Dietari (Equilibrisme)

Diumenge

Molt bé la boda d’E.. Comptant el baf d’espanyolada que sol surar en aquestes cerimònies ha passat d’una manera prou natural i fina. Sempre he pensat que si tinguéssim les nostres arrels culturals més treballades celebraríem els casaments amb una altra alegria, sense tanta inflor ni tanta comèdia de nou ric. No hi ha res com els diners per deixar en evidència la manca d’idees. Per això, en aquestes festes els diners només solen servir per matar la poesia –i per alimentar els corbs que les organitzen. I ho dic jo que vaig passar per totes les convencions més content que un gínjol. He cantat una cançó als nuvis i ha agradat. “Si no te’n surts escrivint, sempre et pots dedicar a cantar”, em deien. I, de vegades, jo pensava: pels llibres que m’has comprat, tu deus voler que canti. Ai, l’artista de la família! Alguns convidats preguntaven per mi  amb la mateixa curiositat morbosa amb què se segueixen les evolucions d’un equilibrista.

Dimarts

Se m’ha acabat el sabó del cos i he hagut de baixar al supermercat d’urgència. Deu ser la primera vegada en tres anys que em dutxo amb un sabó d’aquests barats. Fa molt temps vaig anar a una botiga de la diagonal i vaig comprar, aprofitant les rebaixes, un sac de sabons de diverses olors i textures. En una capsa, hi tenia també una bona col·lecció de sabons d’hotels de luxe, que vaig acumular durant els anys de vaques grasses. Tenia les pastilles del Sacher amb olor de xocolata, tan dens i vigoritzant; el sabó d’encens, tan sensual i ben pensat per fer venir ganes de follar, del Costes; el de taronja d’aquell hotel d’Amsterdam, tan estúpid i multicultural. Tenia sabons amb olor de coco, de llimona i un de menta molt bo. Eren coses que em podia permetre quan començava a escriure. Aprendre l’ofici m’ha obligat a estalviar. I avui m’he hagut de dutxat amb sanex.

Dijous

Cervesa amb L.

- Aquest paper teu de misogen -em diu- fa riure, no te’l creus ni tu.

És veritat, però m’agradaria. I quan he arribat a casa m’he posat a escriure això, per practicar:

Darrera d’una dona, hi ha sempre una altra dona –una bruixa, normalment. Una bona manera d’escollir parella, és triar la bruixa que et faci menys por. En tot cas, un home mai no hauria de perdre això de vista: darrera d’una dona hi ha sempre una altra dona –una dona menys amable. De vegades, hi ha una dona sàdica, d’altres una dona depressiva, d’altres una dictadora, d’altres una diva oligofrènica i, en els casos més superficials, només hi ha una prostituta. Tota dona, però, té sempre un doble obscur bastant concret i definit –si se’m permet la paradoxa- que és bo de descobrir. No és que nosaltres siguem millors, és que anem pel món més relaxats. Som més inconstants, i se’ns barregen més les virtuts i els vicis. Per això, mentre no surt la bruixa, la dona és la criatura més encantadora de la terra. I, per això, els pallussos entusiasmats com jo, hem de vacunar-nos amb una mica de sana i necessària misogínia, per no fer-nos falses il·lusions -perdó!

Clica aquí!