Molt bona l’entrevista, de dilluns, del Salvador Sostres a la Montserrat Nebrera. Però hi ha una cosa que no m’encaixa. No comprenc que una dona tan directa, tan valenta, tan independent i resolutiva, que pontifica amb tanta audàcia, se l’agafi amb paper de fumar quan li pregunten per la llibertat de Catalunya. Federalisme asimètric, diu. Diu la Montserrat Nebrera que la solució per a Catalunya seria un federalisme asimètric, que és el típic concepte eufemístic de l’esquerra per enredar analfabets. Després el Sostres escriu que la Nebrera té talent, i que no l’aprofitem. No ho sé. La comèdia del talent dóna molt joc a Catalunya. Dóna joc sempre que reforci l’eix esquerra-dreta i que contribueixi a pintar Catalunya com un país d’imbècils; és a dir, sempre que dissimuli que som un país ocupat. En els bons temps de Maragall, figures com la Nebrera, el PSC en treia una cada any. Si la Nebrera no sura no és pas cosa de Catalunya, igual que si un immigrant sense estudis pot arribar a president de la Generalitat no és pas perquè siguem un país especialment estúpid ni generós. En els països lliures, els immigrants es dediquen a fer diners, i la política acostuma a servir per a una altra cosa; així mateix, en els països lliures, les persones amb ganes de fer coses van a mesurar les seves ambicions a la capital, que és on hi ha el poder. La capital de Nebrera, mentre no digui el contrari, és Madrid. Per això no entenc què hi fa al PP de Catalunya, si pretén que la valorin pel talent. Seria com un futbolista que triés jugar a segona divisió i aleshores es queixés que li donen puntades de peu. A la província es fa el pedant i s’obeeixen ordres, i com a molt està permès el saqueig -quan els indígenes són tan ases com a València o les Balears. Per les filigranes, ja hi ha la capital. No acabo d’entendre per què Nebrera no ho veu, si és tan intel·ligent. El federalisme asimètric de Nebrera només demostra que PP i PSC són el mateix -rateta rateta, per més cuixa que ens ensenyis, no ens prendràs el pèl.
Entrada patrocinada per:
