La crisi de sempre (Rac 1)

Aquest matí tot esmorzant, he sentit un senyor que li demanava a la seva esposa, mentre mastegava la banya d’un crosant: “Què diu, carinyo, el diari?” “Res, Jaume, les mateixes notícies de sempre sobre la crisi”, li ha respòs la senyora indiferent. He estat a punt d’aixecar-me per precisar-li a la bona dona que els diaris no donen les mateixes notícies de sempre sobre la crisi, sinó cada dia pitjors. Miri les xifres, senyora. L’estat dóna les males notícies en compte gotes perquè el cafè no ens talli la digestió, però la cosa està peluda. Fa tres setmanes vaig llegir que l’atur havia augmentat a Catalunya un 24 per cent en un any; avui llegeixo que l’augment és d’un 28,66 per cent. No cal saber economia per veure Solbes parla de retallada del creixement i no de recessió per motius propagandístics. Hoover, el 1929, també va dir que la fi de la crisi estava a la cantonada, poc abans del crack.  Com pot dir Solbes que Espanya està més preparada que la majoria de països europeus per afrontar la crisi, si el creixement s’ha basat en el totxo i els experts diuen que el pet fort de la construcció vindrà al 2010? L’onada ve de lluny i em sembla que s’anirà fent gran gran com un psunami purificador. És l’hora de pencar i estalviar, de treure la pols a la guardiola i de no deixar-se robar: és l’hora dels catalans (les dificultats són el nostre fort).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s