Dietari d’El Matí (Més Junger)

Més Junger: diu que el valor d’un dietari no ve donat per les vivències extraordinàries de l’autor sinó per la capacitat de reflectir la seva rutina. Jo afegiria que la rutina ha de donar veu a aquesta solitud muda que a tots ens lliga i ens separa dels altres. La meva rutina de l’últim any es pot resumir així: problemes per escriure llibre, problemes per editar el llibre, problemes per resoldre els problemes derivats de la publicació el llibre, i la cuina fabulosa de la mare. Les dones, els amics i els viatges, en un segon terme. Un altre es llençaria per la finestra, però a mi ja m’està bé. Sóc com un fong, visc a través de coses molt petites. No m’agrada dispersar-me. M’agrada viure-ho tot pensant que, amb el temps, podré fer-ne una elegia. Per sort, el moment del llibre comença a acabar-se i a mesura que el final s’acosta moren rutines i en reneixen d’altres.

Més frases de Junger: quan diu que la tècnica ha substituit els lligams espirituals entre els homes i que la passivitat moral és la característica del segle XX. En una entrevista que li van fer ja molt vellet, a finals dels 90, deia que s’acostava una època marcada per la poesia i l’espiritualitat. A Catalunya estem immersos en aquesta batalla: l’esperit contra el mètode. Els espanyols promouen funcionaris xinesos i el país reacciona fabricant mosqueters. Junger té sempre aquest to profètic. M’agradaria saber, però, si el rearmament moral que es prepara a tot el món necessitarà alguna violència forta per consolidar-se o, per una vegada, ens la podrem estalviar.

Què devia menjar, Junger? Per viure dues guerres i morir passat els cent anys amb el cap lúcid, cal tenir un estómac i un cervell fora de sèrie. Cal ser un animal i un artista. Encara no sé com qualificar la fredor amb què recull, al costat de les seves observacions sobre París, la condició humana o les flors, l’extermini del Ghetto de Varsòvia o l’ensorrament progressiu d’Alemanya: “Les atrocitats contra els jueus han llançat l’univers contra nosaltres”. Ho diu com si no anés amb ell. Bé: els amants de les flors solen tenir una ànima metàl·lica i l’egoisme fa viure anys i resistir moltes coses.

P.D. Veig que al final del llibre, passejant per les ciutats alemanyes bombardejades, s’estova una mica. Déu n’hi do, però, com conserva la sang freda. Sembla una estàtua romana envoltada de runes. Notari fred del patiment i la culpa del seu poble. A la seva dona l’anomenava “Perpètua”. Ai, si jo fos tan dur (potser no em caldria viure com un fong)!

Anuncis

2 pensaments sobre “Dietari d’El Matí (Més Junger)

  1. Em sumo a l’enhorabona: m’has tingut tres nits sense dormir abans de les dues i me l’he hagut de ventilar compulsivament… Hi he vist calcats els meus prejudicis i idees rebudes sobre en Pla (qui em feia llegir, a mi, un feixistot?) i ara estic començant a devorar pàgines seves amb un entusiasme inaudit, irrefrenable… Gràcies per reivindicar-lo! Hi ha qui diu que amb tu anem al xoc de nou, però confio que seràs prou intel·ligent per asserenir-te amb els anys o per estintolar amb més enciclopèdia ço que et/ens provoca la fúria. M’ha encantat quan agraeixes a en Puig i a n’Espada el tema del reg sanguini (és la segona millor manera d’anar “a donar menjar a les gallines”; la millor seria reeixir a construir sense aquests i d’altres khúligans, beauty-flowers). Salut i feina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s