Calella, mise à nu

Si teniu la sort (encara que sigui gràcies a la crisi) de poder parar màquines un dia entre setmana, aneu a Calella de Palafrugell a passejar. El cel, el mar, el vent, els camins de sorra que travessen les pinedes, el poble, la Costa Brava sencera, serà tota per vosaltres. Les cales són desertes, als carrers no hi ha ningú, el sol petit i fred posa damunt les coses un polsim de llum daurada, i sembles el rei d’un paradís perdut. Sense banyistes, els roquissars recuperen la poètica selvàtica. El mar, net de barquetes, és un joc de textures infinites; a la superfície de l’aigua hi ha una activitat intensa, com en el pelatge pentinat pel vent d’una gran bèstia blava. Els pocs restaurants que són oberts et serveixen sense pressa, i pots triar una taula amb bona vista. Les illes formigues bullen mar endins, en una olla d’escuma. Els clients es miren de reüll: “Què hi fas aquí? Que no tens feina?” Poble endins, els corrents d’aire es persegueixen pels carrers. De tant en tant, sents el renec d’algun paleta. Els renecs i els cops de martell dels operaris que arreglen les cases per a l’estiu són el principal senyal d’activitat. Sense estiuejants, els racons es mostren, els detalls llueixen. El miradors, els bancs, els porticons tancats de les finestres. Calella, al març, té l’encant d’una dona nua abans de maquillar-se. A l’hora baixa, les façanes s’encenen i s’apaguen amb els últims raig de sol. Sota les arcades, un pintor de marines pensatiu i solitari plega veles: ja fa anys que no surten ni arriben pescadors, que no existeixen els paisatges que ell pinta. Vist de lluny, el poble sembla un accessori de pessebre. Vora la platja, la bava del mar fa oasis d’aigua llisa, com un estany glaçat.

P.D. De vegades em despisto i es publiquen textos que no toquen, disculpeu.

L’article de l’Avui: http://paper.avui.cat/article/dialeg/159181/madrid/hi/falta/gent.html

Anuncis

7 pensaments sobre “Calella, mise à nu

  1. No cal anar a la conxinxina per descobrir indrets espectaculars tot i que massa sovint et topes amb habitatges a tocar les cales. Quin desastre! Jo fotria a la presó al polític que va concedir l’esmentada llicència! Prou destrucció!!!

  2. L’article de l’Avui és ben bé això que dius. Quan penso en les energies que es dediquen des de múltiples sectors a manifestar-se i a cremar contenidors i fer vagues de fam, etc., crec que si es dediquessin a prendre la llibertat del país, en quatre dies seríem un Estat, tindríem el poder més a la vora i potser també les solucions.

  3. Sempre he pensat que , com l´Empurdà, no hi cap altre terra. Ahh .., i comparteixo plenament la idea d´en Noctas, però sobretot que no tingui gaire pit ni molt de cul.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s