O ens escalfem tots o… (Rac 1)

Quan era jove i mirava el Persones Humanes hi havia una frase del Miquimoto que em feia riure molt. Deia: “O ens escalfem tots o llancem l’estufa al riu”. Ara trobo que és el lema que hauria de presidir el país. “O ens escalfem tots o llancem l’estufa al riu”, vol dir que tant el president Mas com els Sindicats haurien de vigilar de no fer la feina bruta a Espanya, que és qui ens roba. Si per una vegada aconseguíssim no llençar l’estufa al riu, com al 1936, o com al 1919, o com al 1909 -o com a la guerra dels segadors-, seria extraordinari. Si els funcionaris comprenguessin que els seus sous estan i han estat sempre en mans de la política econòmica de Madrid; si els Mossos veiessin que per pressionar el govern de debò el que han de fer és amenaçar de parlar només en català; si el govern deixés de confondre la Generalitat amb Catalunya per acontentar quatre vividors i parlés encara més clar, aniríem molt millor. Un país és un sistema de justícia i això vol dir que perquè els de dalt se sentin segurs els de sota també s’hi han de sentir. En els països normals les relacions entre rics i pobres són verticals i això facilita les negociacions. Però a Catalunya les relacions són triangulars, com al billar, perquè sempre hi ha Madrid per atiar el foc en un sentit o un altre. Per això les crisis són imprevisibles i només se sap que els especuladors no hi perden mai i que la pitjor part la reben sempre els del mig.