Dietari d’El Matí (5.9.09)

El capi m’havia demanat una col·laboració quinzenal, a publicar dilluns, però em sembla que aniré escrivint, quan em doni la gana, un dietari més o menys telegràfic.

Dissabte, dinar a la plaça del Monestir de Sant Cugat, costelles de xai a la brasa. La plaça ample, el sol espaterrant; li deia a E.: “Si les coses no ens sabessin tan greu, potser no les faríem tant.” Vull dir que sense imaginació no hi ha moral i que, com més tiba l’una més tiba l’altre, i al final et sents com si l’inquisidor Eimerich t’hagués lligat en un poltre de tortures espiritual. Em sembla que si Catalunya hagués tingut una història més digna la majoria de pobles s’assemblarien a Sant Cugat. Tot el nostre segle XX està explicat en el camí que va de la carretera de l’Arrabassada fins al mirador del Carmel.

Barcelona, bronzejada pel sol de la tarda, sota un sostre de contaminació violàcia que amorosia la línia de l’horitzó i es confonia amb el mar. A l’arribar a casa vaig escriure la resposta a Francesc Vilanova. Encara sóc massa ingenu per entendre que no puc agradar a tothom. El drama de la generació dels seixanta és que gasten una superioritat moral que els va venir regalada per la mort de Franco. Fins ara podien enganyar la gent perque, a causa de la guerra i el franquisme, la majoria no tenia una educació, diguem-ne, gaire bona, però els que venim darrera els veiem el llautó d’una hora lluny. 

Avui diumenge, tot el dia a casa. Llegeixo els dietaris de Junger: la imatge d’un alemany uniformat que odia Hitler i es passeja pel París ocupat ple de preocupacions estètiques, és impressionant. Diu una cosa, parlant de Léon Bloy, que em fa pensar en Torino, la peli de Clint Eastwood. Diu que els errors compten poc en el conjunt d’una vida.

Sí senyor. Hauria d’escriure un article sobre això.

Anuncis

3 pensaments sobre “Dietari d’El Matí (5.9.09)

  1. Bon dia,
    Acabo de descobrir el teu blog. M’agrada com escrius perquè, ja estigui o no d’acord amb el que dius, permets, entens i fins i tot promous que la gent pensi d’una altra manera.
    Siau!

  2. Desde Xixona, l’Alacantí, País Valencià.
    On puc encontrar els teus anteriors llibres publicats.Donam editorials i llibreries.
    Ara estic engantxat a “el nostre heroi” i per
    el teu coneixement pareix ser qe esta molt ben distribuit, l’he vist a llibreris d’Alcoi i d’Alacant.
    Moltes gràcies. [Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs (esfera dels llibres), Macià Alavedra. Entre la vida i la política. (Esfera dels llibres). Gràcies a tu!]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s