El dietari d’El Matí (Tot esperant el pèrit)

 Em sembla que ja sé d’on em ve l’obsessió pels dietaris. Un dietari t’obliga a ser clar, espontani. Un dietari és una escola d’intel·ligència expeditiva. A la vida les coses s’han de pensar una estona i portar-les a la pràctica amb determinació. Sovint, escriure és una excusa per postergar les decisions fins a l’infinit. Per donar-hi voltes fins a la malaltia. Per entretenir-se en els detalls i fer-se passar per més intel·ligent del que un és. Per això sofreixen tantes interrupcions els dietaris. No és la manca de disciplina, el que sol aturar-los; és la vanitat, la frustració que produeix veure la teva vida i els teus pensaments tan precàriament reflectits en el paper; és la incapacitat de posar-te a l’altura de la imatge (extraordinària) que en el fons tens de tu mateix, i de la teva vida, el que acaba interrompent-los. Aquesta impossibilitat d’enganyar-se, aquest mirall cruel que el paper posa sobre les bones intencions i la pròpia intel·ligència, és fatal pel dietari. Com a mínim així ha estat sempre en el meu cas.

I bé, posats a dir les coses clares i senzilles, se m’estan acabant els calçotets nets. En tinc una bona previsió però m’he acostumat tant a deixar la casa en mans de la dona de fer feines que, quan fa festa, sempre arribo al límit de les existències. Ara, recollint una mica, m’he tornat a proposar d’ordenar la meva vida. Començar per posar ordre a casa segur que m’hi ajudaria. De moment, he posat la rentadora (amb els calçotets dintre). Avui era fàcil, però, perquè tenia una estona morta, esperava el pèrit de l’asseguradora. Per anar bé, també hauria d’omplir la nevera, donar-me d’alta d’internet, arreglar la llum del menjador, canviar les bombetes foses del passadís, comprar-me un pijama nou, unes sabates, recollir els llibres que tinc escampats per casa, tornar els que dec a la biblioteca. Sort que no tinc diners perquè aleshores la llista de bons propòsits es faria inacabable. AIxò dels diners també m’he proposat solucionar-ho i m’estic descobrint una vessant de relacions públiques que no coneixia. La simpatia és com anar en bicicleta, pura pràctica. A la llarga tot és un problema de pedalar; tampoc em pensava pas que arribaria a escriure llibres i menys que es vendrien. Total: el pèrit s’ha presentat a la una. És a dir que encara he tingut temps d’escriure l’article de l’Avui i d’acabar el dietari de Junger. Li he donat els papers, ha fet quatre fotos ràpides i absurdes de turista japonès, i ha marxat. He quedat pensant que això de “pèrit” és un nom que vesteix molt.

Anuncis

3 pensaments sobre “El dietari d’El Matí (Tot esperant el pèrit)

  1. Como que creo qu estamos de acuerdo en que no podemos convivir me alegraria mucho que apoyases un Kosovo catalan escindido de una Cataluña independiente con una frontera que se delimitaria segun los resultados del referendun.

    salu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s