Torrats (2)

Hi ha dues menes de torrats. Les persones que han rebut poc amor i les persones que n’han rebut massa. Els torrats per desamor generen compassió i tenen l’esperança de la calma, que no existeix. Això els dóna una gran força, de vegades una força torrencial que s’endú per davant tot el que troba. Aquesta mena de torrats parlen de la felicitat i hi creuen, encara que no saben gaire què és. Busquen la compassió dels altres i sovint la reben, segurament perquè se la mereixen. Expliquen uns sopars de duro increïbles però entretinguts i fan molt compliments. Els torrats per un excés d’amor, en canvi, creuen més en la vida que no pas en la felicitat, que coneixen massa bé. Com que passen amb poques il·lusions no es fan gaire propaganda i solen donar una sensació de fenomen gratuit, grotesc i inclassificable, com un riu que en comptes d’anar de la muntanya cap al mar anés del mar cap a la muntanya. Són uns reprimits i el dolor els horrotiza. No busquen la compassió dels altres ni la reben i, justament perquè estimen la vida follament, es defensen dels mirallets de la felicitat com d’un estafador o d’una femme fatale. En general, doncs, tothom roba el que li manca i regala el que li sobra i tal dia farà un any i tots contents.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s