El lampista de Madrid (Avui)

El president Montilla s’ha compromès a no permetre el mal acord de finançament que, segons ell, els independentistes d’ERC i de CiU desitgen per justificar la separació d’Espanya. Anem bé. Fa uns anys, l’enemic a demonitzar era el nacionalisme, ara ja és l’independentisme. Tinc curiositat per veure fins on seran capaços d’arribar els suposats demòcrates espanyols a mesura que caiguin les màscares. Què diran quan els catalans s’atreveixin a dir que no els cal cap més raó per defensar la llibertat del seu país, que la llibertat mateixa? Si en els bons temps de Pujol el nacionalisme català es va arribar a comparar amb el nazisme, quines metàfores buscaran per criminalitzar l’independentisme? Ara resulta que els col·lectius que ja lluitaven per un finançament just quan el president encara defensava l’espoli tradicional, ara volen un mal acord? A mi em sembla que el president només mira d’augmentar el dramatisme de la negociació per dissimular que, en realitat, l’acord ja el té pactat. Tot aquest teatre de l’enfrontament és peixet que li donen a Madrid per ajudar-lo a tapar les inconsistències d’un Estat de dret que només serveix per recaptar impostos i minoritzar cultures. D’aquí a uns mesos veurem el president presentant un finançament a so de bombo i platerets que serà pura caritat per anar passant fins a la pròxima crisi. No entenc per què no canvia de bàndol ara que encara hi és a temps; per què no deixa de fer de Pepe Goteras de Madrid i fa, per fi, de president de Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s