El conte del pastor i el llop (Rac 1)

Aquests estats d’alerta que produeixen els temes de salut pública no els acabo de veure clars. No dic que la possibilitat d’una epidèmia d’abast mundial no sigui una qüestió important; no dic que els mitjans no n’hagin de parlar, i que els polítics no hagin de prendre mesures. Però, quan hagi passat aquest brot de grip porcina, m’agradaria saber què ha fet més mal si el virus o la psicosis que està produint l’espiral de notícies sobre la seva existència. Una de les coses que m’agradaria mantenir fins el dia que em mori, és el dret a viure amb les meves pors particulars. A la facultat, les meves alumnes de periodisme ja parlen de venir a classe amb màscara. Jo que em tenia per una persona tirant a hipocondríaca, m’adono, a mesura que veig pujar la joventut, que no estic tant cabra.  Les dutxes escoceses a què som sotmesos en les qüestions de salut pública, això que ara ens diguin que viurem fins als mil anys i ara ens diguin que correm el perill de morir-nos d’una trista grip demà passat, no crec que afavoreixin el nostre benestar. No gaudirem dels avenços de la ciència fins que no deixem d’utilitzar el benestar com una arma de propaganda i ens prenguem el risc amb una mica més d’indiferència. Per desgràcia, com en el conte del pastor i del llop, les catàstrofes sempre venen sense avisar i, quan vénen de veritat, ningú no hi fa negoci.

Anuncis

8 pensaments sobre “El conte del pastor i el llop (Rac 1)

  1. Benvolgut Enric,

    El que comentes és un aspecte més del canvi mental profund en què ens ha immers el nostre desenvolupament tecnològic. Pensa que biològicament, en termes fisiològics, estem igual que fa cent mil anys, o molt a prop: no són només el queixals del seny, també és un cervell esmolat per a processar la immediatesa física en un entorn de supervivència molt extrema i molt precària. Igual com una afirmació tipus “l’Univers té quinze mil milions d’anys” la podem entendre, però no processar de veritat, crec que “Quinze casos de grip nova a Hong Kong” és una cosa bastant remota per a un català mitjà.

    El que passa és que la major part de la informació que hem de processar va en aquesta línia i no en la més raonable “El Pepo de can Roig ha caigut de dalt del paller i s’ha trencat un braç”.

    Això és en principi una cosa realment nova per a l’ésser humà com a espècie. Vejam si ens hi podrem adaptar o si tot plegat ha estat una febrada fruit de voler jugar amb una joguina nova (els mass mèdia) que acabarà per ser corregida espontàniament (revertiment cap a les informacions d’àmbit local etc.)

  2. La desproporció entre el perill i l’abast de l’epidèmia en front de l’atenció informativa és escandalosa, per no dir interessada.

    Canviant de tema.
    El nostre heroi Josep Pla. pàg 193.
    6 de febrer
    S’ha muntat un merder de collons per un article publicat a la web. Al final només podré escriure cartes als familiars.
    7 de febrer
    Ve el típic catalanet a comentar-me l’article polèmic dient-me que està d’acord amb en fons però no en la forma: doncs busca-la tu la forma, rateta.

    He corregut a buscar l’entrada amb el presentiment d’haver estat jo el mereixedor d’haver obtingut el protagonisme en aquest petit paràgraf d’aquesta magnífica obra, encara que a preu de fer-ho en el paper de rateta.
    No he tingut sort, els posts Establiments genocides i racistes, Hola a todos los ciudadanos
    i A paseo España ha estat retirats, i amb ells, els seus comentaris.
    Per els interessats, podeu trobar el primer aquí Establiments genocides i racistes i no us costarà trobar els altres dos amb una mica de Google. (Quan deixes una cosa a la xarxa en perds el control)

    És un un episodi ben bonic de recuperar i ens posa en primer pla les principals virtuds que ens fan estimar el nostre heroi Enric Vila… malgrat que alguna rateta hagi pretès amagar l’episodi.

    I és que amb ell hem entès que hi ha catalans que quasi hem ofegat el país conservant-lo a l’armari i altres quasi ens el malfereixen defensant-lo pel carrer. Ambdues actituds són inevitables i necessàries, i el secret de la nostra pervivència.

    Els covards fem de rateta i els valents ens treuen la son de les orelles.

    Gràcies Enric.

  3. Falta veure quin nou perill treuran quan s’esbravi l’efecte d’aquesta aixecada de camisa de la nova grip. La qüestió és que no es parli dels problemes reals perquè potser ens començariem a fer preguntes sobre els que ens han portat a aquesta situació.

  4. Comentari d’una persona que té molta importància a la meva vida, quan li he explicat la metàfora del pastor i el llop en relació a la grip: “és molt intel.ligent, l’Enric Vila!”. I encara no t’ha llegit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s