Torna l’ogre (Avui)

Fa dies que hi dono voltes: em pregunto, inquiet, si ja som prou conscients de la situació que la crisi planteja a Catalunya. Em temo que, sense diners, s’han acabat les anestèsies i que el problema de la unitat d’Espanya rebrotarà amb tota la seva cruesa. El procés realitzat fins ara pacíficament a còpia de privatitzar empreses, de xuclar fons europeus i de saquejar les Balears i el País Valencià, ha tocat sostre. A Espanya se li han acabat les fugides endavant, i Catalunya, a diferència del que passava en crisis anteriors, ja no té força per redreçar-la, ni per intentar dirigir-la. El discurs “d’anem a regenerar l’Estat” ja no se’l creurà ningú. La via del pacte, després de l’Estatut, està desacreditada. Els diners per tranquil·litzar la bèstia s’han acabat gràcies a l’espoli fiscal, i a la nostra política pusil·lànime. Com ha passat sempre en situacions de crisi, Espanya exacerbarà el nacionalisme i el populisme per dissimular la inconsistència de l’Estat. El partit de Rosa Díez podria fer una pujada important. Lluitant pels vots, el PSOE i el PP ni faran ni deixaran fer, i acabaran d’ensorrar l’economia. A Catalunya, la crisi -ben combinada amb la demagògia de Madrid- podria fer trontollar la cohesió social, tòtem al qual ho hem sacrificat tot durant 30 anys. Vénen temps fosquets a Europa, però a Espanya encara més: n’hi ha prou de llegir la premsa internacional. Faríem bé de començar a organitzar-nos, aviam si aquesta vegada l’ogre ens agafa preparats i amb una idea clara de què volem ser de grans.

Anuncis

5 pensaments sobre “Torna l’ogre (Avui)

  1. Un article sintètic i molt acurat. Fa un segle i 11 anys no vam aprofitar l’ocasió que ens brindava el “98” amb la crisi de Cuba i Filipines. El nacionalisme espanyol es va enfortir i el catalanisme era solament un regionalisme que volia acontentar Espanya. Ara ens ha caigut del cel la crisi que no pot donar més arguments al nacionalisme espanyol que el de la forçada “unidad de destino en lo universal”. Caldrà que tinguem seny i rauxa per poder-nos fer valer. Serà l’última?

  2. Sintètic, com ha de ser.
    La independència l’assolirem, això està clar. I el que també està clar és que no serà pas per mèrits nostres. Ens ho trobarem. Només caldrà saber-la prendre.
    Al mateix Guifré mai se li hauria passat pel cap de negar el vassallatge al rei franc. S’ho va trobar.

  3. Segurament ja n’estareu al cas, però un amic valencià, m’ha fet arribar aquesta carta de l’ELISEU CLIMENT. Crec que aquest blog es un bon lloc per inserir-la.

    Benvolgut amic / Benvolguda amiga:

    El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de mo­ment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món glo­balitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua (“el nostre valencià, el català de tots”, que deia Enric Valor), si no té ins­truments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i sig­nificatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d’explicitar que mai més no se l’anomene “Francesc”: diu que és “Francisco” només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata­lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valen­cià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.

    Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Eu­ropea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a ga­rantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catala­na, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per­sona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Ma­llorca… I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.

    El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de Valèn­cia, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

    Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.

    Endavant.
    Eliseu Climent
    President d’ACPV

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s