la BNF (Suplement de Cultura de l’Avui)

La Biblioteca Nacional de França té mitja dotzena de seus a París, algunes d’una bellesa indubtable. La biblioteca del carrer Richelieu, per exemple, que és dels temps de Mazzarino, té una sala oval preciosa, amb escriptoris i llibreries de fusta i una cúpula envidriada que matisa la llum i li dóna una dolçor de cabell d’àngel.

 Tenia l’esperança de poder-hi anar a treballar però el dia que m’hi vaig presentar el guàrdia de seguretat em va enviar, després de registrar-me, a veure la directora. I la directora em va dir:

– Per què vol el carnet, vostè?
– Vull llegir una mica de literatura francesa.
– Ho sento aquí només tenim manuscrits antics. Hauria d’anar a la Biblioteca François Miterrand.

A París, ja fa anys que si parles de la BNF tothom pensa, amb certa recança, en la biblioteca François Miterrand.  La del carrer Richelieu, que havia estat la seu central des de 1720, va quedar petita, però el seu pedigrí ha deixat un enyor, el buit que deixen sempre el temps i la bellesa. La nova seu és un complex de quatre gratacels color marron glacé, disposats damunt d’una enorme tarima de fusta a tocar del Sena, als afores de la ciutat. Els gratacels tenen forma de llibre obert i, per evitar confusions, estan a l’Avinguda de França, al costat d’un multicine. Els dies que el cel és clar, l’avinguda té gràcia. És moderna i els edificis de vidre llueixen com els enginys electrònics d’última generació.  Quan el cel està tapat, però, quan fa aquests dies que juguen tan bé amb la pedra blanca i els sostres de pissarra del gran París, els quatre gratacels fan pensar més en un complex militar que en una biblioteca.

A les sales de lectura s’hi accedeix per la torre est. Un senyor et dóna el bon dia mentre et remena la bossa i et fa passar per un detector de metalls. A l’interior, els sostres són altíssims, els espais enormes, els passadissos són tots exteriors, amb parets de vidre, i donen una sensació de futurisme i de despersonalització.

A l’entrada de cada sala de lectura hi ha un funcionari, normalment negre, assegut amb cara d’avorrir-se com una ostra.  Dins, milers de llibres a l’abast i un parell de bibliotecaris, sempre blancs, fent guardia darrera una taula llarga. El silenci és espès i la metereologia posa una nota de dinamisme amb els seus constants canvis de llum i de temperatura. Els cap de setmana el dinamisme el posen els universitaris que hi van a estudiar. Xiuxiuejos, petonets, moviment de papers; tenint en compte que la BNF té capacitat per acollir més de 2000 lectors no es pot negar que els alumnes parisencs hi posen voluntat.

La literatura catalana es troba a la sala F, a la sala de “literatures estrangeres”. És agradable de veure que té un espai propi. Nou prestatges amplíssims de llibres: més lloc que la hongaresa, la ucraïnesa, la finlandesa, la txeca o l’africana; la meitat que l’holandesa i un terç de la portuguesa, aproximadament. Ni rastre de les discussions que promouen a Madrid: Ramon Llull, Àusias March, Vilallonga, Pla, Rodoreda, Fuster, Monzó, estan tots sota la mateixa bandera; Mendoza, Marsé, Vila-Matas estan amb els seus compatriotes espanyols. Descobrir això em va sorprendre més que no pas el fet que, pels francesos, el català sigui una llengua estrangera.

L’autor català més ben representat és Ramon Llull, amb 266 entrades al catàleg. Amb 52, Pla encapçala els autors contemporanis, seguit de Rodoreda, que passa de la quarentena. Joan Sales estava, fins fa uns dies, en un prestatge equivocat, al costat de Pedro Salinas. Em va semblar que a l’autor d’Incerta glòria li hauria dolgut passar per espanyol i vaig anar a buscar la bibliotecària. La senyoreta va fer les seves consultes i de seguida em va dir, mirant-me amb aquells ullets blaus de peix bullit, inexpressius, que tenen alguns francesos: “Demà estarà resolt”. Efectivament, ara Sales ja es troba entre Salvat Papasseit i Sagarra a la secció de literatura catalana

Tres quarts del mateix em va passar un altre dia al museu d’Arts Decoratives. Entre els jesusets hi havia una pintura de Lluís Borrassà, pintor barceloní del segle XV.  Hi deia: “Luis Borrasá, pintor català.” Vaig avisar al vigilant que el nom estava mal escrit i, de seguida, va aparèixer un encarregat baixet, que va prendre nota com un petit gendarme. Al cap d’una estona va venir a trobar-me i, molt protocolàriament, insinuant una reverència, em va dir: “La cap de conservació em demana que li doni les gràcies en nom del museu i li digui  que l’error serà esmenat”. El nom ha estat, efectivament, corregit.

Queda clar doncs que, a França, la cultura se la prenen seriosament i que tot allò que no poden matar ho tracten amb respecte. De fet, el catàleg de la BNF sobre Catalunya és amplíssim. Catalunya té més entrades que Escòcia i moltes més que andalusia o el País Basc. La BNF gestiona més de 31 milions de documents, 13 milions dels quals són llibres i papers impresos, o sigui que es poden permetre alguns luxes. Tota comparació amb la Biblioteca Nacional d’Espanya resultaria irrisòria. Atrinxerats en la cultura els francesos defensen les últimes engrunes de la seva grandeur.

Advertisements

3 pensaments sobre “la BNF (Suplement de Cultura de l’Avui)

  1. “Queda clar doncs que, a França, la cultura se la prenen seriosament i que tot allò que no poden matar ho tracten amb respecte.” És bèstia aquesta frase, però ben certa. I quina enveja poder treballar en aquestes biblioteques; segur que fins i tot els xiuxiuejos típics, en francès, sonen menys baladrers i més educats.

  2. Els teus textos tenen tota la força evocadora de les grans plomes. M’has ajudat a reviure les meves estades a París. Quina emoció! Llastimosament, fins que no disposem dels nostres propis recursos no podrem plantejar una xarxa cultural sòlida. Catalunya és, ara per ara, un país espoliat on la mediocritat i el conformisme s’imposa a qualsevol intent d’aixecar el cap, però no claudicarem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s