Comentaris a: Dietari (Piranyes) http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/ (Dietari a destemps) Tue, 08 Dec 2009 21:22:22 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Per: Escriure furibundament (digressions i feits) « Palumbus Columbus http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1220 Escriure furibundament (digressions i feits) « Palumbus Columbus Wed, 29 Jul 2009 18:50:13 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1220 [...] Per això, si el gènere dominant dels imparables va ser la columna periodística, ara domina la ficció autobiogràfica assatgística. O, per ser més precisos sense ser tan concisos, el precipitat de tota una sèrie d’experiències prosístiques que podrien començar amb el Marcel de Proust (o potser amb l’enigmàtic narrador  homodiegètic del principi de Madame Bovary). O amb la distància ambígua de Rousseau. Una ambigüitat tan interessant a l’hora d’assatjar noves vies per a la representació com a l’hora d’esquitllar-se. [...] [...] Per això, si el gènere dominant dels imparables va ser la columna periodística, ara domina la ficció autobiogràfica assatgística. O, per ser més precisos sense ser tan concisos, el precipitat de tota una sèrie d’experiències prosístiques que podrien començar amb el Marcel de Proust (o potser amb l’enigmàtic narrador  homodiegètic del principi de Madame Bovary). O amb la distància ambígua de Rousseau. Una ambigüitat tan interessant a l’hora d’assatjar noves vies per a la representació com a l’hora d’esquitllar-se. [...]

]]> Per: Albert Serra http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1104 Albert Serra Sat, 04 Jul 2009 12:24:54 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1104 Albert, et passo la defensa (i l'atac a en Segarreta) de l'Enric Vila pel tema de l'entrada d'en Segarra a l'Acadèmica espanyola (cf. dietari (piranyes), diumenge). Com reconeix ell mateix el fet que segarra entrés a l'Acadèmia és fals, però la música no és falsa. Crec que fer l'afirmació savent que era falsa va ser un error d'en Vila (els posava la feina massa fàcil a les piranyes d'orinal). Però estic fart d'aquesta cultura d'invalidar llibres de primera divisió agafant-se-la en paper de fumar, és a dir criticar l'inexactitud d'un detall. Es molt típic del país, i d'intel.lectuals plans i gallinacis. Pel que fa a l'article del País estic desitjant llegir-lo, ENVIA-ME'L. De totes maneres ja intueixo què hi trobaré, a la crítica del País. Una crítica dura i intel.ligent del llibre. A aquestes alçades de la pel.lícula ja sabem tots que els nens no vénen de París. Un a de les raons de ser de El País (sociològicament i políticament parlant) és la de desautoritzar d'una manera intel.ligent llibres com el d'en Vila. A més crec que això de desautoritzar el llibre d'en Vila es prou fàcil. Per una raó. En Pla sempre va jugar a la puta i la ramoneta (al meyns aparentment), sempre va ser un possibilista (mai un idealista). Per això el que fa Vila (segons el meu parer correctament) és una cosa òbvia, però que ningú no havia fet fins ara: llegir Pla "entre línies", interpretar-lo, mirar-lo a contrallum per veure què hi havia al darrera. Si una figura com Pla te'l llegeixes literalment (això és el que fan incansablement els espanyolistes, l'Espada, en Puig, etc...) et surt un tio conservador de pedra picada, espanyolista, reaccionari, franquista i més curt que un pal de galliner, un dròpol. Però això de llegir la bíblia literalment, què vols que et digu, forma part d'un joc intel.lectual molt planet i amb fortes motivacins polítques al darrera. No crec que el llibre d'en Vila hagué generat aquest tipus de controvèrsia en el món anglosaxó o francès, on hi ha una gran tradició cultural d'interpretació i contextualització. Però encara estem amb això, llegint la Bíbla literalment (sobretot quan convé, i en el cas de Pla als espanyolistes els convé molt) i repartint garrotades a qui fa un esforç de contextualització d'interpretació. fins aviat, Lluís Albert, et passo la defensa (i l’atac a en Segarreta) de l’Enric Vila pel tema de l’entrada d’en Segarra a l’Acadèmica espanyola (cf. dietari (piranyes), diumenge). Com reconeix ell mateix el fet que segarra entrés a l’Acadèmia és fals, però la música no és falsa. Crec que fer l’afirmació savent que era falsa va ser un error d’en Vila (els posava la feina massa fàcil a les piranyes d’orinal). Però estic fart d’aquesta cultura d’invalidar llibres de primera divisió agafant-se-la en paper de fumar, és a dir criticar l’inexactitud d’un detall. Es molt típic del país, i d’intel.lectuals plans i gallinacis.
Pel que fa a l’article del País estic desitjant llegir-lo, ENVIA-ME’L. De totes maneres ja intueixo què hi trobaré, a la crítica del País. Una crítica dura i intel.ligent del llibre. A aquestes alçades de la pel.lícula ja sabem tots que els nens no vénen de París. Un a de les raons de ser de El País (sociològicament i políticament parlant) és la de desautoritzar d’una manera intel.ligent llibres com el d’en Vila.
A més crec que això de desautoritzar el llibre d’en Vila es prou fàcil. Per una raó. En Pla sempre va jugar a la puta i la ramoneta (al meyns aparentment), sempre va ser un possibilista (mai un idealista). Per això el que fa Vila (segons el meu parer correctament) és una cosa òbvia, però que ningú no havia fet fins ara: llegir Pla “entre línies”, interpretar-lo, mirar-lo a contrallum per veure què hi havia al darrera. Si una figura com Pla te’l llegeixes literalment (això és el que fan incansablement els espanyolistes, l’Espada, en Puig, etc…) et surt un tio conservador de pedra picada, espanyolista, reaccionari, franquista i més curt que un pal de galliner, un dròpol. Però això de llegir la bíblia literalment, què vols que et digu, forma part d’un joc intel.lectual molt planet i amb fortes motivacins polítques al darrera. No crec que el llibre d’en Vila hagué generat aquest tipus de controvèrsia en el món anglosaxó o francès, on hi ha una gran tradició cultural d’interpretació i contextualització. Però encara estem amb això, llegint la Bíbla literalment (sobretot quan convé, i en el cas de Pla als espanyolistes els convé molt) i repartint garrotades a qui fa un esforç de contextualització d’interpretació.
fins aviat,
Lluís

]]> Per: marc http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1103 marc Fri, 03 Jul 2009 20:04:03 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1103 "A la penya de l'Ateneu, sento que Josep Maria de Sagarra diu amb la seva veu altiplada, lleugerament impertinent, de monja enclaustrada: -Ahir vaig anar al teatre. Em vaig indignar. A la sala vaig veure que hi havia persones que dormien. Dormir davant un espectacle és un acte de mala educació indecent, intolerable. -Per què? -sento que diu Pompeu Fabra-. Us ho mireu malament. Xiular, en un teatre, equival a manifestar una opinió d'una manera molt clara. Aplaudir equival a fer el mateix però en sentit contrari. Dormir, davant un espectacle, és la manifestació d'un criteri més aviat enraonat. Sagarra no hi està conforme. S'indigna amb una sulfuració creixent. Fabra, fins on li és possible de ficar cullerada, tracta de convèncer-lo; però, com que al cap d'una estona no hi ha res a fer, encén una pipa i es posa a fumar (1919)." (Josep Pla. 'Notes disperses'.) Jo també m'adormo. Boranit. “A la penya de l’Ateneu, sento que Josep Maria de Sagarra diu amb la seva veu altiplada, lleugerament impertinent, de monja enclaustrada:
-Ahir vaig anar al teatre. Em vaig indignar. A la sala vaig veure que hi havia persones que dormien. Dormir davant un espectacle és un acte de mala educació indecent, intolerable.
-Per què? -sento que diu Pompeu Fabra-. Us ho mireu malament. Xiular, en un teatre, equival a manifestar una opinió d’una manera molt clara. Aplaudir equival a fer el mateix però en sentit contrari. Dormir, davant un espectacle, és la manifestació d’un criteri més aviat enraonat.
Sagarra no hi està conforme. S’indigna amb una sulfuració creixent. Fabra, fins on li és possible de ficar cullerada, tracta de convèncer-lo; però, com que al cap d’una estona no hi ha res a fer, encén una pipa i es posa a fumar (1919).”

(Josep Pla. ‘Notes disperses’.)

Jo també m’adormo. Boranit.

]]> Per: Josep-Maria http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1102 Josep-Maria Fri, 03 Jul 2009 19:15:46 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1102 Té raó en Sebastià quan suggereix que m'he passat dient "noi" a l'Enric Vila. De fet, però, li ho deia perquè que és bastant jove i que potser d'ací a uns quants anys a ell mateix li semblarà mesquí el que ha fet en aquesta lamentable entrada del seu blog. En el fons em sembla que tot ve del fet que Vila no ha tingut prou maduresa, per adonar-se que reconèixer una errada i disculpar-se'n no és cap senyal de debilitat sinó tot el contrari. Ha triat la fugida endavant. Té raó en Sebastià quan suggereix que m’he passat dient “noi” a l’Enric Vila. De fet, però, li ho deia perquè que és bastant jove i que potser d’ací a uns quants anys a ell mateix li semblarà mesquí el que ha fet en aquesta lamentable entrada del seu blog.
En el fons em sembla que tot ve del fet que Vila no ha tingut prou maduresa, per adonar-se que reconèixer una errada i disculpar-se’n no és cap senyal de debilitat sinó tot el contrari. Ha triat la fugida endavant.

]]> Per: ElOsc http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1101 ElOsc Fri, 03 Jul 2009 16:22:43 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1101 Què vol dir un llibre amb trampes per a puretes? Hom compra un assaig, paga els seus diners, i després resulta que s'hi troven dades errònies, segons se'ns diu posades a posta. Això desacredita totalment el llibre. Torno immediatament a la idea que tinc de Pla derivada de la lectura directa. Quina presa de pèl. [Sí, noi, jo de tu aniria immediatament a canviar-lo per la Bíblia de Montserrat] Què vol dir un llibre amb trampes per a puretes? Hom compra un assaig, paga els seus diners, i després resulta que s’hi troven dades errònies, segons se’ns diu posades a posta. Això desacredita totalment el llibre. Torno immediatament a la idea que tinc de Pla derivada de la lectura directa. Quina presa de pèl. [Sí, noi, jo de tu aniria immediatament a canviar-lo per la Bíblia de Montserrat]

]]> Per: palumbuscolumbus http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1099 palumbuscolumbus Fri, 03 Jul 2009 15:52:36 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1099 Jo el que no entenc és: faig un llibre amb una trampa per a puretes. Un pureta hi cau. Jo deixaria anar una sonora riallada i m'hi llançaria a matar. Una riallada.I una resposta irònica o sarcàstica o com vulgui exposant per què no suporto els puretes. No m'enfadaria. Ni tan sols l'enviaria a prendre pel cul. Si he parat una trampa, enxampar-hi algu es una bona noticia. Per això no entenc que s'enfadi i tota la resta. Perquè enfadar-se es mes aviat el que fa un quan l'enxampen. Salutacions cordials, p.c. Jo el que no entenc és: faig un llibre amb una trampa per a puretes. Un pureta hi cau. Jo deixaria anar una sonora riallada i m’hi llançaria a matar. Una riallada.I una resposta irònica o sarcàstica o com vulgui exposant per què no suporto els puretes. No m’enfadaria. Ni tan sols l’enviaria a prendre pel cul. Si he parat una trampa, enxampar-hi algu es una bona noticia. Per això no entenc que s’enfadi i tota la resta. Perquè enfadar-se es mes aviat el que fa un quan l’enxampen.
Salutacions cordials,
p.c.

]]> Per: marc http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1098 marc Fri, 03 Jul 2009 14:12:43 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1098 hnhl, Sí, ja sé a què et referies, però he aprofitat l'ocasió per tirat per un altre costat. (Cadascú per on l'enfila.) No t'hauria d'haver respost a tu directament. Culpa meva. Per cert, segur que la nostra literatura necessita novel·listes. Jo no, però vaja. Pla va fer antinovel·la, però en el fons és el mateix que fer novel·la, no? hnhl,

Sí, ja sé a què et referies, però he aprofitat l’ocasió per tirat per un altre costat. (Cadascú per on l’enfila.) No t’hauria d’haver respost a tu directament. Culpa meva.

Per cert, segur que la nostra literatura necessita novel·listes. Jo no, però vaja. Pla va fer antinovel·la, però en el fons és el mateix que fer novel·la, no?

]]> Per: hnhl http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1097 hnhl Fri, 03 Jul 2009 13:41:50 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1097 Jo em referia a la insistència amb què Pujol reclama, en aquest article, "out of the blue", que la literatura catalana necessita novel·listes. De fet esmenta específicament la condició de no-novel·lista de Pla. Però des del meu punt de vista tens tota la raó en tots els punts del teu comentari. Que tinguis un bon cap de setmana, Jo em referia a la insistència amb què Pujol reclama, en aquest article, “out of the blue”, que la literatura catalana necessita novel·listes. De fet esmenta específicament la condició de no-novel·lista de Pla.

Però des del meu punt de vista tens tota la raó en tots els punts del teu comentari.

Que tinguis un bon cap de setmana,

]]> Per: marc http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1096 marc Fri, 03 Jul 2009 13:26:10 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1096 A mi em produeix una tristesa molt gran (ho dic de veritat) quan el president Pujol diu coses com: "És difícil [que donin el Nobel a un escriptor català] perquè sempre toparem amb l'obstaculització espanyola." O que el projecte d'Espanya s'ha esguerrat. I què hem de fer, Sr. Pujol? Què collons hem de fer?! El Pujol no veu viable la independència però (com bé explica el Cardús a l''Avui' d'avui) reconeix "que el 'no independentisme' també ho té difícil (com l’independentisme)". Per no parlar dels altres, els que encara no s'han retirat. Què pensen fer els senyors Mas i Puigcercós, per exemple? Quin plans tenen? El concert econòmic? O els concerts del festival de Peralada? Val la pena l'article del Cardús: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/als_llimbs_64510.php De moment només hi ha una proposta clara, la de Reagrupament. Us agradi o no, és l'únic moviment polític que ha marcat un horitzó. Només em faltava que sortís el Cuní per aquí perquè em fotés de mala llet, hehe. Au, salut i bon cap de setmana. A mi em produeix una tristesa molt gran (ho dic de veritat) quan el president Pujol diu coses com: “És difícil [que donin el Nobel a un escriptor català] perquè sempre toparem amb l’obstaculització espanyola.” O que el projecte d’Espanya s’ha esguerrat.

I què hem de fer, Sr. Pujol? Què collons hem de fer?!

El Pujol no veu viable la independència però (com bé explica el Cardús a l”Avui’ d’avui) reconeix “que el ‘no independentisme’ també ho té difícil (com l’independentisme)”.

Per no parlar dels altres, els que encara no s’han retirat. Què pensen fer els senyors Mas i Puigcercós, per exemple? Quin plans tenen? El concert econòmic? O els concerts del festival de Peralada?

Val la pena l’article del Cardús:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/als_llimbs_64510.php

De moment només hi ha una proposta clara, la de Reagrupament. Us agradi o no, és l’únic moviment polític que ha marcat un horitzó.

Només em faltava que sortís el Cuní per aquí perquè em fotés de mala llet, hehe.

Au, salut i bon cap de setmana.

]]> Per: hnhl http://enricvila.wordpress.com/2009/06/29/dietari-piranyes/#comment-1095 hnhl Fri, 03 Jul 2009 11:31:03 +0000 http://enricvila.wordpress.com/?p=3338#comment-1095 Benvolgut Enric, Un fet que em crida l'atenció de tot plegat, i que em sembla que parla per ell mateix, és que aparentment el Segarreta (he-he) no compra llibres. Pel que es desprèn de les seves pròpies paraules, només llegeix allò que els editors li envien, de franc, és clar. Simptomàtic també això que explica la Cecília sobre en Foix i la Capona... vull dir, en Josep Cuní. Totes dues coses: que la còpia barata i espanyolitzant de Pla, símbol vivent del que és la Vanguardia, et llegeixi i que el PSC et censuri. Per cert, no són els únics que et llegeixen d'amagatotis i sense citar-te. Em jugo un sopar (aquí a Singapur) que ets tu qui l'ha inspirat: http://paper.avui.cat/article/cultura/168829/gracies/porcel.html Salut i empenta, Benvolgut Enric,

Un fet que em crida l’atenció de tot plegat, i que em sembla que parla per ell mateix, és que aparentment el Segarreta (he-he) no compra llibres. Pel que es desprèn de les seves pròpies paraules, només llegeix allò que els editors li envien, de franc, és clar.

Simptomàtic també això que explica la Cecília sobre en Foix i la Capona… vull dir, en Josep Cuní. Totes dues coses: que la còpia barata i espanyolitzant de Pla, símbol vivent del que és la Vanguardia, et llegeixi i que el PSC et censuri.

Per cert, no són els únics que et llegeixen d’amagatotis i sense citar-te. Em jugo un sopar (aquí a Singapur) que ets tu qui l’ha inspirat: http://paper.avui.cat/article/cultura/168829/gracies/porcel.html

Salut i empenta,

]]>