Àlex Susanna sobre el meu llibre

Anava a escriure sobre una altra cosa, però aquest migdia he trobat un correu avisant-me d’un article aparegut a El Mundo que parla del meu llibre. Com que sembla que el diari aquest no troba necessari penjar a internet els articles que publica en català, probablement perquè no espera que cap català llegeixi aquest diari, i com que, ni que sigui per fotre, tinc ganes de vendre molts llibres, m’he posat a copiar-lo amb la intenció de fer-lo córrer per la xarxa. Aleshores, a mitja feina, quan ja començava a badallar (no perquè l’article sigui dolent, sinó perquè la feina de secretari no és la més divertida del món) se m’ha acudit traduir-lo al castellà. He pensat que així el podran llegir no sols tots els lectors d’aquesta web, sinó també tots els lectors d’El Mundo.

ATENCIÓ: ara m’ho he tornat a mirar, a suggeriment d’un amable lector, i em toca envainar-me-la com un bon nen. Es veu que el diari va tenir problemes tècnics, ahir, i com que jo no tinc el costum de llegir-lo… Bé, de tota manera, feina feta no té destorb. Aquí va la crítica traduïda.

Àlex Susanna

Enric Vila, que ya había dado pruebas evidentes de su talento en un ensayo sobre Néstor Luján y en una biografía de Companys, acaba de publicar el dietario El nostre heroi Josep Pla, sin duda su obra de más envergadura hasta ahora y, sobre todo, la mejor interpretación de Pla que recuerdo: la más personal, la más inteligente, la más atrevida y salutífera. Una obra con la cual se propone comprobar hasta que punto la cultura catalana está dotada o no de resortes para enfrentarse al futuro. Por desgracia no se suelen publicar obras de tal intensidad y deshinibición de pensamiento, y por eso hay que celebrar su aparición y animar a la gente a leerla. Saldremos todos ganando, como lectores y como miembros de una determinada cultura que somos. Una obra indispensable no solo para replantear una figura gigantesca de nuestas letras sino para reflexionar como cultura:  “Toda actitud que no pretenda hacer media con el mundo, que no lleve a la franca colaboración, especiamente en el campo de las humanidades, es pura chulería”.

Parece que nos de miedo pensar más allá del tácito consenso entre las diversas órbitas del poder que nos gobierna y este dietario es una prueba concluyente de la necesidad de hacerlo si queremos salir de la subsidiariedad o minusvalía en que nos encontramos. De la primera a la última pàgina, la obra respira una libertad de pensamiento contagiosa, porque “cuando no se habla claro, el pensamiento se atrofia”, y porque “todavía hoy el catalán es un hombre que no habla claro”. Eso es justamente lo que se quiere combatir:  “La dificultad de pensar bien que nos genera la colonización castellana.” Más claro, el agua.

La escritura del libro responde a la necesidad de rescatar Pla -un autor fundacional, el “Shakespare de Cataluña”- de una interpretación muy cómoda para demasiada gente: la de un Pla franquista, bilingüe, escéptico, no nacionalista, socarrón, cínico, sensual, comodaticio, a favor  de un Pla que “da una forma inteligente a la herida”; su obra “como un dique, como una muralla contra el alud castellanizador desencadenado por el franquismo”.

Este libro, pero, es alguna cosa más que la historia de un ensayo sobre Pla: es un dietario de Enric Vila que lo acredita como un excelente escritor, como el autor de uno de los dietarios más buenos que se han escrito en el país estos últimos años. Alguien que se moja en cada página, convencido que “en un país que ha perdido sus palabras, el paso más complicado, cuando las armas se retiran, es moderar la autocensura y la ironia.” Una lectura francamente revulsiva. Chapeau i para muchos años.

Anuncis

15 pensaments sobre “Àlex Susanna sobre el meu llibre

  1. Seria interessant saber si el Xavier Pericay n’ha dit alguna cosa, del llibre.
    Hi ha una qüestió que m’intriga, i pensava que la tocaries en el teu llibre: l’antipatia que Pla tenia al Pujol. Hi tenia alguna cosa a veure el fet que Pujol comprés el setmanari Destino? Hi va haver entre ells algun problema? M’agradaria saber-ne més d’aquest desafecte.

  2. Enric, estic enganxat amb el teu llibre. L’Àlex Susanna té raó. Ets un excel·lent escriptor. No t’ho dic només pel Pla que pintes. Les pàgines sobre les dones, sobre Gènova i Bucarest són fantàstiques. Felicitats

  3. No sé si en castellà hi ha alguna fórmula que s’assembli al nostre per molts anys perquè si ens referim a l’aniversari suposo que dirien feliz cumpleaños i d’acord amb el sentit d’aquest article, felicidades o muchas felicidades, que no és ben bé el mateix.

    Si dius chapeau, ja estàs felicitant. Per tant, el per molts anys va una mica més enllà; més o menys: chapeau i per molts anys puguis escriure llibres com aquest, continua així.

    • Marc, a risc de passar-me de llest, em penso que l’Enric feia allò que comenta en el llibre que feia en Pla de fotre’s dels castellans “deixant caure” catalanades i traduccions literals. Ara no recordo l’exemple concret, però sí que em va sortir una riallada que mig autobús se’m va quedar mirant.

  4. Enric no facis demagògia baratetat de supermercat xato. El Mundo penja els articles en català en la seva versió impresa digital que per cert és de pagament i precisament la versió impresa en format Digital estava ahir de baixa per raons tècniques. Una mica com el que li passa a aquesta merdeta de diari que us heu inventat (El Matí Digital) o com cony es digui aquesta pifia. Si avui entreu a la versió impresa del Mundo, en la secció catalunya hi ha articles penjats en català. Lògicament només he llegit el títol perquè no sóc tan imbècil de pagar la suscripció tot i que molts articles s’ho mereixen. Però pagar un diari és com pagar una puteta, ja se sap. En fi ¿com vols que et prenguem en serio amb els teus somnis de la catalunya ocupada si amb el més simple ja ens enganyes?…enganyes als burros, es clar, no a mi per suposat…saludus crack i ja va siguent hora que tots els llepaculs, jo inclòs, comencem a fer crítica de veritat. Pel que a mi respecte no esperis més bones paraules… [PERDONA, JO NO HI ENTENC GAIRE D’INTERNET PERÒ AHIR VAIG TREURE L’ARTICLE DE L’ÁLEX SÀLMON SOBRE EL MADRID DE LA PÀGINA DEL SUSANNA, SENSE PAGAR NI UN DURO. NO SÉ QUE T’EMPATOLLES NI QUIN ATAC DE RÀBIA T’AGAFA ARA. SI M’HE EQUIVOCAT HO DIUS I AVALL, DEMAGÒGIA JO NO EN FAIG, M’EQUIVOCO, COM TOTHOM -SI ÉS QUE ÉS EL CAS. VES A PASSEJAR]

  5. Enric, ¿que no em coneixes…? si no toco els collonets no estic content… ¿però perquè fas aquesta generalització a l’engròs i dius que el Mundo digital no publica els articles escrits en català…? El de Àlex Susana no el varen publicar, és cert, però ahir tota la secció en català tenia problemes tècnics. Avui ja està arreglat i pots entrar i llegir els articles en català igualet que si compressis el diari en un kiosk… però no rectifiquis res crack per una crítica meva que és pròpia de mestretites., aquesta frase “Com que el diari aquest no troba necessari penjar a internet els articles que publica en català” és RocK and Roll del bo….saludus crack

  6. COLLÓ ENRIC DONCS T’HAS EQUIVOCAT DIENT QUE EL MUNDO NO PUBLICA ELS ARTICLES EN CATALÀ., COLLONS EL DEL SALMON EL POTS LLEGIR AL MUNDO SEMPRE QUE EL PAGUIS, IGUAL QUE SI VOLS LLEGIR QUALSEVOL ALTRE MERDA DEL LOSANTOS O DE QUASEVOL ALTRE HO HAS DE PAGAR. [Jo diria que no, vaig escriure després de remenar la web, però bé, potser al final no el vaig obrir però és que el del Susanna ni hi era] ALTRE COSA ÉS QUE EL SUSSANA O QUI SIGUI EL REPRODUEIXI A LA SEVA PÀGINA I EL PUGUIS LLEGIR GRATIS. I JO M’HE EQUIVOCAT ALHORA DE SER TAN IMBÈCIL…D’ACORD, NOI M’HE EQUIVOCAT, I TÚ HO HAS DIT DE BONA FE.,OSTRES QUE SUSCEPTIBLES SOM (ELS DOS)…AUUU PASSEJA TAMBÉ TÚ UNA MIQUETA… [Ara trec el gosset]

  7. I HAS FET DEMAGOGIA, PERÒ DEMAGÒGIA PER LLENÇAR COHETS!!! NO FOTEM…”Com que el diari aquest no troba necessari penjar a internet els articles que publica en català, probablement perquè no espera que cap català llegeixi aquest diari” AIXÒ ÉS DEMAGÒGIA DE SUPERMERCAT!!!ALMENYS HO PODRIES RECONÈIXER!!! [Això és una obvietat vestida de sentit de l’humor, bastant dolentet. Pel que fa a l’equivocació tenies raó, noi, ARA M’HO he tornat a mirar, vaig confondre l’edició on-lines amb la impresa, un merder]

  8. Crack, també jo he dit que tú vols enganyar al personal i m’he equivocat, se m’ha anat la mà., en fi coses de la passió i de volguer donar sempre la nota…una abraçada campió!!!

  9. Has venut algun llibre a Lleida? O és premeditat que no n’hi hagi enlloc a partir de La Panadella?
    Vols venir a Les Borges Blanques a presentar el llibre? Pregunta-li a en Sostres, que va venir fa un parell de mesos a l’Slavia a xerrar.

  10. Molta bo –el llibre i la crítica de l’Àlex. Llàstima de la “i” de la traducció (és broma!): “Una lectura francamente revulsiva. Chapeau i para muchos años”

  11. Molta bo (el llibre i la crítica de l’Àlex).
    … Llàstima de la “i” de la traducció (és broma!)
    “Una lectura francamente revulsiva. Chapeau i para muchos años”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s