L’Uriel i el Puigcercós

L’Uriel i el Puigcercós

Són les dues personalitats més fortes d’ERC i les que, al meu entendre, determinaran el futur del partit. Puigcercós és un tàctic, un polític hàbil que sap quin numeret ha de fer a cada moment. A mi em sembla el típic polític català espavilat però sense gaire noblesa, frívol, voluble i amb una idea sobredimensionada d’ell mateix. Puigcercós és un supervivent, s’emmarca en la tradició d’un Companys, d’un Tarradellas, o per ser més precisos d’un Carod-Rovira o d’un Benach.

L’Uriel Bertran té un caràcter heroic, més estil Barrera o Macià. Si el Puigcercós és un cínic una mica pitarresc, l’Uriel és un purità a l’holandesa, directe i dur com una pedra. Si li piques al cap segur que et fas mal. El que fa que encara estigui viu és que no sol fer allò que li convé, sinó allò que creu que ha de fer. Això el fa més imprevisible, més coherent i molt més difícil de comprar. M’agrada perquè va de cara a barraca i és tossut com una mula. Té estudis universitaris i mira d’envoltar-se de gent que en sap més que ell. Quan parla no intenta quedar bé ni fer-se l’intel·lectual. No crec que busqui en la política redimir-se de cap complexe, ni de cap ressentiment; sinó que és una persona amb una visió crua de la vida que mira de posar-li una mica de poesia a través de l’ideal.

Al seu costat, Puigcercós fa el mateix efecte que feia el golum al costat de Frodo. És un maquiavèlic sense grandesa, amb una ambició massa egoista, massa per damunt de les seves possibilitats. El problema no és ja que no tingui estudis, sinó que s’envolti de persones més grises que ell, per poder-les dominar. És molt desconfiat i una mica envejós, em sembla. Vol la independència però no hi acaba de creure, perquè no se la pot imaginar. Amb això és igual que Carretero i que Carod-Rovira, no és un problema d’intel·ligència, sinó un problema generacional. Les coses importants, com la llibertat de pensament, s’aprenen de petit. És veritat que Puigcercós és més pencaire que Carod, però té força menys cultura, i és veritat que és més simpàtic que Carretero però no té la seva honestedat. El seu discurs és un corta i pega de coses que li han dit aquí i allà, i el seu mèrit polític més notable és no tenir vergonya: per exemple quan parla de lideratge i de renovació havent estat ell el segon màxim responsable del naufragi d’ERC.

L’Uriel encara no ha demostrat res però està net, es va desmarcar a temps de la direcció del seu partit i en va pagar el preu. Voldria veure ERC a les seves mans perquè em sembla que en aquest país sobra càlcul i falta veritat, i perquè el cinisme, quan no es té poder com passa aquí, és un espectacle ridícul, de sarsuela. Els aires de Sarkozy que ha agafat Puigcercós són pura façana, més que quan anava d’obrer de Ripoll, i ve de l’èxit que actualment tenen a europa els líders amb fama de bandarres i els collons de cartró pedra. El bombo que els mitjans de comunicació li estan donant, totalment immerescut, em fa sospitar que no és gens perillós, i fa que l’Uriel m’agradi encara més.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s