Puigcercós ha guanyat?

M’ha trucat l’Astrid per donar-me el condol: el Puigcercós ha guanyat. Ha guanyat l’espavilat que de no contemplar res que no sigui el seu interès en diu pragmatisme, el pedant que d’amansir un corrupte amb un puro en diu coneixement de l’ànima humana, l’ingenu que es pensa que la classe es compra en una botiga cara. Ha guanyat el radicalisme folklòric, l’abraçada madrilenya, l’acomplexat que necessita envoltar-se de tontos que li riguin les gràcies. Ha guanyat el carronyer que creix amb la misèria dels altres, el cor ambiciós que mai no en té prou perquè no sap aconseguir res sense fer trampes. Ha guanyat l’invertebrat, el fatxenda de poble, el Montras de Vent del Pla, versió de saldo. Ha guanyat? Un 37 per cent pel candidat que va deixar el govern plantat per dedicar-se a preparar les eleccions internes; un 37 per cent pel candidat que s’havia de menjar amb patates Carod i tota l’oposició; un 37 per cent pel candidat que fa un temps controlava el 70 per cent del partit i aspira a anar de cap de llista per president de la Generalitat, no sé si és un resultat per tirar coets. Tantes tàctiques, tants punyals, tant esperar com una hiena salivadora i tant fotre el Sarkozy, tanta ajuda dels socialistes i dels diaris i tant embrutar-ho tot per un 37 per cent, ho trobo una mica desproporcionat, francament; amb molta més discreció, i havent fracassat en les últimes eleccions, el Ridao ha estat més votat.

A mi el que em sap greu el resultat de l’Uriel Bertran, perquè la seva era la candidatura que més m’agradava; espero que no es desinfli i que, en la lluita, no se’ns espatlli. Em sap greu que les candidatures oficials hagin guanyat per tant marge; em sap greu que els sociovergents s’estiguin fregant les mans. Però el resultat concret del Puigcercós em preocupa relativament. Un 37 per cent quan has gastat tanta munició, quan has trencat tants ponts i tantes confiances, quan per tanta gent només ets un sou o un instrument, no li hauria de servir de gaire. Això espero. Espero que en el pròxim congrés la resta de candidatures facin un cordó sanitari i clavin Puigcercós ben clavat a la cadira de president com una papallona dissecada i el vigilin, perquè, com tots els ressentits convençuts que el món els deu alguna cosa, Puigcercós és d’aquells que si els dones un dit et foten el braç. L’important és que no haguem de passar la vergonya de veure complida la seva petulància de voler presentar-se per president de la Generalitat. Potser Carretero, no ho sé, seria un bon candidat. De moment, l’Uriel Bertran ha dit que no donarà suport ni Carod ni a Puigcercós per anar de candidats; em sembla molt bé. En tot cas, estaria bé que l’independentisme no hagués de tocar fons una altra vegada per tornar a començar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s