Enyorat amic

Hi ha una mentida generosa i poètica, amb un component de risc i d’audàcia, i hi ha una mentida egoista i perversa, que sempre acaba destruint el més feble. Hi ha una mentida que et fa quedar bé davant dels altres i una altra que ajuda als altres a viure a prop de la seva veritat, i a estimar-la. Tots tenim tresors que ens han costat molt de guanyar i una dignitat per conservar. És evident que de veritat només n’hi ha una, però cadascú té la seva manera d’acostar-s’hi, perquè jo no tinc la teva força però tu tampoc no tens la meva. No em crec que hi hagi tant de mal al món, ni que el mal tingui tantes formes. El mal sempre és igual. És tant avorrit el mal! Senzillament és de color negre, el mal són les dues cares de la insensibilitat. Fem mal perquè el nostre dolor, perquè la nostra por, no ens deixa escoltar el dolor i la por de l’altre. Punt i final. L’amor, en canvi, això que tu anomenes el Bé, si escoltessis, si enfortissis la fragilitat que no et deixa pensar en res més que en protegir-te, que et porta a blindar el teu pensament i a utilitzar les idees com si fossin alambrades, el veuries a tot arreu. Si no hi hagués amor, el món seria perfecte; eh, quina paradoxa? Si no hi hagués amor no hi hauria això que tu anomenes bàrbars. És l’amor i no el mal, que dóna varietat al món, que dóna salsa a la vida i el que fa que tu i jo cada dia ens entenguem menys. El mal sempre és igual  i l’amor sempre és diferent perquè tothom ve d’un dolor però cadascú troba la seva manera de superar-lo i és això que ens fa humans, éssers irrepetibles. Efectivament, hi ha una grandesa que ens espera. Però permet-me que et digui que és una grandesa molt més petita i discreta que tu no la pintes perquè tots hi hem de poder viure en aquest món, tots hi tenim interessos. Així doncs, no creus que ja és hora d’abaixar una mica les armes? No creus que ja és hora de moderar els jocs de mans? No creus que ja és hora de deixar en el teu cor una mica d’espai perquè els altres puguin viure prop teu estimant en pau la seva veritat? No et sents encara prou fort per deixar de llançar els teus sermons contra el món amb una fúria que tu no resistiries? Quant temps més necessites? Tots tenim la nostra vanitat i tots venim d’un dolor que ens esperona i no hi ha ningú tant generós que pugui viure tota la vida fent-se el tonto. Tant de bo, estimat amic, aquest any sigui per nosaltres millor que l’anterior, i la nostra manera d’estimar es trobi en algun punt, i així la poguem compartir d’una puta vegada, com abans.

Anuncis

2 pensaments sobre “Enyorat amic

  1. Hola, Enric. Sóc lector habitual dels teus articles i he llegit els llibre del Luján i Companys. Per comentaris teus, sé que treuràs d’aquí a poc un altre llibre. Sobre Pla, no? Tens pensat fer alguna entrada al blog sobre aquest llibre, tant sigui comentant quin dia és a la venda com el que t’has proposat en escriure’l? La veritat és que estic impacient per llegir-lo. Aquest article previ i el llibre, és clar. Moltes gràcies. Marc.

  2. Sempre hi ha lloc per retrobar-se i la raó és de tots. Els amics, per diferències que hi hagin, han de poder trobar un espai per apropar-se. Segur que si!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s