El mestre jove

Hola, sóc el vostre profe i em dic Pepet Descalç. Tinc 36 anys, però, si us hi fixeu, semblo molt més jove que no sóc. Evidentment, ni l’al•lopècia, ni els quatre pèls blancs de la barba no contribueixen pas al meu aire juvenil; és més aviat un entusiasme fonamental, digueu-li de poeta, digueu-li d’universitari motivat, digueu-li d’ingenu que no ha sentit amb prou força, encara, la nàusea de la vida, el que em treu els anys de sobre. Sense aquest entusiasme, ni escriuria ni seria professor. La mandra costa de superar, és com una gran pujada, una pujada infinita. A més, davant del Temps i la negra immensitat del cosmos ja em direu quina altre actitud podria prendre per no acabar pulveritzat. Gràcies a l’entusiasme, doncs, i a una mínima intel•ligència, he escrit quatre llibres que no em fan caure la cara de vergonya: una biografia de Lluís Companys; un llibre de records de l’exconseller Macià Alavedra; un llibre entrevista amb Heribert Barrera, i un assaig sobre Néstor Luján, que va guanyar el premi Idees. També he escrit alguns pròlegs. I articles, entrevistes, reportatges, tot el ventall de paperassa que genera l’activitat periodística, sobretot al diari Avui, que és el diari que els meus pares han comprat sempre. Tornant a l’entusiasme, notareu que em dóna una presència desordenada. Faré el possible per corregir-la, però, com que la perfecció no és possible, cal conformar-se amb els defectes que ens permeten créixer i oferir al món una compensació. La compensació que ofereix el meu entusiasme és l’exigència. No sortireu d’aquí sense haver après alguna cosa. Val més que us hi poseu bé, doncs, o que us calceu, si no esteu per la feina.

Anuncis

7 pensaments sobre “El mestre jove

  1. Em sembla que vós sou coherent. El que m’ha decebut, si es pot dir amb noms i cognoms, és en Sostres. Es inconcebible això de dir dels enemics més contundents i perillosos que “la seva nació és Espanya, la meva Catalunya” i que per tant és molt lògic que diguin el que diuen i facin el que fan, i au a trobar “coincidències” i a parlar d’Israel. Si un creu una causa ridícula i tronada val més que ho digui a la cara, en lloc de fotre’se’n i fer d'”agent provocateur”. Ara, amb no llegir la pàgina 58 d’un diari, solucionat! [Us penjo el comentari, però no l’entenc, perdoneu. Pel que fa a la pàgina que vós esmenteu, veig que avui el sr. S també fa de comentarista]

  2. Em sembla que de Sr. Pepets n’hi ha ben pocs. Em Colomer avui retrata el panorama bastant bé, tot i que és negre.
    Realment és difícil seguir el fil 🙂 [No hi ha cap fil perdoni, el senyor Pepet sóc jo i el text era un exemple pel meu seminari, that’s all]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s