Avions (Rac1)

Els accidents d’aviació tenen un component de crueltat que sempre em deixa el cor desfet. Què es pot dir, davant d’un sinistre com el de Barajas? De cop i volta, més de 150 persones totalment indefenses desapareixen convertides en un tumult anònim i macabre. Quan em pregunten per què em fan por els avions, quan em recorden que és més perillós agafar el cotxe, sempre tinc al cap la sensació que em produeixen aquests episodis. Tant li fa on passin, i la neura que ompli el meu caparró en aquell moment, mai me’n puc escapar. El dolor dels afectats (i ara em refereixo a les persones que queden a terra, plorant els morts) sempre m’atrapa. No crec que hi hagi una metáfora més precisa de la cara absurda de la vida que un accident d’aviació; per això em fan tanta por els avions. Sembla mentida que tota la concentració d’il·lusions, d’esforços i de talent que hi ha darrera de cada aparell que s’envola se’n pugui anar a fer punyetes d’una bufada, com si fos un simple castell de cartes. En un accident d’avió és la vida que alça contra la vida; és això el que el fa aquestes tragèdies tan esgarrifoses. Es poden mirar les caixes negres i determinar si hi va haver aquell error o va fallar allò altre, però sempre, hi ha en aquests accidents una suma de factors que els dóna una aire de conjura malèfica, de combinació demoníaca de l’atzar. Sempre queda una terrible i contradictòria sensació d’impotència i, alhora, de culpa, un sentiment que aquesta vegada sí, la mort es podria haver evitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s