Rilke, per passar la nit

Fa dies que només llegeixo bons llibres, quina sort! Després dels pensaments de Joubert, Cartes a un jove poeta, de Rilke. No l’havia llegit mai, Rilke, era nom marcat -encara- pels temps en què llegir em feia una barreja de mandra i de por. La mandra es cura amb la sobtada descoberta de la mort, i les pors es curen amb la descoberta progressiva de la vida. La por és més literària que la mandra. Dóna per llargues digressions i per molts focs artificials però si grates una mica veus que no fa les persones gaire més interessants. La por és un sentiment extrem i per tant superficial; és la crosta d’una ferida que, d’entrada, protegeix la pell, però que a la llarga la priva de sensibilitat. Si la mandra és l’absència de pensament, la por és l’absència de silenci, sense el qual tota fondària és falsa i tot amor és fred.

M’adono que, d’uns anys ençà, he callat poc i he escoltat massa, que he tingut massa pressa per omplir el silenci de teories i paraules. Cal deixar que el silenci es faci gran, per mirar de créixer amb ell; cal deixar que les preguntes facin el seu curs, perquè vinguin les respostes, si existeixen. Cal tenir el valor d’aguantar ferma la mirada a tot allò que és estrany, per fer-ho conegut, i cal deixar que la vida trii allò que li pertoca decidir. Cal tenir paciència i estar atent, atent al que ens passa i al que fem; i no córrer a omplir els buits del cor de voluntat, perquè llavors ja no els podrem omplir d’amor, i el gest anirà perdent la seva gràcia natural.

Hi ha autors que et treuen la son de les orelles i que t’esperonen a jugar un paper en el món; i hi ha autors que t’acompanyen, i et donen prou quietud per escoltar la teva veu enmig dels esgarips desesperats dels altres. Hi ha autors que et separen de tu mateix i que t’envien a la guerra, i n’hi ha que et tornen a casa, que et reconcilien amb tu mateix; Joubert i Rilke són d’aquest segon grup.  Potser Rilke és més còmode, tant còmode que és una mica de fireta, que té un punt d’encantador de serps. Però llegint-lo pensava en la llumeta del passadís que els pares deixaven oberta quan començava a dormir sol perquè perdés la por a la foscor i pogués somniar tranquil. Jo estic fet d’aquell comfort i d’aquella dolça confiança, d’aquella solitud sense culpa que autors com Rilke o com Joubert m’ajuden a protegir.

Anuncis

3 pensaments sobre “Rilke, per passar la nit

  1. Magnífic llibre que s’empassa d’una tirada i que et deixa aquell bon regust de boca i d’esperit que s’allarga unes quantes setmanes. Suposo que deu haver llegit la correspondència de Rilke amb Zweig i el magnífic retrat que aquest últim fa del poeta en les seves “memòries d’un europeu”. Si no és així, permeti’m la recomanació. Senyor Vila, necessito “urgentment” el llibre sobre Pla. Sap la data aproximada de publicació? Moltes gràcies per l’atenció. [El 3 de març, gràcies a vostè]

  2. És en aquest llibre que un dels personatges –no sé si és un veí del jove poeta– anota sobre el paper el pas del temps que observa en el rellotge? I no sé si és de sorra, el rellotge… I com si rilke l’observés… Vaja, tinc traspaperat el llibre i no puc confirmar-ho. És un record. A banda d’aquesta, que és bona (i tot allò en un París força decadent, amb indigents i hospitals, el París de la Bohème, on cremen els poemes per escalfar-se i no acaba d’acabar bé la cosa). Una idea fascinant és Dostoievski quan parla dels “homes d’acció”. És un tema que em xala moltíssim. I penso que som ambdós que hem de construir (homes i dones), plegats, “insieme”, el futur. Els “homes d’acció”, i els altres. El KRTU i La Caixa, per dir-ho barroerament. El silenci, de Montserrat. Pels segles. I la glòria, del Barça. Llavors, si és un triangle, potser el KRTU queda al centre. Espero no haver estat massa críptic! Sempre m’he identificat amb l’holandès delirant de la fi de la muntanya màgica… Settembrini i menys l’alemany del qual no recordo el nom, també de la muntanya màgica, no fan per mi. Altra cosa són les dones italianes… Gràcies pels articles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s