Dietari telegràfic (16.9.08)

El piset de la Xènia està a tocar dels jardins de les Halles en una finca de finals del segle XIX. Tot i que és una de les millors del carrer, en el seu moment devia ser una finca modesteta; res a veure amb els edificis senyorials que trobes en d’altres zones de París. No obstant, com que la construcció ha perdut qualitat i ara poques coses es fan per durar té un encant que els seus primers propietaris difícilment li devien haver vist. És el que en diríem una finca mona. La porta i les escales de fusta, ben conservades, li donen un toc bohemi interessant. Estem a l’entresol, en un loft dúplex. Gran saló amb cuina office de disseny, una tele de plasma i dos sofàs de vellut-imitació. La paret que dóna al carrer és pràcticament tota de vidre, una corrua de finestres amb marc de ferro forjat. Les bigues i les columnes estan a la vista. El saló dóna a un jardí interior tipus japonès. A les parets, el propietari hi té penjats alguns quadres del seu pare, d’estil picassià i de temàtica sexual. La Xènia, després d’examinar la decoració i la biblioteca, ha arribat a la conclusió que el propietari tenia aquest pis de fornicadora; per atrapar nenes susceptibles als monòlegs dels homes que passen per sensibles. El pis està tot emparquetat, amb un parquet rústic, gruixut, autèntic, i és un gust passejar-hi descalç. La meva habitació dóna a la gran sala. És una habitació d’aquestes que actualment les immobiliàries qualifiquen de dobles. Hi cap un llit de matrimoni i un armari empotrat. El bany és molt més gran i està forrat de pissarra negra, té una banyera enorme, dos miralls, dues piques moderníssimes i un exèrcit d’al·logenes graduables; per fer-hi caca i per dutxar-s’hi potser és d’una excessiva espectacularitat. La Xènia dorm al sòtan: gran habitació de sostres altíssims, amb llit de pel·lícula, ventilada per una finestra inaccessible que es manipula elèctricament. S’hi baixa per unes escales de vaixell, molt empinades. Naturalment, la vida la fem al menjador. Mengem i treballem en una taula de sis cadires. Mirem poc la tele. Preferim fer llargues disquisicions filosòfiques que, de vegades, com que tots dos som tossuts i defensem les posicions a capa i espasa, acaben amb un petit foc d’encenalls. A la cuina, la Xènia hi prepara cada dia un àpat boníssim. Jo procuro ajudar tant com puc però no me’n surto gaire i, pietosament, ella em diu que si estiguéssim embolicats s’ho prendria com una cosa personal i ja m’hauria fotut escales avall. Ah!, pel pis encara corre l’últim esborrany del meu llibre, que vaig enviar a l’editor fa uns dies. Diu que li sembla molt bé i que sortirà al febrer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s