El cul del toro (Rac 1)

Això d’Espanya és una cosa tan pobra que t’esgota totes les metàfores. El soroll que els polítics fan a l’estiu només és comparable a la música que els quinquis posen a la platja. Aquest any, a més, s’estan batent rècords de tonteria. La setmana passada ja vaig parlar de la polèmica que el PP i el PSOE mantenen pels casos Gürtel i Palma Arena. Ja vaig dir quin efecte em feia veure’ls parlant amb tanta prosopopeia de la Justícia. Ja vaig dir que el problema de la Justícia espanyola és que no ha condemnat mai cap dolent, i que per això els polítics se la poden tirar pel cap com si fossin peixateres. La violència verbal que genera Madrid explica molt bé quin paper té Catalunya dins d’Espanya. Catalunya, i ara perdonin l’expressió, és el cul del toro. Vull dir que és una vàlvula d’escapament en tota regla, el punt per on Espanya alleuja les tensions i el mal de panxa. Sense nosaltres, no sé com s’ho farien. Mirin la Cospedal i el José Blanco. La política espanyola és com aquell programa de Moros i Cristianos, dos equips perfectament uniformats, afartant-se de discutir i d’insultar-se. Després arribem els catalans amb la nostra retòrica de tieta verge i s’acaben els problemes. Aquest estiu PP i PSOE poden dir-se el nom del porc tant com vulguin. Al setembre vindrem els catalans amb les nostres reivindicacions tan prudents i deixaran de barallar-se.

El talent de Nebrera

Molt bona l’entrevista, de dilluns, del Salvador Sostres a la Montserrat Nebrera. Però hi ha una cosa que no m’encaixa. No comprenc que una dona tan directa, tan valenta, tan independent i resolutiva, que pontifica amb tanta audàcia, se l’agafi amb paper de fumar quan li pregunten per la llibertat de Catalunya. Federalisme asimètric, diu. Diu la Montserrat Nebrera que la solució per a Catalunya seria un federalisme asimètric, que és el típic concepte eufemístic de l’esquerra per enredar analfabets. Després el Sostres escriu que la Nebrera té talent, i que no l’aprofitem. No ho sé. La comèdia del talent dóna molt joc a Catalunya. Dóna joc sempre que reforci l’eix esquerra-dreta i que contribueixi a pintar Catalunya com un país d’imbècils; és a dir, sempre que dissimuli que som un país ocupat. En els bons temps de Maragall, figures com la Nebrera, el PSC en treia una cada any. Si la Nebrera no sura no és pas cosa de Catalunya, igual que si un immigrant sense estudis pot arribar a president de la Generalitat no és pas perquè siguem un país especialment estúpid ni generós. En els països lliures, els immigrants es dediquen a fer diners, i la política acostuma a servir per a una altra cosa; així mateix, en els països lliures, les persones amb ganes de fer coses van a mesurar les seves ambicions a la capital, que és on hi ha el poder. La capital de Nebrera, mentre no digui el contrari, és Madrid. Per això no entenc què hi fa al PP de Catalunya, si pretén que la valorin pel talent. Seria com un futbolista que triés jugar a segona divisió i aleshores es queixés que li donen puntades de peu. A la província es fa el pedant i s’obeeixen ordres, i com a molt està permès el saqueig -quan els indígenes són tan ases com a València o les Balears. Per les filigranes, ja hi ha la capital. No acabo d’entendre per què Nebrera no ho veu, si és tan intel·ligent. El federalisme asimètric de Nebrera només demostra que PP i PSC són el mateix -rateta rateta, per més cuixa que ens ensenyis, no ens prendràs el pèl.

Entrada patrocinada per:

PP made in Nebrera (Rac 1)

Encara que sembli mentida, el Congrés del PP català d’aquest cap de setmana serà un Catalunya-Espanya en tota regla. Si passa una cosa, tindrem un PP made in Catalonia, i si passa la contrària un PP made in Spain. Per un PP made in Spain, heus aquí el candidat Sirera. Sirera és l’espantall de Madrid, és la demagògia espanyola organitzada, és coartada que necessita el PSC per seguir governant sense mullar-se, i la coartada que necessita Convergència per mantenir la seva ridícula ambiguitat. Sirera és la versió espanyola de Puigcercós o de Sandro Rossell, és l’home que arriba per darrera, i aquesta mena d’homes a Catalunya no ens convenen. Aquí necessitem gent que, se senti catalana o espanyola, no estigui disposada a vendre el país per un càrrec. Nebrera és perillosa, diuen els independentistes catalans de dretes: millor, aviam si així s’espavilen. Nebrera no és brillant però té una gran intel•ligència pràctica i, dins de l’ambició, representa una idea noble de la política. És més guapa que Piqué i més sincera. I sembla que acabarà fent pinya amb Fernández Díaz, que és l’home de les cadenes, l’home de Madrid de tota la vida que amb el temps s’ha arribat a estimar els indígenes i, a diferència, de Sirera té uns límits que mai no sobrepassa. Entre Sirera i aquest duet no hi ha color. És com comparar la nit al dia. Sirera ho sap i per això té por d’anar a les votacions.