Marits homicides

Molt em temo que aquesta plaga d’assassins que maten les seves senyores només s’acabarà el dia que les dones facin la torna i comencin a pelar els seus marits o amants. Aleshores tindrem el mateix problema però repartit. No crec que la proliferació d’aquests casos tingui gaire a veure amb el masclisme, com es diu, sinó amb un augment de l’enveja dintre de les parelles. El masclisme no té a veure amb matar la teva dona, sinó al contrari. El macho cabrio no plora, no pega les dones i molt menys les mata. El que hi ha, em sembla, és una competència creixent entre homes i dones i, com en tot context de rivalitat, una quota de mandrosos i mandroses que recorren a tàctiques violentes més o menys aparatoses per defensar-se o per imposar-se per la via ràpida, sense haver-se d’esforçar. En aquesta escalada d’envejes, mandra i violència, les víctimes mortals solen ser dones perquè el filldeputisme masculí és més expeditiu, però aquest problema aviat es resoldrà, si les coses continuen així. Enlloc no està escrit que la dona no pugui matar i, encara menys, tenint en compte que l’actual rivalitat de gèneres ve de l’igualitarisme, d’aquest igualitarisme que va masculinitzant la dona i afeminant l’home. El problema de la violència de gènere és un problema d’educació però d’educació dels homes i de les dones; és a dir, d’aquest nou individu mentalment hermafrodita d’avui dia que no sap qui és, què vol ni on va.