Jo i l’astròleg

Diumenge
Em cau un Horoscop a les mans: “Amb la nostàlgia pròpia dels moments especials, seguireu analitzant la realitat amb la vostra profunditat acostumada, i traient aigua fresca d’aquest pou en el qual heu estat cavant”

Ei, l’astròleg creu en les meves palles mentals! Jo no, però això no evita que, efectivament, aquests dies em faci un tip de rumiar. Apunto frases en tots els paperots que trobo, i després els perdo. Per exemple: “No es tracta de saber si és millor prendre les decisions amb el cor o amb el cap, sinó a través de què vius  per decidir què prioritzes i que utilitzes de contrapès”. O aquesta: “Com més segur vols estar d’una cosa, com més la vols entendre, més vulnerable ets a l’engany. Davant les proves exteriors sempre estàs en condicions d’inferioritat, per molt intel•ligent que siguis. Cal tirar de la intuïció. Però ah!, què és la intuició? La intuició només és una seguretat interior. Com més vols entendre el món i et poses en la pell de la gent, més creix el dubte, i com més dubtes, més insegur et sents i més calla la intuïció.”O aquesta: “La clau de la felicitat és mantenir l’esperança a pesar de l’experiència. Viure és una cursa per reconstruir les il•lusions que la vida ens va tirant per terra. Però els recursos de la intel•ligència són limitats i, com més anys passen, més incòmoda se sent l’ànima dins del cos. Fins que, al final, se’n separa”.  

Dilluns

Per curiositat torno a llegir l’Horòscop: “No et queixis per defecte. Desenvolupa les teves capacitats artístiques. Intenta expressar tot el que sents. No t’ho guardis per tu. Fes cas de la veueta interior… que gairebé sempre l’encerta.”

És que sóc l’únic Capricorn, o hi ha una conspiració?

Advertisements

17 pensaments sobre “Jo i l’astròleg

  1. Doncs no els perdis, que això és teca per a un llibre de pensaments.

    L’Artur Schopenhauer va dir que la intuïció no és una opinió, és la cosa mateixa.

    I la cosa mateixa no és cap certesa, sinó el dubte (un dels noms de la intel·ligència, segons Borges).

    Esperança i temença:

    “La desesperació es fonamenta en el que sabem, que és gairebé res, i l’esperança sobre el que ignorem, que és gairebé tot.”
    Maurice Maeterlinck

    “Pensar és, per dir-ho així, una activitat a ‘distància’ de les pròpies febleses, dels propis temors, dels propis desigs, de les pròpies esperances. Pensar és una facultat desolada o desoladora que l’home procura reprimir de seguida que s’organitza en institucions de caràcter ‘tranquil·litzador’.”
    Manuel de Pedrolo

    “Les paraules no són, fonamentalment, un canal per fer explícites les conviccions pròpies, sinó el conducte per poder intuir el que està cavil·lant l’altre. Només quan això es descobreix, sorgeix l’oportunitat d’ajudar-lo o influir-hi.”
    Eduard Punset

    Esperança i felicitat:

    “En el «Journal d’un poète» d’Alfred de Vigny, hi ha una frase en cursiva. Aquesta: L’espérance est la plus grande de nos folies. És una frase d’una aparença terrible i que, malgrat tot, potser és plausible i molt posada al nivell de la vida. Si hom pot arribar a viure al marge del que Vigny anomena la més gran follia, qualsevol cosa d’agradable que us pervingui, per més petita que sigui, us enlluernarà de felicitat. Als qui, per contra, viuen en les al·lucinacions de l’esperança, tot el que els arribi, per més fascinador que sigui, els semblarà una poca cosa, una miserable petitesa ridícula.”
    Josep Pla

  2. Cullons que m’agradat la cita d’en Eduard Punset. És sensacional. Molt sensacional. Però molt molt molt molt. Per això els gran venedors no són grans comunicadors, ans el contrari, són gent que té una inteligència superior a lo normal per saber que li passa pel cap a l’altra persona. És la teoria mental. Quí endivina el món de l’altra persona, comunica. En canvi qui creu que l’intercanvi de paraules es cosa màgica femenigeixa.

  3. Fa anys que no els llegeixo els horòscops, hi era massa addictiu i contradeien les meves conviccions que considero atees. Em vaig sentir més lliure quan les vaig deixar de llegir i una mica menys vulgar. Ara bé, per fer divertiments o practicar la “meta-astrologia” com ara has fet tu, sí que trobo que se’n pot treure profit.

    P.S. Per si et pot ser d’interès, fixa’t que si fas un copiar i enganxar del Word (o d’on sigui), sovint ho delaten els punts de les eles geminades que -vés a saber per què- no acaben d’agafar bé el codi de la pàgina web i apareixen amb una mida més grossa. Per evitar-ho cal escriure-ho directament en el blog o passar-ho abans per un processador de text senzill tipus bloc de notes (que elimina tot el codi amagat). Un que és una mica primmirat, en aquest cas puntós. Amb humor.

  4. Demà llegeix l’horòscop d’un altre signe com si fos el teu, i veuras que també va ben encaminat i té a veure amb el teu present. Són comentaris vàlids per a tothom.

  5. La intuició, amic Vila, és allò que sempre fa que es decanti la balança.
    Ens carreguem de motius, valorem les alternatives, ens enganyem, ens desenganyem, recorrim a l’experiència per comparar (tot i que en Kundera diu que mai podem tornar endarrera i agafar l’altre cami per poder comparar).
    I un cop hem analitzat tot el que ens convé, jaja: deixem que els senyals que emet la primera capa del cervell determinin allò que ja ens semblava havíem de fer.
    Salut.

  6. Quan feia de corrector en un diari, un dia no va arribar l’horòscop i el vaig fer jo mateix, concentradíssim i suant per la responsabilitat que, per primera vegada a la vida, sentia que em pesava com si tingués a sobre Júpiter i Saturn en plena conjunció.

  7. Aquesta tampoc no toca, però si el quefe m’ho permet…:

    “Per mi, en aquest país, allò que ens falta no és l’adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable.”

    Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d’Urgell, 1940), lingüista català.

    Font: Discurs d’investidura de Joan Solà com a doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (07/05/2009).

    Nota: Per als que s’escandalitzen quan dius que sense un Estat propi no hi ha res a fer.

      • Aquest fragment el vaig agafar de Vilaweb. Comprovaré que sigui fidel l’original. Demà et vindré a veure, com cada dia.

        Per cert, aquestes citacions les recullo al Diccitionari, el millor diccionari de citacions i frases cèlebres en català a la Xarxa mentre no es demostri el contrari.

        http://diccitionari.blogspot.com

      • Vaig fer una ullada al Diccitinari. Molt bo! Salut i que t’aprofiti el discurs – durarà fins al 27 de maig!

  8. El Criteri, de Balmes, no crec que el posi de moda:) però -tot i la llargària de la cita- és adient i parla la saviesa -tot i això em deixo l’apartat de la importància de la intuició, que vos intuíeu i ell raona de manera sublim-.

    “¿Por qué no se ocurren a todos ciertas verdades sencillas? ¿Cómo es que el linaje humano haya de mirar cual espíritus extraordinarios a los que ven cosas que, al parecer, todo el mundo había podido ver? Esto es buscar la razón de un arcano de la Providencia; esto es preguntar por qué el Criador ha otorgado a algunos hombres privilegiados una gran fuerza de intuición, o sea visión intelectual inmediata, y la ha negado al mayor número.

    Santo Tomás de Aquino desenvuelve sobre este particular una doctrina admirable. Según el santo doctor, EL DISCURRIR ÉS SEÑAL DE POCO ALCANCE del entendimiento; es una facultad que se nos ha concedido para suplir a nuestra debilidad, y así es que los ángeles entienden, mas no discurren. Cuanto más elevada es una inteligencia, menos ideas tiene, porque encierra en pocas lo que las más limitadas tienen distribuido en muchas. Así, los ángeles de más alta categoría entienden por medio de pocas ideas; el número se va reduciendo a medida que las inteligencias criadas se van acercando al Criador, el cual como ser infinito e inteligencia infinita, todo lo ve en una sola idea, única, simplicísima, pero infinita: su misma esencia. ¡Cuán sublime teoría! Ella sola vale un libro; ella prueba un profundo conocimiento de los secretos del espíritu; ella nos sugiere innumerables aplicaciones con respecto al entendimiento del hombre.

    En efecto; los genios superiores no se distinguen por la mucha abundancia de las ideas, sino en que están en posesión de algunas capitales, anchurosas, donde hacen caber al mundo. El ave rastrera se fatiga revoloteando y recorre mucho terreno, y no sale de la angostura y sinuosidad de los valles; el águila remonta su majestuoso vuelo, posa en la cumbre de los Alpes, y desde allí contempla las montañas, los valles, la corriente de los ríos, divisa vastas llanuras pobladas de ciudades y amenizadas con deliciosas vegas, galanas praderas, ricas y variadas mieses.

    En todas las cuestiones hay un punto de vista principal dominante; en él se coloca el genio. Allí tiene la clave, desde allí lo domina todo. Si al común de los hombres no les es posible situarse de golpe en el mismo lugar, al menos deben procurar llegar a él a fuerza de trabajo, no dudando que con esto se ahorrarán muchísimo tiempo y alcanzarán los resultados más ventajosos. Si bien se observa, toda cuestión y hasta toda ciencia tienen uno o pocos puntos capitales a los que se refieren los demás. En situándose en ellos, todo se presenta sencillo y llano; de otra suerte, no se ven más que detalles y nunca el conjunto. El entendimiento humano, ya de suyo tan débil, ha menester que se le muestren los objetos tan simplificados como sea dable; y, por lo mismo, es de la mayor importancia desembarazarlos de follaje inútil, y que, además, cuando sea preciso cargarle con muchas atenciones simultáneas, se las distribuya, de suerte que queden reducidas a pocas clases, y cada una de éstas vinculada en un punto. Así se aprende con más facilidad, se percibe con lucidez y exactitud y se auxilia poderosamente la memoria.”

    Que us aprofiti a tots. (no he tingut temps de mirar si hi ha versió catalana a la xarxa, que ja seria gros)

  9. Xavier, cert que és una obra que cal trobar el moment adient de llegir-la; també hi ha moments que em costa, i cal temps per no còrrer. Però el poc o molt que puguem cabir ens serà profitós. És la veu de la saviesa.

    Hi ha qui diu que era barroc escribint, no sé, potser caldria una antologia-resum . Em sap greu que et superi i m’en alegro que agradés al teu pare.

    • Gràcies pel comentari. Tot té el seu moment, és veritat. Darrerament estic fent una immersió en literatura catalana i els escrits en castellà -per qüestió de temps disponible- els selecciono molt. A més, i això ja és un tema diguem-ne més personal, la meva evolució del catolicisme a l’ateisme ha fet que el meu interès per Balmes, ara per ara, hagi passat a segon pla. Però els llibres de Jaime Balmes no es mouran de la llibreria, sempre els tindré a prop i, mai se sap, la vida és llarga. Per cert, això que en Balmes predomini més el “Jaime” que el “Jaume” és un altre entrebanc vers la seva obra, degut al meu posicionament radicalment independentista i que es troba, avui, en plena efervescència.

      • Hi ha una traducció al català del Criteri. La va editar l’editorial Selecta fa bastants anys. No sé si encar es pot trobar

  10. Ce ça! Que predomini Jaime és exactament per aquest prejudici a casa nostra de considerar Balmes un filòsof, oescriptor teològic! per això està marginat aquí. Ah, i no era carca.

    A més tinc escrit a el Criticaire -projecte de miniblog de “beisics”- que, en general, els canons no estàn massa per sotanes, l’altre exemple és el gran Gracián. Gràcies.
    Ah, no en tens prou en ser agnòstic? 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s