Adéu

Un dia escrius una cosa i un altre dia la contrària. Ara he recordat que, poc després de la nota anterior, vaig escriure això en un paperet -naturalment també a favor meu:

És fàcil que et deixis robar quan no et sents digne del que et pertany o, simplement, veus algú més necessitat que tu. De vegades deixes, per pur fàstic de tu mateix o per un impuls heroic de pel·lícula, que d’altres s’alimentin de la teva ferida i et sents com aquestes bestiasses famèliques que avancen pel desert amb el llom ple de carronyaires, picotejant la seva carn. Les primeres picades fan mal, però si hi veus motius de redempció –i raons d’aquestes mai no en falten- acabes per trobar plaer en el dolor i estimant els ocellots que et furguen la ferida. La ferida creix, i suportar-la demana cada cop més energia; fins que arriba el punt que cal tancar la barra lliure i decidir què fas amb el que se t’ha donat aplicant la més estricta lògica capitalista. D’entrada, el superàvit d’energia sobtat que acumules pel sol fet de no deixar-te robar, pesa una mica, però poc a poc et vas sentint més concret, més fort, més lluminós,  i t’adones de la sort que tens de ser tant fort davant l’absurd.

Advertisements

9 pensaments sobre “Adéu

  1. És ben veritat que “un dia escrius una cosa i l’altre la contrària”! Ningú se n’escapa. Per cert, que Pla era molt contradictori. Hi ha qui diu que l’ambigüitat és senyal de profunditat.

  2. Era un intent de broma amb una mica de mala llet. Ser contradictori no és el mateix que ser ambigu. L’ambigüitat es pot entendre de diverses maneres; un text pot ser ambigu i ser collonut per aquest fet, i una persona pot ser ambigua i nefasta per la mateixa raó. Penso jo.

  3. Això de deixar-te robar és una qüestió no gens banal, en algunes ocasions és per motius que enllacen amb el cristianisme, que predica valors com la pietat i la sol.lidaritat, però no recordo haver sentit mai predicar sobre aquests valors quasi marcials de l’honor, la pròpia dignitat, etc. que és en definitiva que fa que deixem passar alguna vegada bou per bèstia grossa.

  4. Això m’ha passat unes quantes vegades en situacions distintes. Quan he vist que no hi havia mala fe, és a dir que no anaven de llestos sinó que seguien l’instint natural depredador dels homes, llavors els he deixat fer una mica per a que no sigui dit i per experimentar aquesta superioritat de deixar que et llepin els gossos la suor salada. Ara bé, quan han anat de llestos, llavors si que ha sigut una massacre i he fet de terminator, literalment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s