Tants a tants V.2

Jo visc cap endins perquè és dins meu que trobo la felicitat, igual que tu vius cap enfora perquè és en societat que la trobes. El món és un, però no és teu ni és meu. La veritat també és una, però tampoc no és teva ni és meva.  En els teus articles hi ha veritat i per això et respecto encara que em facin mal, però veig que l’entrada que vaig dedicar al meu enyorat amic també t’ha agradat molt i que t’ha despertat una intensa vena creativa. Vols una prova més evident que a la veritat hi contribueix tothom en la mesura del seu talent i de les seves forces? Hi ha molta menys maldat que no et penses i molt amor que no troba el seu lloc.  Compte perquè si veus tant de mal ja no veuràs el bé i te l’hauràs d’inventar i és aquí quan comencen els problemes. Reduir el món als teus desitjos per fugir del dolor és gairebé igual que reduir-lo a les teves frustracions, porta igualment a agafar el camí curt, a dividir els homes entre bons i dolents i a excusar-te apel•lant al ressentiment dels altres. Mao també duia un món al seu cor i, com tu dius, també devia tenir la seva dialèctica.  No cal salvar ningú, ni tampoc no cal exterminar ningú, ni molt menys denigrar-lo. N’hi ha prou que ens esforcem a fer el que sabem fer millor i, més enllà, una certa humilitat o indiferència. N’hi ha prou que mirem de viure una mica més a prop de la nostra veritat i una mica més lluny de la nostra mentida. Més de contenció en el dolor, però també en l’alegria, perquè no soni buida. Una mica més de coherència. Una mica més d’humilitat. Humilitat per donar joc, però no tant a la vanitat de la gent com a la seva intel·ligència. Humilitat per continuar sortint del castell amb el cor a la mà encara te’l trinxin una vegada i una altra. Humilitat per mirar d’actuar desinteressadament i per no disfressar l’egoisme d’altruisme més del compte. Cal una mica d’humilitat per defensar la innocència  i per deixar que les persones que t’estimes facin camí lliurement, deixant que creixin i que s’allunyin quan ho necessiten.  Ningú no està fet per pair tota la nostra merda ni per gaudir de tota la nostra alegria. Millor: odio els monopolis. I si les culpes no fossin repartides no hi hauria cap motiu per millorar i seria avorrit viure. Perdona’m quan soc curt. Però abans d’exigir-me generositat sigues generós amb mi i mira de no insistir en la meva vulgaritat quan no et vegis en cor d’acompanyar-me amb la teva. Ah, sí! I com que l’ordre no el sabem, el llistó cadascú se’l posa on vol i per això n’hi ha que se’l posen al turmell i semblen molt alts i n’hi ha que el posen molt amunt i semblen baixets.

Advertisements

10 pensaments sobre “Tants a tants V.2

  1. Benvolgut senyor Vila,

    Senzillament felicitar-lo per aquest escrit, tan mesurat i tan clar. Dues frases que m’han especialment frapat :

    “Reduir el món als teus somnis no és gaire millor que reduir-lo a les teves frustracions, porta igualment a agafar el camí curt, a dividir els homes entre bons i dolents i a excusar les teves faltes apel•lant al ressentiment dels altres.” Jo tan sols hi afegiria que aixo em sembla el resultat del tan refotut idealisme d’Occident.

    “El llistó cadascú se’l posa on vol: per això n’hi ha que se’l posen al turmell i semblen molt alts i n’hi ha que el posen molt amunt i semblen baixets”. Genial, realment genial !

    Moltes gràcies per la saviesa que es digna a compartir amb tots nosaltres.

    Que tingui un molt bon dia

  2. Suposo que l’amic que et refereixes és el Sostres. Sou molt diferentes però tots dos teniu una dialèctica faascinant. Continueu amb aquest diàleg, perquè és molt enriquidor per tothom. Una abraçada.

  3. Estic d’acord amb na Carme, i és que ambdós escriuen molt bé. El que a mi em passa és que en Sostres se’m fa de mal llegir per un defecte molt marcat que té, o que si més no traspua en el que escriu, i és el cinisme i el ressentiment. Suposo que si no s’ho corregeix és perquè ja li està bé o perquè no n’és conscient, però tan se val, en definitiva “tal faràs, tal trobaràs”, i és prou intel·ligent com per saber-ho.
    Aquí, al bloc d’en Vila, es respira una altra atmòsfera, més amable, i sobretot menys fanatitzada per part tant de l’editor del bloc com dels comentaristes.
    Salutacions

  4. Ningú hauria de ser tant important per algú, com ell sembla que ho és per tu. No és que l’ordre no el sabem, sino que sabem que no hi ha ordre. Perquè et compares si no estem ordenats perquè tots tenim més d’una dimensió? [No t’entenc, explica-ho millor]

  5. Deixeu-vos de llistons, tothom fa el què pot. Això és típic del país.: pocs que hi toquen i encara mal avinguts. I perquè? Filem massa prim. Unitat!

    Des que li vaig dir a en Sostres que la millor manera d’emprenyar i desquiciar el rojerio era fer acte de fe catòlica, ho fa, però li falta camí i catequesi, li falta caritat i una mínima mansuetud encara.

  6. El Salvador només fa que utilitzar les idees i les paraules per emmascarar la violència que aplica. Una violència neta, elegant, pulcre, retòrica i tot el què vulguis, que l’ajuda a construir i tenir un món literari ric i expansiu; una violència que, fins ara, suma més que el què resta, sí, si parlem de la seva entesa comptabilitat. Però una violència així tampoc no és universal, ni superior, tan sols és una alternativa a l’ascetisme, que com tothom sap et fa restar immòbil, amb cara de savi.

  7. La lliçó més útil que m’han donat matemàtiques és que nomes els punts situats en una línia recta estan ordenats. Els punts en el pla, o en qualsevol altre espai de més de dues dimensions no estan ordenats. Des de fa temps que penso que pràcticament tots els debats estèrils, l’enveja, les guerres i la infelicitat arrenquen de l’intent d’ordenar el que no es pot ordenar. Quan ho explico a classe, em sembla que els estudiants no m’entenen tot i que ells són tots de ciències, i per tant potser encara m’entendràs menys tu que no ho ets. Es clar que potser si no m’entenen és perquè ells no són de lletres com tu. Ho sento, però no em se explicar mes bé. [T’expliques perfectament. Jo no ho sabria dir millor: tot és acceptar que la salsa de la vida és intentar ordenar el que no es pot ordenar, i jugar. punt]

  8. No, la salsa de la vida es precisament deixar d’intentar ordenar el que no es pot ordenar. Veus com no només no m’enten ningú, sino que el que és pitjor, tothom m’entén al revés! [Vaja, no ho veig així, ho has d’intentar per mantenir la dialèctica]

  9. Perquè és tant important per vosaltres tenir raó, fins i tot quan no la teniu? Insistir en ordenar el que saps que no té ordre no manté cap dialèctica. És una ximpleria. Que sols que es devien sentir l’Amadeu Hurtado, en Gaziel o en Joan Sales enmig de tants catalans com tu, pero menys intel.ligents!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s