Retorn al Mas Pla (I)

Anada al Mas Pla a veure Frank Keerl i uns amics seus. El cel radiant, dinamitzat per bandes de núvols flonjos i refulgents, i aquestes pinzellades de sucre en pols que donen profunditat a l’horitzó els dies de molta llum. El cel era tan bonic que les muntanyes del Montseny havien agafat un color blavís. L’autopista de Girona és agradable de fer, quan ve el bon temps. El Mas Pla m’ha fet la mateixa impressió que l’altre vegada. Els geranis vermells il•luminaven la façana, el jardí de gespa refrescava l’ambient. Veure el Mas en tecnicolor m’ha posat de bon humor i m’ha fet pensar que tot és a fi de bé. He arribat abans d’hora i ha sortit Frank Keerl a rebre’m. “Anem a seure el jardí mentre esperem els altres”, m’ha dit. Des del jardí, veia la carretera i Palafrugell al fons, brillant sota la llum del sol.

– Els llibres de Pla no es venen, m’ha dit Keerl, preocupat.
– Potser caldria que, primer, es trobessin a les llibreries, perquè la gent els pogués comprar, li he dit jo.
– D’això em queixo. Mentre Josep Vergés se’n va cuidar, Pla es venia bé. Ara els editors fan el badoc. No hi ha manera que reeditin l’obra completa; a les escoles, Pla no es llegeix, no entenc res.

Érem a punt d’entrar en matèria, quan han arribat dos cotxes. D’un, ha sortit el matrimoni Mur; de l’altre, el Salvador i l’Anna, i una altra parella: el Jaume i la Noèlia. Presentacions. La majestuositat hel·lènica de la senyora Mur m’ha situat de seguida; el Salvador n’havia parlat en un article, i l’he tornat a veure vestida de lli, retallant el mediterrani amb la seva figura, a Port de la Selva. El seu marit, que és un home simpatiquíssim, una mica esvalotat, com jo, m’ha felicitat efusivament pel llibre: “Jo vaig conèixer Pla i era com tu dius!”. M’ha explicat que es van fer amics amb Keerl quan estudiaven al Virtèlia. Abans Keerl va anar a l’escola alemanya, igual que Jordi Pujol.

– I com era l’escola?, li he demanat
– Home, una mica nazi, ha dit amb aquesta ironia dura, de germànic humanitzat pel mediterrani, que el caracteritza.

Aleshores, ha aparegut el seu fill, el Jordi. M’ha donat la fotografia de grup que ens vam fer l’altre vegada que vaig venir a visitar el Mas amb el Lluís i el Front Autonomista. Keerl m’ha donat records pel Lluís i hem passat cap dins.

El Salvador m’ha aturat un moment, ha tret el seu e-phone i m’ha ensenyat un correu: “Compte perquè em diuen que a Laie tenen 18 exemplars de la primera edició”. A l’estança principal, on Pla escrivia, ens esperaven unes plates d’embotit i una mica de xampany. Hem segut -jo en el famós tresillo de les fotos de Forcano-, i hem fet petar la xerrada una estona.

Enric Mur ens ha explicat l’aventura argentina de la seva família. S’hi van exiliar durant la guerra. El pare hi va fer fortuna, però no estava tranquil. El seu fill gran li deia: “Pero Papá, que tenes vos con Catalunya?” Al final van tornar. L’adaptació no va ser fàcil, aleshores a l’Argentina s’hi vivia molt millor, però l’aventura mereix un capítol a part, que espero poder escriure un altre dia. El senyor Keerl m’ha fet notar que, contràriament al que jo dic al llibre, el Mas manté l’activitat dels temps de Pla i que no només té gallines i porcs, encara, sinó que els camps rendeixen més que mai. M’explicava amb tanta fruïció els tractes amb els masovers, el pou d’aigua que havia trobat, els camps que havia comprat, que li he demanat:

-Li agrada portar més això o el negoci de Barcelona?
-Noi!, que jo he de menjar, eh? -m’ha tallat imperatiu. Com sou aquests artistes, viviu fora del món…

Advertisements

16 pensaments sobre “Retorn al Mas Pla (I)

  1. excelent!! molt bo , acabo de veure’t en l’entrevista a can e-noticies i he volgut fer un tomb per la teva web , i em trobo aquest bon escrit…segueix així Vila segueix així , i fés que facin edicions dels llibre d’en Pla !!! L’ OC a sac !

  2. Excel.lent entrevista a l’E-Noticies, Enric. Diafan i valent. M’ha agradat que defugissis, per a en Pla i per a tu, innecessaries etiquetes ideologiques; la defensa del teu catala; les opinions sobre La Vanguardia i De Riquer; i el teu esplendid i extraordinari optimisme sobre el futur de la llengua. Exactament el que ens cal per tornar a ser un pais lliure: parlar clar, sense por, i amb intel.ligencia. Per molts anys i gracies!

  3. A mi també m’ha agradat l’entrevista a e-notícies, amb respostes clares i valents. Cosa que té força mèrit, perquè està clar que aquests de l’e-notícies l’únic que buscaven era alguna polèmica que poder publicar en aquell trist diari que tenen.

  4. Enric, a l’entrevista de l’e-noticies, perquè refuses l’etiqueta de sobiranista? Corregeix-me si m’equivoco: tu vols que Catalunya sigui un pais lliure (una manera romàntica de dir que tingui un Estat propi, que s’independitzi d’Espanya, etc.), per tant apostes per la sobirania del pais. No ets sobiranista?

  5. Si jo hagues de respondre a en Miquel ho faria aixi:

    Perque un hom no “es” sobiranista. Un hom esta a favor de la sobirania del seu poble.

    En termes identitaris, un hom es “catala”, i punt. I d’aqui se’n despren que, evidentment, vulgui el maxim de llibertat i sobirania pel seu pais.

    Esser catala es mes gran que esser ‘sobiranista’; esser catala es un a priori a l'”esser sobiranista”.

    Dir que ets catala es normalitzar la teva identitat. Es desacomplexar-te i dir, sense embuts, qui ets.

    Es exercir sense demanar permis, a nivell individual, la sobirania de Catalunya.

    Es assumir que la llibertat del nostre pais comenca en mi mateix, en la mesura que sabem i som dignes de viure la nostra llibertat.

    Es no esperar que els politics ens portin la sobirania, o que les lleis reconeguin formalment una realitat previa.

    Dient i definint-me com a catala, i prou, verbalitzao i ajudo a fer realitat el desig subjacent o inherent al discurs: l’emancipacio, la presa de consciencia.

    Jo soc “aixo”, i “aixo”, per la pura llei de la naturalesa, vol la seva plenitud. Donem-nos el nom correcte, i sentim-nos i siguem com a tal. L’evolucio natural del nostre esser ens hauria de dur a la nostra llibertat.

    La sobirania de Catalunya l’exercim en la menera com ens pensem i definim: som catalans. I punt.

    El “sobiranisme” com a posicio ideologica que et defineix es (hauria de ser) transitori: fins que Catalunya sigui sobirana. Catalunya, pero, perviura (o hauria de perviure) per sempre, si Deu vol.

  6. En un primer moment també em va sobtar la resposta sobre el sobiranisme, però inmediatament vaig pensar que l’Enric era intel·ligent responent d’aquella manera. Els de l’e-notícies l´únic que buscaven era una etiqueta per poder encasellar el pensament de l’Enric, de forma que tots els trolls que cada dia circul·len per aquella web puguessin menystenir-lo de forma més ràpida.

    A més, com fa notar l’Enric a l’entrevista, una persona que no es posa al centre de les seves decisions és perquè està malalta. O sigui, que els que han de donar les explicacions són els catalans unionistes i no els altres. Els que volem una Catalunya lliure som simplement coherents, de la mateixa manera que cap americà s’identificarà com a “sobiranista” pel fet que no vulgui veure el seu país subordinat.

  7. Això que els llibres de Pla no es venen m’ha fet pensar que en el llibre de l’Enric es diu que El quadern gris serà traduït a l’anglès. Jo diria que Pla ha estat molt poc traduït a altres llengües. És Pla un autor que pot ser ben entès i apreciat a l’estranger? M’agradaria conèixer opinions.

  8. La veritat és que al Robafaves de Mataró, per exemple, l’obra completa hi és escassa. Si no la demanes… En qualsevol cas, darrerament veig un xic de moguda planiana. La publicació del Quadern Gris en format blog ha tingut una bona rebuda i els comentaris que s’hi fan són, per un simple lector com jo, d’alta volada. Si ara hi afegim la teva obra, que la considero excel·lent, el debat hi és assegurat.
    Et felicito pel llibre, Enric. M’apassiona tot el relacionat amb l’obra d’en Pla i, la teva darrera, me la vaig cruspir en tres dies de Pàsqua i ja l’estic rellegint. El mateix que em passà amb Quadern d’ombres de l’Àlex Susanna. Les persones que més m’han ajudat a reafirmar-me com a català: Pla, Pedrolo i Víctor Alexandre. Tu hi vas al darrere. Endevant!

  9. Efectivament, Pla no es ven. Però com volen que es vengui?! Libros del Asteroide ha publicat “Vida de Manolo” en castellà, però proveu a trobar el llibre en català: una tasca impossible.

    I per no parlar de la vergonya nacional que el principal autor del segle XX no tingui cap edició crítica i anotada. Però clar, hi ha massa capelletes barallades i ulls de poll que es podrien trepitjar. I mentrestant he de recórrer deu llibreries si vull llegir les “Cartes de lluny”.

  10. Albert Llussà… em sembla que barreges conceptes. És com dir “Ets del Barça?” “No, sóc japonès”. La gent som moltes coses. I esclar que l’Enric és català. Però també és intel·ligent, i calb, i escriptor, i historiador, i, em sembla a mi, sobiranista. Si vol la llibertat de Catalunya, s’el pot calificar de sobiranista. No fotem! Una altra cosa és que vagi per la vida com a activista d’aquest anhel o no.

  11. Tampoc em sembla tan escandalós que els llibres de Pla no es trobin a les llibreries, o per ser més precís, aquest és només un exemple d’escàndol entre molts altres. No sé, suposo que el mercat català és massa minso i els editors volen guanys immediats.
    Per a mi el principal problema és que mentre malaguanyem energies discutint que si sobiranisme, que si no sé què, mentrestant no llegim, i encara menys en català.
    D’altra banda, recordo que hi ha biblioteques públiques.

  12. Collons, doncs a mi em sembla que no m’has entes tu. Evidentment que l’Enric es sobiranista, com ho soc jo. Pero no es aixo el que l’interessava reivindicar en aquella entrevista. Es tracava de presentar un pais normal, un pais desacomplexat, el pais d’abans del Desastre post-IIa Republica; reivindicar la condicio de catala com ho era en Pla, com ho era en Casals, com ho era en Xammar. Es tracta d’afirmar aquesta senzilla realitat, i contraposar-la a Castella, al projecte castella d’Espanya. En termes d’identitat nacional/col.lectiva, jo no soc sobiranista; soc catala. En fi, tan li fa, estem perdent el temps en collonades. Es clar que pots definir el Vila com a sobiranista si et plau, pero em sembla que si li retreus aixo d’aquesta entrevista es que no l’has pas entes, o que subratlles una questio que no es tan important com la rotunditat, la forca, de presentar-se, simplement, com a catala. Si no ho entens encara, pensa-hi.

  13. Xavier, estem en un sistema capitalista: allò que existeix és allò que es comercialitza. A més, jo no vull anar a una biblioteca. Jo vull tenir el llibre a casa per fullejar-lo i consultar-lo quan em vingui de gust.

  14. Miquel, permeti’m que m’arrisqui a donar-li el meu parer sobre el “no sobiranisme” del sr Vila. Crec que el sr Vila té una posició semblant a la que ell (i jo també) entreveu en el tarannà d’en Pla.
    Conceptes com ara “sobiranisme”, “indepdendentisme” o “nacionalisme” són armes de doble tall que convé manejar amb cura. Crec que hi ha dues formes d’entendre’ls, diguem-ne “a la defensiva” i “a l’ofensiva”.
    Quan des de fora ens critiquen l’afany sobiranista ,sovint ens retreuen el nostre nacionalisme com a quelcom tronat i desfassat, quan no “imperialista” o “pseudo-feixista”, directament. Confonen tots dos nacionalismes,clarament, però a ells ja els hi està bé. Sense voler, o de forma deliberada, ens volen iguals als alemanys que van envair Polònia; ells, en canvi, són “ciutadans del món no-nacionalistes que parlen en una llengua universal”. I nosaltres no som això, ni ho hem estat mai.Nosaltres només volem ser catalans, i ser-ho amb plenitud implica tot un seguit de coses, entre elles la lluita, la militància i el compromís diari i quotidià amb unes idees, i és aquesta necessària lluita diària él que jo entenc com a “nacionalisme defensiu”, un fet anòmal que hauria de ser forçosament transitori, ja que hauria de desaparèixer un cop resolt el problema. I mentre això no s’expliqui prou clarament a les noves generacions, continuarem guanyant l’escola i perdent el pati, i els joves continuaran aprenent català però veient “!House” i “Canal Cosmopolitan” en castellà

  15. Demano disculpes per les nombroses errades tipogràfiques dels meus textos. Escric des d’un ordinador públic en no gaire bon estat de manteniment, sobretot pel que fa al teclat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s