Dietari telegràfic (Dau editors) V.2

Visita al Ton Barnils, l’editor de Dau. Té l’oficina en uns baixos del carrer Dr. Rizal i, com que les portes són de vidre, des de fora el veig donant voltes dins del cubicle com un animal engabiat. El mateix aire de Llanero solitario del seu pare, però endolcit. Al despatx, dues butaques i una taula amb l’ordinador. De seguida que entro em dóna un llibre. Se’l veu content. De vegades els escriptors som vedells sentimentals però els editors déu n’hi do. El llibre pesa, és important, està il·lustrat amb moltes fotos i demostra el tip de dormir que s’han fet els historiadors catalans. Sempre critiquem els polítics però jo crec que els grans bandarres del país són els historiadors (amb perdó pels innocents). El llibre recull la Crònica diària de la Generalitat durant la Guerra Civil i es publicarà en dos volums. A la tapa d’aquest primer es veu Tarradellas inspeccionant un fusell al costat del general Miaja, baixet, rodó com un Sanxo Panza intel·lectual (ho dic per les ulleretes). Li pregunto al Ton com és que uns documents tan importants no s’havien publicat fins ara i em diu que no ho sap. En el pròleg del volum s’explica la peripècia que va evitar la destrucció dels papers, conservats a l’Arxiu Tarradellas. La crònica, escrita per funcionaris de la Generalitat , segueix la vella tradició dietaristícia de la institució, estroncada el 1714, i es pot considerar la versió oficial de la guerra. Com he dit el llibre està molt ben il·lustrat. L’edició l’ha fet l’historiador Jordi Casassas. Recordo haver-lo vist treballant en l’afer, concentrat i misteriós, un dia que vaig anar a Poblet a consultar unes cartes de Josep Pla. Vam anar a dinar tots junts amb la senyora Montserrat, a Montblanc. Vam menjar molt bé (els peus de porc eren boníssims) i vam parlar de moltes coses. Sobre la seva feina Casassas callava com un mort, i se li notava tant que traficava alguna cosa important que, jo que sóc un xafarder, em vaig abstenir de fer-li cap pregunta. Amb el llibre a la mà, he acompanyat el Ton a dinar i hem parlat una mica. M’agrada que porti l’editorial sol i que publiqui pocs llibres a l’any. La limitació no està de moda però és la posició més honesta i constructiva davant de la vida. El llibre que m’ha donat, n’és una prova.

Ah! He obert un grup de Planians al facebook. He aconseguit penjar-hi una foto. Però encara no sé gaire per què serveix ni com funciona. Quan acabi el llibre sobre Pla (ja falta poc) m’hi posaré…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s