Qui ens escriu la història? (Who writes our history?)

http://paper.avui.cat/article/dialeg/162526/qui/ens/escriu/la/historia.html

VERSIÓ UNIVERSAL

Some days ago I dined with Josep C. Verges, the son of the publisher of Josep Pla and the magazine Destino. We talked about the difficulty of thinking and writing honestly in this country so infected by propaganda. The conversation turned towards Spanish fascism. I tried to explain the thesis of the book I have published about Pla. Since he knew him personally, I wanted to know his opinion. I said that in my view the moralist Pla, the universal Pla, cannot be understood without the Spanish repression and then Verges added:

-Yes of course. My father who was a well informed person said: «Look how Spaniards have taken away everything from us and there nothing we can do yet we are still here. In the Hendaye meeting Franco did not quarrel with Hitler for territorial ambitions but because he refused to help solve the Catalan Question».

I won’t discuss the statement nor what would have happened to us if Hitler had won World War II nor why did they call us Poles in the period of the Katyn killings. But I do want to point out the importance of this testimonial of the terror and how difficult it fits into the predominant story about the country. When the son of the publisher of Destino, the son of the creator of the Nadal Prize and promoter of the best Spanish writers of the 20th Century (Cela, Delibes, Umbral), remembers this from his father, some more weight should be given than table talk with the coffee.

When I wrote the book about Lluís Companys and the Spanish Civil War, I was astonished with the irresponsible way the officialist version ignored vital elements that would make events understandable. The same when I have written about Pla. How can so many Pla experts read the writer literally at face value as if he had written in a free country? How can a country which has had to say almost everything in a whisper produce historians so obsessed with official statements? In a country so persecuted and oppressed by censorship, which has generated so little writing and what was written often burnt, perhaps more understanding and less bureaucratic and statist methods of knowledge should have been developed.

I did not live through Spanish fascism, but I have grown up hearing stories of fear and small heroisms. I have still experienced threats for speaking in Catalan. I have been told time and again that in Franco’s time newspapers had to be read between the lines. I have also grown up hearing how the dictatorship tried to annihilate the country. Natural would be that all this had coloured our interpretation of the past, and our political and cultural build. On the contrary, despite not reaching the lengths of denying there was repression, it is treated as something independent of any connection to whatever area is studied. Historians act like a doctor telling a patient with a broken leg: “Don’t worry, I will give you some pills for your anxiety and you will see how well you will feel”.

Why is there no course in any faculty about the Spanish repression? Why is it absent in History, Anthropology or Sociology, the main avenues of research on the subject? Why are the few existing studies, for example by Josep Benet and Francesc Ferrer i Girones, so unknown? Why is Spanish immigration so studied and the total loss of territory by farmers around Barcelona so little? Like this it is impossible to construct a balanced and solid knowledge to break the vicious circle we live in after so many centuries. Bernat Dedeu told me some time back that Narcis Garolera’s study about the changes undertaken in Pla’s El quadern gris has found no publisher. Why is he surprised?

(AVUI, 30 April 2009. Enric Vila, historian and journalist, author of El nostre heroi, Josep Pla (A Contra Vent))

Advertisements

14 pensaments sobre “Qui ens escriu la història? (Who writes our history?)

  1. El Bernat Dedéu és aquell pedant que escriu coses com “manta vegades”? [És una mica entonat però amb el temps he constat que més pedants són els que el critiquen]

  2. El llegat més determinant que ens ha deixat el franquisme és la immigració massiva castellana, acollida, a més, sense cap estructura d’integració. També hi ha tota la repressió oficial i la renúncia a la catalanitat de determinats sectors socials, però tot això s’hauria pogut superar ràpidament un cop recuperada la democràcia, si no fos pels radicals canvis demogràfics. Amb quaranta anys el franquisme no va poder eliminar la nació catalana, però la colonització del país, amb totes les felices excepcions que vulguem, és el seu llegat més durador, i la principal amenaça, a la que se sumen, en part, els nous corrents migratoris. Aquesta és la crua realitat sobre la qual cal treballar avui, que ens obliga a fer un gran esforç d’integració de la diversitat en el projecte nacional català.

  3. Exacte: “Per què hi ha tanta memòria de la immigració i tan poca dels pagesos dels voltants de Barcelona que van veure fulminat el seu paisatge?”

    La teva companya de Diàleg a l’Avui d’avui també s’ho preguntava a El preu de ser catalans. Quan faran un 3o minuts sobre la gent que va veure com els seus pobles tranquils i equilibrats es convertien en les horribles ciutats metropolitanes?

  4. Ai, em sembla que heu tingut un lapsus, però no patiu, encara és més correcte; és precís: parleu de “repressió castellana” i suposo que volieu dir franquista. A la pregunta sobre aquesta certa tebior, diria que era perquè hom no considerava l’altre opció, el “frente popular” excessivament millor. (com que esmento Pla al darrer post, gosso convidar-vos -insert en una crònica de Londres-. [NO HE TINGUT CAP LAPSUS, el franquisme era repressió castellana, igual que ho era la de Primo de Rivera, la d’Espartero, la de Carles III i la de Felip V, havent nascut a França. ]

  5. Collons Enric, vols fer el favor d’esborrar el comentari anterior, si us plau? [Escriu-me al correu. Els comentaris dels habituals es pengen automàticament. No sé com es canvia, sorry. Gràcies per l’oferiment!]

  6. Hi ha altres patriotes que també versionen les seves cròniques del català a l’anglès, com Jaume Mestres, al blog de viatges Altaïr. Vegeu “September Eleven / The Shan” (http://www.altairblog.com/usuario/jMestres/blog/15/September_Eleventh_Shan)i “Entre bastidors / El Bali que no es veu – Backstage. Unseen Bali” (http://www.altairblog.com/usuario/jMestres/blog/15/Entre_bastidors_El_Bali_que_no_es_veu) sobre el perill de desaparició de la llengua balinesa, de la qual pot fer-se un paral·lelisme perfecte amb el què està passant amb el català.

  7. Hi ha altres patriotes que també versionen les seves cròniques del català a l’anglès, com Jaume Mestres, al blog de viatges Altaïr. Vegeu September Eleven / Ther Shan (http://www.altairblog.com/usuario/jMestres/blog/15/September_Eleventh_Shan) i “Entre bastidors. El Bali que no es veu ” Bali”(http://www.altairblog.com/usuario/jMestres/blog/15/Entre_bastidors_El_Bali_que_no_es_veu) sobre el perill de desaparició de la llengua balinesa, de la qual pot fer-se un paral•lelisme perfecte amb el què està passant amb el català.

  8. Fa de molt bon llegir trobar-se textos com aquest en anglès. Només si som capaços de seguir fent-ho, cadascú comptant amb les seves pròpies possibilitats,només així, crec, podrem defugir “l’universalització pel castellà” que tant de mal ens fa i que tan hegemònica és a casa nostra.

  9. Doncs jo també penso que sense un estat que ens sigui favorable mai no podrem integrar els nouvinguts. És una qüestió de prestigi: els immigrants creuran en Catalunya quan Catalunya tingui poder, adoptaran massivament la llengua quan els sigui necessària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s