La pintura d’Isabel Delclòs

Aquesta tarda la mare inaugura la seva primera exposició de pintura. El primer quadre seu que recordo era molt trist, molt diferent als que ara pinta, tot i que jo el trobava ple de vida perquè hi sortia el vermell i no sabia què expressava, només en sentia la força. Després d’enterrar l’avi Llorenç, la mare va agafar una tela vella, la va pintar de negre i li va buidar damunt un fotimer de tubs de pintura vermella, taronja i groga. Era un quadre ple de ràbia i de dolor que va circular per casa durant anys i que jo em mirava hiptnotitzat, buscant-li el significat. Els quadres que ara fa no tenen aquell aire de big bang, ni aquella textura rústega, ni el traç ferèstec, ni la combinació explosiva  de colors fent la guerra els uns contra els altres. Ara els seus quadres solen ser nets i lluminosos, i donen pau quan els mires.

Estic parlant de la meva mare, esclar, però em sembla que la seva pintura té una certa personalitat, és a dir: candor, passió i sentit de l’harmonia. Com jo, ella també ho passa tot per un embut estret i això la fa viure en una ebullició interior permanent, que es nota quan pinta. Si hagués de descriure la seva pintura diria que és de colors vius però de climes densos, matisats i continguts. El seu pinzell va a buscar el misteri de la vida al fons del mar, entre peixos i algues, entre caragols gegants i bombolletes d’aigua. Per què? Manies d’artista. La qüestió és que, en l’activitat constant de les profunditats marines, on les formes es desdibuixen i el moviment deixa una estela fugissera però resseguible, la mare hi troba un món d’essències ple de dinamisme, en perpètua transformació. L’aigua, la meravellosa densitat de l’aigua, li permet lligar la part amb el tot, integrar els detalls exòtics en un conjunt harmònic que naturalitza el conflicte dins l’alegria del cicle i de la rutina. Dit menys pedant (que se m’ha encomanat el to dels galeristes): la meva mare pinta un món de grans forces i petites esperances on el dolor, que sempre és molt romàntic, té una importància força objectiva i relativa. (Galeria d’Art Arnau. Provença, 376. Del 15 d’octubre al 7 de novembre)

http://www.arnaumarcs.com/ca/salaexposicions/exposicio-temporal