusionada generació dels que voltem els quaranta portem el país on mereix.

    FElicitats pel llibre i per l’encertada crítica.

  3. sense conyes: quan els historiadors del futur discuteixin els factors que van portar el poble català a abandonar l’encaixisme a Espanya per constituir un estat propi, crec que en el camp cultural citaran el teu llibre com un dels símptomes/desencadenants.

  4. després de llegir el Nostre Heroi vaig enviar una carta al director als diaris Segre i El Punt (19 juny) espero me la publiquin, a veure que et sembla:

    EL NOSTRE HEROI

    Vaig escoltar l”Enric Vila a l’Oracle(11 juny), just quan havia acabat el seu llibre el Nostre Heroi i al Cercle de Lectura llegim el Quadern Gris d’en Josep Pla Tot plegat m’ha permés reflexionar sobre l’esteriotip que ens han incultat sobre l’escriptor empordanès. La veritat de Pla és la seva obra, pel que fa al personatge segur que hi han opinions ben diferents. Hauríem de procurar treure les nostres pròpies conclusions abans d’empassar-nos tot el que se’ns diu. La mandra ens domina i preferíem creure a esbrinar.
    Per sort, els joves com l’Enric Vila estan més desvetllats , saben que el país no s’aixecarà mai amb una moral d’esclau.Tenen l’autenticitat de la joventut i la valentia de plantar cara Saben que per abatre els petits ambiciosos que només busquen el rèdit personal, cal dir les coses pel seu nom, sense embuts, però amb astúcia El nostre heroi. d’en Vila és un llibre honest i ben documentat, que dona una versió més humana i amable d’en Josep Pla , una nova recerca de la vida i obra de l’excriptor més llegit del segle XX.
    Pla troba en l’escriptura una forma d’estimar el homes i el món i s’hi aferra. S’Autocensura, es crea un personatge per sobreviure sense haver de renunciar als seus principis i orígens. Diu Pla:.No deixaré mai d’escriure ni d’intervenir en els esdeveniment escriu Enric Vila : el meu ideal podria ser guanyar diners i ser famós, doncs és escriure. Escriure en fa sentir com una terminal d’aeroport , de vegades . He mirat el cel fosc . La Lluna m’ha picat l’ullet. És evident que els dos escriptors, allunyats en el temps, tenen moltes coses en comú, i per descomptat els uneix el seu deler per l’escriptura i l’estima al seu país. M’ha agradat molt el llibre de l’Enric Vila; em sembla que a més de tenir un gran cor, té ànima de poeta. Ens calen, més que mai, joves desacomplexats i valents per sobreviure en aquest món infectat de propaganda on es defensa el vassallatge i es penalitza la intel·ligència.

    Cecília Llesuy

    espero el teu comentari. Coratge!

  5. Pots estar-ne ben orgullós del teu llibre i del teu talent, només fas que emportar-te elogis!

    Jo l’he començat a llegir aquesta setmana.

  6. Amb això que la literatura s’ha convertit en una espècie de salvació personal, hi estic molt d’acord: sovint no es té pas l’alegria de viure, sinó “l’alegria d’escriure”, que diu Szymborska. Però això ha estat sempre així, com l’art sempre ha estat abstracte, en el fons, només que ara és més accentuat.

  7. home, jo diria que, amb tios com l’ernest folch a primera linea mediàtica catalana amb la seva vehemència repugnant i la seva condició de progre-liberal-i al cap i a la fi sociata simpatitzant d’erc, anem molt i molt malament.
    El llibre de l’Enric Vila, això sí, collonut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s