Always with me, always with you

Mai no he estat capaç d’entendre la gent que entra a la vida dels altres i, quan les coses es torcen, desapareix i nega tot contacte. Amb les noies m’ha passat un munt de vegades. A mi, tard o d’hora, sempre m’han trobat a l’altra banda del telèfon; a la inversa no puc dir el mateix. Tot i que arribat el cas, he procurat no insistir més del que l’aparença de salut mental recomana, això m’ha fet mal −un mal lent i silenciós. Per què? Dec venir amb defecte de fàbrica. Sóc incapaç de fer res sense sentit d’eternitat. Puc entendre el distanciament natural, puc entendre el distanciament forçat, i practicar-lo, però el trencament total l’he viscut sempre com una ofensa a la vida, a l’amor universal. Com que, afortunadament, m’he relacionat amb gent bona, els motius sempre m’han semblat exagerats. No he entès mai aquestes noies que només saben estimar d’una manera, que després d’haver-te mirat amb els ulls en blanc i haver-te posat crema per les hemorroides, que després d’haver-te dut al cementiri i d’haver-se deixat follar aquí i allà, quan els tractes canvien perquè un dels dos ja en té prou, desapareixen i mai més no t’agafen el telèfon. Hi ha gent que té la sort de viure al moment, sense cap sentit d’eternitat; n’hi ha que tenen una resistència a l’absurd envejable, que han assumit les famoses paraules de Macbeth (“La vida és un conte explicat per un idiota”), i van pel món sense cap mania. Suposo que també deuen existir malalts com jo, gent que quan incorpora algú a la seva vida ja no els en sap expulsar. Gent que mai no tanca la porta, que, agraint que la vida proveeixi i confiant que tot és a fi de bé, no canvia mai el pany. Per ells aquesta cançó. Si es pot posar banda sonora a la meva manera de veure el món és aquesta balada eixuta i una mica esqueixada, malencòlica, hipersensible, d’una alegria indestructible i bàsica com un diamant. SATRIANI és un dels meus guitarristes preferits, aquest tema el tocava clavat, de dalt a baix (modèstia a part): fixeu-vos en els lligats, en els canvis de ritme i d’expressivitat. A mi m’agradaria arribar a aquesta capacitat de matís, escrivint.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s