Comentaris a: Dietari (Accents, v.2)

Per: Oriol

Oriol — Sun, 26 Jul 2009 10:39:35 +0000

Hola Enric,
és el primer cop que escric. Després d’una setmana llegint “El nostre heroi Josep Plà” només puc agraïr-te el llibre, l’esforç i les bones estones passades.

Abans d’escriure i fent-me un embolic per veure on havia d’escriure’t he repassat les crítiques. Es bó que Abrams, Susanna i Cuyàs en parlin bé… decepcionant la de Folch i de Sagarra ja coneixem la seva baixesa!
Espada no diu res al seu blog (o no he sabut trobar).
Això ha de donar ànims!

No obstant quasi tothom passa de puntetes sobre l’antiespanyolisme de Plà. Sorprenent (o no).

Gràcies un altre cop per uns dies magnífics que et fan ser més optimista en unes setmanes que si escoltes TV3 , Catalunya Radio o qualsevol mitjà nacional espanyol et trobes més que desanimat.

Salut

Oriol

Per: robert

robert — Fri, 17 Jul 2009 10:44:46 +0000

Gràcies per una atenció que no mereixo.

Jo creia en la socialdemocràcia nord-europea (que envegem però no volem pagar), en la voluntat política de portar-la aquí, en la superació de l’Estat de les autonomies (Pere Esteve ja va dir fa anys a can Barberà que la modernització pendent a Espanya era entendre que erem quatre i no disset), en els interessos generals (ara sabem que els diners mai canvien de butxaca), en l’economia mixta (ara sabem que l’Estat demana permís a la banca per anar a l’escusado), en el mercat com a eina i no com a obsessió (maleïdes subprime i malaventurat Tobin), en el comprador (en lloc del consumista consumit per les inseguretats del no-tenir), en el silenci com a valor (no cal que tornis del desert, Duran Farell), en la humilitat davant de la ostentació (però sabem de la proporció directa entre l’allargada del cotxe i l’amplada de l’ego)..

Avui, en canvi, les creences s’esfumen, el laicisme li ha fet una OPA a la laicitat en tots els àmbits.
L’escepticisme ha trobat terreny abonat per desenfundar primer i preguntar després.
Un criteri com un altre, amic Criteri.
Salut.

Per: Criteri

Criteri — Fri, 17 Jul 2009 09:34:26 +0000

Interessants i “empordanenques” reflexions, Robert. I curiós que coneixessis tant en Racionero. Jo crec però que Racionero si que escribia tenint en compte “les ones”, si no geogràfiques sí històriques.

Per reblar una mica el què deia afegeixo que això dels “anarquistes de centre” -així em definia abans jo davant l’estupor dels amics i així mateix ho feu Pedro Ruiz! després- és un fenòmen a estudiar: hi cabrien des de Dalí a Joan Maragall -diuen- passant per Tip i els de La Codorniz -potser cal dir-ho, malgrat em tiri el surrealisme ara sóc d’un impol.lut eclecticisme ideològic, que no vol dir no tenir conviccions-.

Per: X.

X. — Thu, 16 Jul 2009 21:54:54 +0000

Hola Enric. Et llegeixo bastant i m’agrada fer-ho. El dia abans de Sant Jordi em vaig comprar el teu llibre del Pla. L’endemà, quines coses, la meva companya me’l va regalar. Em compro UN llibre i me’n regalen UN i és el mateix. El seu, això sí, estava dedicat. Es veu que us coneixeu. Me’l vaig empassar amb bona gana, sense defallir ni un moment. El trobo un llibre important, et felicito i trobo que ens n’hem de felicitar tots. Un comentari: de vegades fa la impressió que escrius amb la voluntat de crear aforismes constantment. El teu estil és brillant, però pot arribar a cansar de massa intens. De vegades el lector necessita relaxar-se, tu li exigeixes atenció gairebé constant. Em va fer pensar en una frase que cita Vicenç Pagès (em sembla que d’Eugeni d’Ors): “L’estil és com l’ungla del dit: és més fàcil tenir-lo brillant que net.” Sigui com sigui, després de llegir el llibre vaig tenir la necessitat de buscar el teu bloc. Estava segur que en tenies un. Et continuaré llegint, i tant. Gràcies. [Gràcies a tu, tens tota la raó amb el que dius. És la inseguretat, la por a avorrir, i una certa tendència a la hiperactivitat. Tens raó, però]

Per: robert

robert — Thu, 16 Jul 2009 21:38:40 +0000

Amic Criteri,
Racionero va ser (ara ja no ho sé) veí del vell enclavament de Cinc Claus, nex to l’Escala city, i és per això que vaig tenir durant molts anys fe en que arribés a pensar el món geogràficament (no va ser així).
Pensar el món geogràficament vol dir veure les realitats com els cercles d’una pedra llençada a l’aigua que es van eixamplant: cada realitat s’explica per una d’immediatament anterior i més petita, més simple, més assumible.
Aquesta podria haver estat una de les teories de l’oníric Francesc Pujols o del lúcid l’Alexandre Deulofeu (de l’Armentera abans que figuerenc), ves a saber.

Tots els anàlisis que fem de la realitat Catalunya-Espanya poden ser fullaraca si no entenem abans (“abans” no pas en temps sinó en complexitat) les dues realitats com a coses separades: Espanya és una biga sobre dos pilars, i parlar de finançament és discutir com es reparteix el pes. [Cony dius coses molt interessants]

“.. quan sento només recança d’arbres, salvatges clams de somnis..”
Salut.

Per: pere

pere — Thu, 16 Jul 2009 21:08:05 +0000

Ja he acabat el llibre. L’he trobat molt interesan, treballat i fins i tot amè. El què és molt dificil quan es proporciona al lector -almenys a mi-, tanta documentacio. A més, m’ha deixat amb ganes de “re-pescar” el que no conec -que és molt- de Plà. De moment ja he demanat VIAJE EN AUTOBÚS.

Ah¡ aquest estiu també vull llegir LLUIS COMPANYS, LA VERITAT….

1.- PD, la cançó que cantàva l’aví fèia “Llegó la abundancia, llegó la alegria, y el sol resplandece, igual mi querer. NACERAN hojas verdes, volveran a nacer, y al final del verano contigo estaré”. Almenys és el meu record de la versió que el DUO DINÀMICO va fer de “Las hojas verdes de el verano”, de EL ALAMO, que segurament no era molt fidel a l’original de Tiomkin-Webster.

2nPD.- Pel què he entès, el Sr.JOAQUIM DELCLOS era el seu besavi, i l’aví del Sr.Vicenç.OK?

Per: Xavier Roig i Martínez (Xauxa)

Xavier Roig i Martínez (Xauxa) — Wed, 15 Jul 2009 21:50:56 +0000

Ja m’he donat de baixa, he sigut subscriptor dues vegades (i accionista, quan es va fundar, de l’Avui). Ara acabo de donar-me de baixa:

“Senyors de l’Avui,

Prego em donin de baixa de l’Avui. L’editorial vergonyós i tendenciós d’ahir 14 de juliol que sembla redactat pel PSC o pel Sr. Zapatero, el tractament que es va fer de l’Acte de Sobirania del 27 de juny amb el menyspreu afegit del redactor Xavi Tedó, l’arraconament dels millors articles (els d’en Salvador Sostres), el boicot a Víctor Alexandre i moltes altres coses negatives que han succeït des de que Vicent Sanchis ja no n’és el director… tot i que em sap molt de greu prego que em donin de baixa.

Tinc els vals fins el setembre. Ja em diran a on els haig de tornar i que haig de pagar pels dies que han passat del segon semestre.

Afectuosament però dolgut pel que entenc és una traïció que s’està fent a molts subscriptors i lectors de totes les tendències però que són catalans de la Nació catalana primer que tot, cosa que darrerament sembla que el diari no ho tingui clar.

Xavier Roig i Martínez

Ex-susbcriptor núm. 6116235″

Per: Criteri

Criteri — Wed, 15 Jul 2009 19:40:57 +0000

Com diu el de l’APM: Se va ammà un follong que no saben ni onde san metío! (del finançament).
Perdoneu que m’esmenti, però Robert jo també havia estat anarco-convergent -i no sé si també el Racionero-.

Per: Octavi

Octavi — Wed, 15 Jul 2009 16:42:46 +0000

Les darreres ” Editorials ” de l´Avui, no ténen perdó de Déu. Són totalment infumables.Qui ho havia de dir, que arribariem a aquests extrems en aquest diari.

Per: pere

pere — Wed, 15 Jul 2009 11:37:38 +0000

Després de llegir a EL PUNT els articles d’en Cuyàs i en Cabré, he decidit llegir el libre, però fins a la plana 184(primera edició), no he entès la raó dels esmentats articles. Potser no se “llegir” entre ratlles. Tot i això, per ara M’AGRADA.

He seguit tot el “cas Joan de Sagarra”, sens haver arribat al punt clau de la pol.lèmica.Veurem…
De moment però voldria dir que tot i ser com és, en Joan es mereix un respecte. Fins i tot d’aquells que escriuen malament el seu cognom.

PD 1.- Per espai de 45 anys he treballat en una gestoria. El propietari(amic dels treballadors, gran senyor), de segon cognom era DELCLÓS i venia de Maçanet de Cabrenys. Alguna relació? [Doncs sí senyor, ja ho veuràs al llibre]

PD2.- Ara veig que el celebren el 13. Per els vells com jo, Sant Enric, sempre serà el 15 de juliol. Doncs……..PER MOLTS ANYS. [Justament jo el celebro e 15 de juliol perquè era el dia que el celebrava amb el meu avi)